Hemeroteca de les Alqueries 1963-1994

Entre 1963 i 1994, Batiste Soriano (1907-1997), forner però també fotògraf, director de teatre o col·leccionista, va tindre la santa paciència de buscar i guardar totes les aparicions en premsa de les Alqueries en qualsevol temàtica. Ara, gràcies a la generositat de la seua filla, Vicenta Soriano, esta col·lecció monumental, amb moltes desenes de cròniques, d’articles d’opinió, notícies, dossiers i etc., es pot consultar íntegrament a lesAlqueriespèdia, organitzades cronològicament i amb el seu títol ben visible. Per facilitar la lectura s’han combinat aquells articles que són del mateix diari i dia en un sol document PDF. Encara que la majoria dels documents estan complets, a algú li falta alguna pàgina o fragment. Anirem completant estes mancances i agrairem tota col·laboració.

Acomplim així la nostra vocació d’arxiu popular de les Alqueries.

Com no podia ser d’altra manera, l’atenció periodística cap al nostre poble es va multiplicar exponencialment en els anys més heroics de la lluita per la Segregació, fins al punt que la major part del material és monotemàtic. Per exemple, el diumenge 7 de juliol de 1985, un dels que més material tenim, les Alqueries apareix en tres diaris diferents (Mediterráneo: diari i Suplement DominicalCastellón DiarioLas provincias). En estes quatre publicacions es dediquen 9 pàgines a parlar de la celebració de la segregació, de la cultura de les Alqueries i d’altres temes que afecten directament al poble.  L’entusiasme que es viu en estes pàgines mereix la memòria de les alcrieres i els alcriers, com un patrimoni singular.

Amb tot este material digitalitzat hem creat l’Hemeroteca de les Alqueries (1963-1994) (amb alguns extres interessants), una contribució al propi patrimoni i una forma de reconèixer la voluntat i la determinació de la gent de les Alqueries.



1938

GENER

Diumenge 9 de gener de 1938

1963

SETEMBRE

Diumenge 1 setembre de 1963

1976

SETEMBRE

1980

FEBRER

Divendres 15 de febrero de 1980

1981

AGOST

Dimecres 19 d’agost de 1981

NOVEMBRE

Dissabte 28 de novembre de 1981

1983

MAIG

Dimecres 11 de maig de 1983

1984

JUNY

Divendres 8 de juny de 1984

  • Sentencia del Tribunal Supremo. Recurso nº 408.520 sobre la Segregación de Alquerías del Niño Perdido presentado por la Asociación de Vecinos (Fallo: 8 de juny de 1984).
JULIOL

Dissabte 21 de juliol de 1984

Diumenge 22 de juliol de 1984

OCTUBRE

Diumenge 14 d’octubre de 1984

1985

FEBRER

Dimarts 12 de febrer de 1985

Divendres 15 de febrer de 1985

MARÇ
ABRIL

Dimecres 3 d’abril de 1985

Dijous 18 d’abril de 1985

MAIG
JUNY

Dimecres 26 de juny de 1985

  • Alqueries, poble (dimecres 26 de juny de 1985). Castellón Diari, pàgines 15, 16, 17, 18, 19 i 21.

En la pàgina 15:

Caja Rural San Jaime de Alquerías de Niño Perdido. Felicitación por la constitución como municipio.

En la pàgina 16:

Cooperativa agrícola San Jaime. Felicitación por la constitución como municipio.

En la pàgina 17:

José Manuel Molés Meneu. Ha nacido un pueblo con mayoría de edad.

Presidente de la Comisión de Cultura. Alquerías tiene indudables inquietudes de tipo cultural (continua pàgina 18).

Foto Estudio: A. Vicent. Felicitación por la constitución como municipio.

Joaquín Ballester Vicent: constructor y promotor. Felicitación por la constitución como municipio.

Electrodomésticos Juan. Saludo al nacimiento del nuevo pueblo.

Cooperativa de Cosecheros. Felicitación por la constitución como municipio.

Club Ciclista Alqueriense. Felicitación por la constitución como municipio.

En la pàgina 18:

Presidente de la Comisión de Cultura. Alquerías tiene indudables inquietudes de tipo cultural (ve de la pàgina 17). Información sobre: Las penyas, Radioaficionados, Banda musical, Amas de Casa, Club Ciclista, Los cazadores.

Victor Torrat Horno y bollería. Saludo al nacimiento del nuevo pueblo.

Sdad. de Exportación nº 1 de la Cooperativa Agrícola San Jaime. Felicitación por la constitución como municipio.

García Ballester, S.L. Exportación de frutas. Felicitación por la constitución como municipio.

En la pàgina 19:

Alquerías siempre se ha sentido identificado como pueblo.

En la pàgina 21:

Rosa Ros i Pons; i Batiste Balaguer i Gil: Himne a Alqueries.

“El Supremo no entiende de votos por eso nos ha hecho justicia”, Blasco.

Dijous 27 de juny de 1985

Divendres 28 de juny de 1985

  • Alquerias (divendres 28 de juny de 1985). Castellón Diario, p. 11. El document conté:

Amparo Vicent. “Naix un poble” lema del primer certamen literario.

Amparo Vicent. La extraña información de Aitana.

JULIOL

Dissabte 6 de juliol de 1985

En la pàgina 12:

Amparo Vicent. Fiesta de la constitución del municipio de Alquerías.

Programa de actos para hoy.

En la pàgina 13:

Amparo Vicent. Hoy, solemne inauguración.

La coordinadora invita a toda la provincia.

Manuel F. Molés. Ja som poble.

Diumenge 7 de juliol de 1985

En la pàgina 4 (IV):

Entrevista a Otilia Melià, presidenta de la Asociación de Vecinos.

Cronología histórica de Alqueries.

Juventud Deportiva Niño Perdido. Felicitación segregación.

En la pàgina 5 (V):

Tomás Álvarez. El difícil paso de nacer.

Miguel Blasco. Alquerías es una fiesta.

En la pàgina 6 (VI):

Javier Muñoz. El deporte en Alquerías: Ciclismo, Tiro de pichón, Colombicultura, Fútbol.

Cooperativa agrícola San Jaime. Felicitación por la constitución como municipio.

En la pàgina 7 (VII):

Miralles (Cura de San Cristóbal). El rovell de l’ou.

Caja Rural San Jaime de Alquerías de Niño Perdido. Felicitación por la constitución como municipio.

En les pàgines 8 i 9 (VIII, IX):

Jesús López. Alquerias del Niño Perdido ya es pueblo tras el acuerdo del Pleno del Consell.

Sport Ciclista Alqueriense. Felicitación segregación.

En la pàgina 10 (X):

José Montagut. Alquerias, reto al futuro.

Segregación vista por Quique.

Rosa Ros i Pons; i Batiste Balaguer i Gil: Himne a Alqueries.

Pedro Ferrer (Club Náutico Burriana). Felicitación segregación.

Autoescuela Virgen del Niño Perdido. Saludo a Alquerias.

Dimarts 9 de juliol de 1985

En la pàgina 11:

Bautista Carceller Ferrer [Opinión]. Carta abierta al presidente Lerma. Con la segregación de Alquerias como fondo.

Vila-real se siente humillada con la asistencia de autoridades a la fiesta grande de Alquerías [Sección Vila-real].

En la pàgina 13:

Amparo Vicent.[Sección Alquerías]. Con la cena de hermandad culminó “el día grande”(dimarts 9 de juliol de 1985). Castellón Diario.

Amparo Vicent. Se han plantado 40 “cadafals”.

Diumenge 14 de juliol de 1985

Dimarts 16 de juliol de 1985

Dijous 18 de juliol de 1985

Diumenge 28 de juliol de 1985

En la pàgina 11:

Amparo Vicent. El Sport Ciclista entrega una placa a Antonio Marco.

En la pàgina 12:

José Manuel Fortuño Llorens (Grupo Popular) [Opinión]. Precisiones a la segregación de las Alquerías (diumenge 28 de juliol de 1985).

AGOST

Dissabte 3 d’agost de 1985

SETEMBRE

Dimecres 25 de setembre de 1985

OCTUBRE

Dimecres 3 d’octubre de 1985

Dimarts 15 d’octubre de 1985

DESEMBRE

Dissabte 28 de desembre de 1985

1986

GENER

Dimecres 8 de gener de 1986

MARÇ

Diumenge 16 de març de 1986

Dijous 27 de març de 1986

ABRIL

Dimecres 9 d’abril de 1986

OCTUBRE

Diumenge 5 d’octubre de 1986

  • Fiestas de Alquerias (diumenge 5 d’octubre de 1986). Mediterráneo, ? (tres pàgines incompletes):

Pascual Cubedo, presidente del Sport Ciclista.

“Nos gustaria aconseguir un local para la tercera edad”.

José Bodí Pérez, alcalde. “Se están dando las últimas pinceladas al tema de las transferencias”, por Isabel González.

José Bodí Pérez, alcalde (per una errada en el diari apareix com “Vicente Bodí Pérez”). Al pueblo de Alquerías.

1987

FEBRER

Diumenge 1 de febrer de 1987

ABRIL

Dimarts 7 d’abril de 1987

JUNY

Dijous 11 de juny de 1987

AGOST

Diumenge 23 d’agost de 1987

SETEMBRE

Dijous 3 de setembre de 1987

Dimarts 22 de setembre de 1987

En la pàgina 12:

  • Amparo Vicent. El TS ratifica la segregación y condena a Villarreal a pagar las costas.
OCTUBRE

Diumenge 4 d’octubre de 1987

NOVEMBRE

Dimecres 11 de novembre de 1987

1989

MARÇ

Dimecres 22 de març de 1989

1990

JUNY

Dilluns 25 de juny de 1990

Dimarts 26 de juny de 1990

1994

SETEMBRE

Dissabte 24 de setembre de 1994

Documents sense data

Títol Hemeroteca històrica de les Alqueries 1963-1994
Any (nº de documents) 1938 (1)
1963 (1)
1976 (1)
1980 (1)
1981 (2)
1983 (1)
1984 (4)
1985 (27)
1986 (5)
1987 (8)
1989 (1)
1990 (2)
1994 (1)
sense data (2)
Diaris Castellón Diario
Mediterráneo
Las provincias
Tres fonts desconegudes
Donant Vicenta Soriano. Col·lecció Batiste Soriano

Campanes de les Alqueries

Un patrimoni important en tots els pobles són les seues campanes. A les Alqueries, tot i que l’església és “recent”, inclouen sorpreses i anècdotes simpàtiques, i mereixen que en sapiam més. De les quatre campanes de la torre, tres d’elles estan foses expressament i instal·lades l’1 d’octubre de 1967, deu anys després d’acabada l’església (oficialment el diumenge 17 de març de 1957).

La quarta campana vindria segurament de la capella del Replà, i és provable que estiguera també a l’espadanya de l’església que es va instal·lar després de la Guerra al Cine Requena, que posteriorment seria el “Almacén de Márquez”. Esta campaneta, la més menuda de totes, pareix datada en 1814.

En una foto de la Col·lecció de l’Oficina del Croniste (Fig. 1) es pot veure la seua situació en l’espadanya de l’antic Cine Requena. En una segona imatge d’esta col·lecció també es pot apreciar que hi havia una altra campaneta en una finestreta de la façana principal (Fig. 2).

Fig. 1. Foto d’una festa del Domund de la primera meitat dels anys 50. En segon plànol es pot apreciar la façana de l’església i l’espadanya on es troba la campana.

Fig. 2. Darrere de la peanya del Cor de Jesús es pot veure la finestra de l’església amb una campaneta o cimbalet.

Les torres dels campanars han sigut sempre les principals fites urbanístiques dels pobles i ciutats, i des dels seus cims es gaudeix d’una vista privilegiada sobre l’entorn urbà, agrícola i en general paisatgístic. Ací hem volgut compartir amb totes les alcrieres i alcriers la vista des del campanar de la nostra església en un senzill vídeo gravat per a l’ocasió. Començant per la finestra de llevant, es pot apreciar el paisatge en els quatre punts cardinals, senyalats per una rosa dels temps.

Tot fa pensar que, des de la instal·lació de l’oratori dels frares de Caudiel al Replà, les Alqueries va ser pobre en campanes, segurament el seu so no arribaria bé a tots els dispersos i distants panys del terme, i el nombre de tocs, que en pobles veïns pot superar la vintena[1], es reduiria, com en l’actualitat, a uns poquets.

El repic, volteig i el toc de les hores és automàtic. Mn. Eduardo ens va mostrar la consola i el full amb les indicacions dels tocs (Fig 3 i 4): hi ha els tocs de difunts, dos tocs distints per a festes, i a missa de diari i de diumenge.

Fitxa

Títol Campanes de les Alqueries
Informant Mn. Eduardo García
Fotografies Col·lecció Batista Soriano, Col·lecció Oficina del Cronista, producción propia.
Data d’entrada Dissabte 29 de setembre de 2018.

Fig. 3. Consola de control dels tocs del campanar.

Fig. 4. Programa dels tocs de campanes de la parròquia.

Durant els 10 anys d’església sense campanes i sense lluir, suposem que s’utilitzaria exclusivament la campaneta vella. Mentrestant, la façana es mantenia amb els típics forats que es feien per ancorar les embastides, com es pot veure en algunes fotos de la Col·lecció de Batiste Soriano (Fig. 3 i 4.). Al lluir i pintar l’església es van tapar eixos forats, que, com a curiositat, encara es poden veure des de dins de la torre del campanar (Fig. 5).

Fig. 5. Una imatge del campanar acabat, no veiem si amb totes les campanes. Col·lecció Batiste Soriano.

Fig. 6. En esta panoràmica inèdita del poble amb l’església al fons, pareix que ja estaven instal·lades les campanes. Hem compost la imatge a partir de dos fotografies parcials de Batiste Soriano.

Fig. 7. Forat de l’embastida, visible des de dins de la torre del campanar.

Fig. 8. De nou de la Col·lecció de Batiste Soriano: Assistim a la presentació pública de les tres campanes noves, foses eixe mateix any de 1967 a Industrias Manclús, de València. Les truges de ferro es canviarien després per altres de fusta.

Les campanes es van fondre l’any 1967 als tallers del campaner Salvador Manclús, del Grau de València, qui a més a més fins al dia de hui s’ha fet càrrec dels accessoris, la instal·lació en la torre de l’església i la mecanització. Pareix que la data que apareix en les pròpies campanes és la de la seua presentació pública i de la festa de la seua benedicció l’1 d’octubre de 1967. L’acte va ser molt solemne, i confiem trobar més imatges en el futur. En la fotografia podem veure-les exposades. Cada una de les tres campanes noves estava sufragada per una persona, persones o institucions, i apadrinada per a l’ocasió. Les mateixes campanes ens informen que estava de pàrroc Mn. Juan Miralles, el promotor de l’obra de l’església, i que van ser beneïdes pel bisbe de Sogorb-Castelló, En Josep Pont i Gol, un molt destacat membre del clergat espanyol i català, profundament renovador.

En 2010 va caure al carrer el batall d’una de les campanes. Mn. Eduardo ens conta que les campanes que estan prop de la mar necessiten una cura especial perquè la humitat afecta més els materials, i es va decidir restaurar-les. Van ser els seus autors, Industrias Manclús, els que se’n van fer càrrec: es van baixar les campanes, es van netejar i es canviaren les truges de ferro per altres de fusta de perfil tradicional valencià, que millora la seua sonoritat. Finalment es van mecanitzar amb motor d’impuls i electromall monofàsic.

Les campanes de les Alqueries estan registrades en l’arxiu del Gremi de Campaners, en fitxes disponibles digitalment. Anem a donar alguna informació detallada de cada campana: imatges, alguns comentaris i els enllaços a les fitxes del Gremi de Campaners, a què remetem a qui vulga saber-ne més.

Figs. 9, 10 i 11. La campana del Replà, “F.P. María del Niño Perdido”, i dos detalls del text.

Figs. 9, 10 i 11.- La campana més menuda mira a migdia (cap a l’ajuntament, per a entendre’ns), té un diàmetre de 40 centímetres, una altura de 34 i 5 de vora, i un pes aproximat de 37 quilos. Es diu que és l’antiga campana de l’església del Replà. Com totes les campanes, té el seu nom: F.P. MARIA DEL NIÑO PERDIDO. AÑO MDCCC_IXV. Veureu que la xifra en números romans no té sentit, potser respon a una errada dels mestres campaners originals o alguna refosa poc hàbil, de fet té un acabat molt bast i tant la inscripció com la decoració indica certa malaptesa. A la fitxa del Gremi de Campaners s’opina que potser indique 1814 (i que no siga original, és a dir, que estiga copiada d’una campana més antiga), però també podria ser 1865, per exemple. Té una decoració de floretes que per la banda de fora formen una creu. http://campaners.com/php/campanes1.php?numer=4530


Fig. 12. “Vicente”.

Fig. 12.- La segona en mida mira a ponent, fa 64 cm de diàmetre, 54 d’altura i 6 de vora. El tècnics del Gremi van calcular el seu pes sobre el 152 quilos. Porta el seu nom i la següent inscripció:

VICENTE
SUFRAGADA POR D. VICENTE ROS VICENT
Y DÑA CARMEN SAFONT CAPELLA
SIENDO PARROCO D. JUAN MIRALLES
VILARROIG 1 DE OCTUBRE 1967
BENDECIDA POR EL EXMO Y RVDMO D. JOSE PONT Y GOL

http://campaners.com/php/campana1.php?numer=10182


Fig. 13. “Ntra. Sra. del Niño Perdido”.

Fig. 13.- Seguint la volta, la tercera en mida es troba sobre la finestra nord, té un diàmetre de 81 cm, una altura de 63 i 7 de vora; pesarà aproximadament uns 308 quilos. La campana la van pagar els comerciants de taronja del poble, tots ells inscrits en la seua superfície.

NTRA SRA DEL NIÑO PERDIDO
SUFRAGADA POR EL COMERCIO DE AGRIOS
DE ALQUERIAS,
SIENDO CURA PARROCO
D. JUAN MIRALLES PBRO,
BENDECIDA POR EL EXMO Y RDMO SR. D. JOSE PONT Y GOL.
ALQUERIAS DEL NIÑO PERDIDO 1 OCTUBRE 1967.
GARCÍA BALLESTER SL. VICTORIANO USO Y HNOS. JOSE IZQUIERDO
JUAN PITARCH – ROQUE USO – BTA. USO – VILODI – TARFI EXPORT – COOP COSECHEROS
SEC. EXPORT S. JAIME Nº 1 – SEC. EXPORT S. JAIME Nº 2 -USO PRADES – LUIS SANMIGUEL
PEDRO BALLESTER – PASCUAL NEBOT – CUVEMPO – BORRAS HNOS. – HNOS. MOLES BORT – VICENTE ARNAL.

http://campaners.com/php/campana1.php?numer=10183


Fig. 14. “Manuel”.

Fig. 14.- La més grossa mira a llevant. Té 102 cm de diàmetre, 80 d’altura, 9 de vora, i pesa al voltant de 614 quilos.

MANUEL
SUFRAGADA POR D. MANUEL USO CAPELLA
Y SU ESPOSA Dª PILAR FERRERA VILALTA
EN MEMORIA DE SUS PADRES
D. MANUEL USO MOLES Y Dª TERESA ANTONIA CAPELLA NEBOT
SIENDO PARROCO DE LA MISMA
D. JUAN MIRALLES VILARROIG.
BENDECIDA POR EL EXMO Y RVDMO D. JOSE PONT Y GOL
ALQUERIAS DEL NIÑO PERDIDO 1 DE OCTUBRE DE 1967

http://campaners.com/php/campana1.php?numer=10184

[1] Veure, per exemple, la replega i gravació de 22 tocs de campanes tradicionals en Artana que fa Josep Herrero, historiador i veterà campaner del poble, en el text: “Els tocs de les campanes d’Artana”, accessible en https://artanapedia.com/patrimoni/tocs-de-campanes/.

Col·lecció fotogràfica de Batiste Soriano

Vicenta Soriano ens ha donat accés a la col·lecció de fotos de son pare, Batiste Soriano (1907-1997), un home inquiet, panader de professió i fill de panaders, però també fotògraf no-oficial del poble des de final dels anys 20, una fita patrimonial que dóna testimoni gràfic de la major part del segle XX al seu poble, les Alqueries.

La col·lecció consta de 36 fotos que s’ocupen d’un nombre elevat de fites històriques recollides per la seua inquietud i el seu bon sentit històric: el primer mercat de la plaça, en 1929; la nevada de 1946; la construcció de l’església durant sis anys d’obres; les festes del carrer Sant Roc; la inauguració de l’avinguda José Izquierdo i alguna coseta més que trobareu intercalada.

Gràcies a Vicenta per esta gran aportació al patrimoni gràfic del poble, i a Rosa Ros per tirar-nos una maneta decisiva i damunt convidar-nos a totes a orxata.

Podeu ampliar les fotos fins al detall fent clic sobre elles.

Possiblement la foto més vella de la col·lecció: darrere de la foto diu que és la plaça del poble (però no sabem des d’on està feta) i es tracta del primer mercat dels diumenges, en una data indeterminada de 1929; fins a eixe moment la gent s’hauria de desplaçar provablement a Borriana, que estava més a prop. Batiste Soriano tenia 22 anys i esta seria la seua primera càmera. L’organització del mercat, com es pot veure, era bastant simple: com a molt una manta en terra per fer damunt tot el desplegament. La parada de més a la dreta porta escrit damunt “Parada del Maño”, una gent de Saragossa que no estaria instal·lada molt lluny, i portava teles; sorprèn la facilitat amb què ha instal·lat la seua carpa. Entre el material a vendre, a més de les teles, veiem cadires i cadiretes, cistelles i perolets de test envernissats. Entre la gent moltes dones vestides de negre i amb mocador al cap, homes amb boina però sobretot amb gorra “irlandesa”, que estava de moda en aquells anys. Pareix que siga hivern, per la poca pena que els dóna el sol i perquè es veu gent abrigada i amb mantetes al coll.

**********

La segona foto del mercat li va eixir un poc menejada, però tot i això ens permet veure els límits del mercat (sis parades?) i el lloc des d’on es va fer la foto, que encara no hem identificat. La distància temporal entre una i altra no serà molt llarga, perquè veiem a un mateix homenet recolzat en l’arbre de forma impertorbable.

**********

El dijous 17 de gener de 1946, dia de Sant Antoni, el poble, com bona part de l’Estat espanyol, va rebre una nevada històrica que en alguns llocs va arribar fins a un metre i que es va gelar durant uns quants dies. En aquell moment de postguerra, la gelada va ser catastròfica, va gelar arbres fins a l’arrel i va obligar a arrancar molts horts. Este és l’aspecte que deixà la nevada al barri Lloreta (actual avinguda José Izquierdo): a l’esquerra es pot veure l’almacén de Pepe Filets i a la dreta la seua preciosa casa modernista, que hui continua exactament igual. Es pot apreciar que feia molt de fred i que l’oratge encara no s’havia despedit.

**********

Una vista de la nevada a l’estació. Veiem xiquets i un grupet de persones jugant amb la neu, possiblement sense consciència del que vindria dies després. També es veu que el tren sí que s’havia atrevit a passar.

**********

La plaça nevada. La casa cantonera amb els finestrals amb arquets, que aleshores era escola, es manté igual en l’actualitat, però lluïda i pintada.

**********

Un hort qualsevol patint els efectes de la nevada. Els cavallons que es veuen al centre de la imatge són efecte d’una sèquia. Com s’ha dit, el tindre uns quants dies la neu quallada sobre els arbres va fer que es gelaren fins a la soca i va obligar a segar molts horts. Alguna gent va fer negoci venent llenya en pobles de l’Horta de València i en la mateixa capital, o canviant-la per hortalisses que vendre ací. Els horts segats van fer lloc per a plantacions de moniatos, cereals i hortalisses en general amb què matar la fam.

**********

Una vista del Quadró, que hui és un barri de les Alqueries. Podria ser exactament la ubicació actual de l’església, que en 1946 encara no s’havia començat (ho faria en 1951).

**********

No tot eren penes en aquells durs anys 40: també hi havia temps per a la diversió. Estem veient “Toros año 1940. Fiestas Niño Perdido”, segons la inscripció que porta la foto al darrere; seran les festes d’octubre d’eixe any. Al fons, l’actual ajuntament, que aleshores era “Villa Dolores” o, més simplement, “el xalet de Safont”, amb tot el seu arbrat i la tanca de què encara en queda un tros. La plaça està rodada de carros que feien de barrera i “tendido”. En veure la foto pensàvem que es tractava de bous de plaça, però afortunadament ens han tret del dubte: eren bous al carrer com es fan habitualment als nostres pobles, però el dia del bou sempre apareixien dos o tres “maletilles”, xiqüelos aficionats amb capes de torero que saltaven a la plaça i pegaven unes quantes capotades al bou i es feien amb el públic que victorejava i aplaudia els passes encertats. Després, quan tancaven el bou, passaven amb la capa de torejar, pressa entre dos per les quatre puntes, per tota la rodà de la plaça, i la gent els llançava monedes a la capa. Segur que es treien el sopar. A les Alqueries només s’han fet corregudes amb toreros quan es muntava la plaça de bous, primer al Quadró i després darrere del Replà.

L’altra nota curiosa la posen les dos persones pujades en una tremolosa i pelada acàcia, un d’ells amb la canya per punxar al bou (un costum que es va prohibir fa pocs anys considerant que era maltracte cap a l’animal).

**********

La següent tanda de fotos consta de 17 instantànies sobre la construcció de l’església, entre 1951 i 1957. Segurament encara hi haurà qui podrà identificar a alguns treballadors i qui ens podrà contar moltes històries. En esta primera imatge podem veure a un jovenet Mn. Juan Miralles de visita als encofrats dels fonaments de l’església, rasets de formigó. Fixeu-vos que el carretó encara du la roda de ferro colat, perquè no s’havia popularitzat el neumàtic de cautxús.

**********

Una altra foto, segurament del mateix dia. En primer plànol veiem que la pastera és una caixa de fusta. Darrere de Mn. Juanito, a la dreta amb la inconfundible gorreta, el tio Blai l’Obrer. El tio Blai i el tio Vicent el Roig eren els paletes principals.

**********

Per a tant de formigó calia molta grava, que es traïa directament del riu. Ací teniu de nou a mossèn Juanito, amb gorro de capellà i sotana fins als peus, col·laborant amb el grup d’hòmens de diferents edats que treballaven, molts d’ells voluntàriament, com a jornal de vila. La gent acabava de treballar i anava a ajudar a l’església, qui no podia posar diners posava faena. El jove de més a l’esquerra estava soltant la grava amb un pic; la resta amplien els cabassos d’espart.

**********

Tot i que la parròquia i el veïnat de les Alqueries va assumir el cost i el treball de fer l’església, l’Ajuntament de Vila-real col·laborava en cosetes, per exemple deixant els camionets per carregar la grava. Comptem setze persones, incloent el conductor del camió, que és una bona quadrilla. En esta imatge Mn. Juanito ja s’ha llevat el barret i continua treballant, cabàs i lligona en mà.

**********

El grup posant amb dos camions de l’Ajuntament, en què es veu amb més claredat els logotipus oficials serigrafiats. Els treballadors anaven pujats en els bolquets, una cosa perillosa que hui està rigorosament prohibida.

**********

Una vista dels fonaments i la base de les columnes de l’església. També veiem buidar els camionets d’abans, i com eren les cases d’enfront de l’església, absolutament humils si les comparem amb les actuals. A la dreta pareix que hi ha preparada una tira de carreus; més avant veurem com els desbastaven.

**********

Una altra imatge dels primers resultats de l’obra: fonaments dels murs i bases de les columnes entre els horts del Quadró, hui completament urbanitzat.

**********

I una altra perspectiva del mateix. A l’esquerra veiem part d’un viatge de grava. És possible que les últimes tres fotos, i fins i tot les últimes sis, es feren el mateix dia.

**********

Ací s’han reprès les obres i s’estan col·locant els carreus de la base de l’església. Es veu el fil i l’habilitat amb què l’obrer manipula la gran pedra amb un perpalet fins al seu espai exacte. D’esquerra a dreta, Melchor, Vicent el Roig i el tio Blai l’Obrer.

**********

Mentre els hòmens de la imatge anterior treballen al fons, altres quatre desbasten els carreus amb masses i escarpes. Com veiem en l’home de més a la dreta, les forcejades eren habituals.

**********

Els obrers van alçant les columnes, fent-se bastida poquet a poquet. Poals, gavetes, regles subjectes amb algep, fils i ploms, paciència i quantitats monumentals de rajoles i ciment. Les bastides s’improvisaven, no tenien la seguretat que s’exigeix en l’actualitat.

**********

Mn. Juan Miralles visitant les obres. Veiem dos persones pastant i els mateixos d’abans pujant dos de les columnes de l’església.

**********

Fem un salt temporal d’uns pocs anys i ens trobem amb l’església coberta i la bastida posada per anar alçant el campanar. Els forats que es veuen regularment per tota la façana eren els que es feien per ancorar les bastides. Es veu la cintra o motlle de fusta que sostenia l’arc de la finestra superior fins que s’hi posava la clau. Estes són les finestres on van situades les campanes.

*********

Una altra perspectiva de l’església, amb les obres en el campanar. Veiem que les cintres encara estan posades però la torre ja està quasi acabada. Després encara vindrà tot el procés de lluïda i pintura, o bé de tapar els forats de les bastides.

*********

El campanar acabat, només faltava lluir i pintar, posar el rellotge i les campanes.

*********

Batiste no podia deixar passar l’oportunitat de fotografiar les campanes de propet. Afinant la vista (i amb l’ajuda de Rosa Ros, que ha estat indagant), podem veure que tenen nom; d’esquerra a dreta: Manuel, la grossa, perquè va ser un regal de Manuel Usó, “el Basero”, i padrí en la seua inauguració; Vicente (la menuda) regal de Vicente Ros (que la va apadrinar), la família del qual eren propietaris del xalet de Safont, hui ajuntament; i Ntra. Sra. del Niño Perdido, que va ser un regal dels comerciants tarongers del poble i fou apadrinada per José Izquierdo. A més d’estes tres, al campanar n’hi ha una altra menuda que porta el nom de María del Niño Perdido, i que és la que hi havia a l’església del Replà. Totes elles porten una data: 1 d’octubre de 1967, deu anys després de la inauguració de l’església. Suposem que durant eixos anys el campanar només disposava de la campaneta del Replà.

La foto es va fer el dia de la inauguració del campanar; estan penjades en exhibició al públic. Veiem alguns xiquets apartant-se discretament per a que el fotògraf puga fer la seua faena. Estan unides per una tela blanca i rodejades per algun tipus de garlanda vegetal.

*********

I per acabar, la façana de l’església amb creus, rellotge, campanes i una farola. La següent imatge que podríem donar ja seria l’actual tal com la coneixem.

**********

No acabem amb les obres: esta imatge es va fer el dia en què van acabar la reforma del cementeri. En la primera fila Mossén Juan amb l’avi de Vicenta a la dreta. El segon per la dreta és el germà del seu avi; a la punta dreta està Arrufat, pare de Carmen Arrufat; i entre Mn. Juan i l’avi, en segona fila, el seu germà Juan, que tenia la tendeta de Ramoneta, que deien.

**********

Tenim un grapat de fotos de les festes del carrer Sant Roc, on vivia Batiste amb la seua família i a on tenien el forn. La festa va deixar de celebrar-se fa uns anys. Al carrer «es feien tots molt», ens diu Vicenta, i era fàcil organitzar una festa popular.

La fotografia du una inscripció darrere: “Calle San Roque. Fiestas”. El que no tenim molt clar és la data, podria tractar-se d’una cavalcada dels anys 50, per exemple, o com a molt dels primers 60. Creiem reconèixer a les dos joves de la carrossa: la del cabell llarg seria Maribel Navaro, la del Rutllet (de fet pareix que estiguen passant per davant de l’almacén del Rutllet), i al seu costat Lolita la Bordeta. Les cases no estan transformades en absolut. Les carrosses, estirades per dos animals, són molt senzilles però també molt enginyoses, la d’esta imatge es refereix a l’època medieval. Els animals van extraordinàriament guarnits, el de davant pareix que porta brodada la paraula “MASANASA”, pareix ser que els aparells es llogaven en aquell poble valencià de l’Horta Sud perquè ací no hi havia res paregut. D’arbre a arbre garlandes, i el carrer de terra.

**********

Una altra carrossa, esta pareix que estirada per tres animals, el del mig porta el mateix rètol que l’anterior: “MASANASA”, però no sabem si és el mateix. En esta carrossa les disfresses estan barrejades: índia, moret, mexicana… Va molt decorada, i a la de darrere pareix que hi vaja presidint-la una fallera, provablement la festera del barri per eixe any.

**********

Com es pot veure, es feia una processó en què la figura de Sant Roc sobre una peanya corria tot el barri. Estes imatges són, aproximadament, de 1965, els que la porten són molt jovenets i l’ambient és poc formal, de fet en hi ha alguns que pareixen ballar per a la càmera. No hi ha ciris ni pareixen haver capellans.

En l’actualitat el santet continua al carrer Sant Roc, exposat en la seua urneta. A les festes el tenia algú en casa; Vicenta ens conta que durant tres o quatre anys no volia tindre’l ningú i se’l quedaven ells. A més de la processó feien revetlles, carreres de sacs, una gimcana amb bicicletes i altres jocs per a xiquetes i xiquets, com una sessió de toreig amb un cap de bou sobre una roda de bicicleta. El diumenge de vesprada treien les carrosses i feien la cavalcada.

En un moment determinat ho van agafar els jóvens i van fer vaques. Treien una vedelleta, després la mataven i se la guisaven. En casar-se totes i tots es va acabar.

**********

Continua el recorregut de la processó pel barri. Davant veiem un jove i un xiquet amb coets. La xiqueta de l’esquerra és la pròpia Vicenta Soriano.

**********

Vicenta reconeix amb facilitat a tots els joves i a les xiquetes de la imatge: El xic de darrere amb camisa blanca i que mira a càmera és Manolo el de Lucia; davant d’ell va el seu germà Pedro, molt mudat; encara davant Martín el fotògraf; el del llumero, i Salvador, home d’Isabel. Quant a les xiquetes, la de darrere és Anamari Palomares, davant Inés la de Guitarrilla i Gisela, germana de Patri la del Cicliste; a este costat de la peanya la pròpia Patri, i davant d’ella Vicenta Soriano.

Ens conten que realment era com es veu ahí: anaven tots junts, grans i xicotets.

**********

A festes un grup de joves fa un esmorzar al carrer, davant de l’almacén de Belodi. Un dels amos del magatzem venia de la mili i abans de mudar-se es van fer la foto. El tercer per la dreta és el tio Poll, que feia les festes, la resta l’ajudaven. Entre este i el militar, Martí, el fotògraf de Borriana.

**********

Una altra foto del mateix esmorzar; el de la dreta és el germà de Vicenta. Pareix que ja estan en les postres, menjant-se un meló de tot l’any.

**********

En esta escena, Mn. Facundo dient missa al carrer, amb la peanya de Sant Roc en primer plànol. En els caixons diu BARBARA. Mossèn Facundo era de Borriana i sempre el cridaven a ell, de fet deia que era el “capellà oficial” del carrer Sant Roc. Vicenta i Rosa Ros reconeixen a alguna gent: a la dreta de l’arbre, la que porta el vestit blau és Isabel, dona de Victoriano Usó. Darrere de la cadira Carmencita, dona de Manolo, i al seu costat Vicenta Arnal, la mare de Vicenta i dona de Bautista Soriano (autor d’estes fotos). La dona del costat, amb una bossa de mà baix del braç és Pilar, la dona de Ramón de “Cantó”. Entre la mare de Vicenta i Pilar apareix Marcela, dona de Vicente Ros.

A l’esquerra de l’arbre, asseguda davant de l’altar, recolzada en una crossa, la tia Elvireta; immediatament darrere, de negre, la tia Dolores; a l’esquerra d’esta, amb vestit blau, Elvira, filla d’Elvireta; l’home que es veu a la dreta del sant, Vicent, tio de Rosa Ros i germà del seu avi. Al fons  es pot vore també a José Antonio Corella, l’home de Vicenta Soriano. Entre Elvira i Dolores, vestida de morat, Carmencita la del Rullet, cosina germana de Pepe Nebot, vocalista de l’orquestra Nebot i los WAIJE, que per eixe motiu hi anava tots els anys. Nebot deia: “Ala, ja vaig cap al carrer!”. Sobre Nebot i los WAIJE, un conjunt que es va fer entranyable a tota la comarca i més enllà durant els anys 70, podeu consultar l’article següent: http://retallshistoricsdexilxes.blogspot.com/2015/06/

La foto és de finals dels anys 70, quan ja s’havia popularitzat el color en la fotografia amateur.

**********

Es tracta de la “inauguració” del carrer, ja asfaltat, que passava de ser el pany o barri de Lloreta (per la sèquia del mateix nom que passava per allí) a dir-se Avinguda José Izquierdo. L’acte es va celebrar el dilluns 18 de febrer de 1974 amb ocasió del VII Centenari de la fundació de Vila-real. Com a “barri” de Vila-real, les Alqueries van merèixer un acte específic.

En la imatge, una comitiva oficial es passeja pel carrer, entre cobertors penjant, festius, de finestres i balcons. Els protagonistes d’esta escena són els següents: el primer per l’esquerra és el regidor de les Alqueries, Vicente Sanz, a qui ací s’anomenava “alcalde”; al seu costat va Vicenta Soriano (propietària d’estes fotos), festera, que tenia setze anyets; Manuel Amorós, alcalde de Vila-real entre 1972 i 1976; la Regina de festes, Finita Cavaller, amb la banda amb els colors de la bandera espanyola (les dames portaven una banda quadribarrada); el Governador civil i Cap provincial de Castelló, Juan Aizpurúa Azqueta (que seria cessat el 3 de maig); Ana, festera; mossèn Torres, un retor que venia sovint pel poble; i María Dolores, també festera. Faltava una altra Finita que no va poder deixar el treball. José Izquierdo, l’home homenatjat, va un poquet més arrere: se’l veu somrient entre Ana i el governador. En una altra imatge d’este recorregut que es pot veure a la Col·lecció de fotos de Rosa Ros, dèiem que aquells anys van ser els d’intenses transformacions en la fisonomia del poble, modernitzant les velles cases a la moda com es pot veure darrere.

**********

Un altre moment d’este acte: veiem a José Izquierdo agraint la presència del governador, Juan Aizpurúa, en presència de l’alcalde de Vila-real, Manuel Amorós. Darrere del grup, Vicente Sanz, alcalde de les Alqueries. No sabem on està feta la imatge però també dóna molta infomació del moment històric en què es fa: veiem plantes al carrer, un cobertor per la finestra d’una casa que ha fet obres de millora (el mirador o voladís, encara està per lluir); enfront, arbres: una gran figuera d’hivern, com era tradicional antigament a tots els panys del poble.

A la dreta de la imatge veiem un home gravant l’escena amb un “tomavistas”, una camareta amateur de Super 8. Trobar material filmat seria molt interessant, agrairem tota la informació que ens puguen donar sobre este material en concret, sobre l’home que du la càmera, i sobre altres fotografies i filmacions en general.


Títol Col·lecció fotogràfica de Batiste Soriano
Donant-infomant Vicenta Soriano. Amb informacions de la pròpia Vicenta, Rosa Ros i Batiste Balaguer.
Data d’entrada Dilluns 13 d’agost de 2018