Títol | Campanes de les Alqueries |
Informant | Mn. Eduardo García |
Fotografies | Col·lecció Batista Soriano, Col·lecció Oficina del Cronista, producción propia |
Edició (materials i textos de la publicació) | Laura Yustas i Nelo Vilar (Etnopèdia) |
Data d’entrada | Dissabte 29 de setembre de 2018 |
Les torres dels campanars han sigut sempre les principals fites urbanístiques dels pobles i ciutats, i des dels seus cims es gaudeix d’una vista privilegiada sobre l’entorn urbà, agrícola i en general paisatgístic. Ací hem volgut compartir amb totes les alcrieres i alcriers la vista des del campanar de la nostra església en un senzill vídeo gravat per a l’ocasió. Començant per la finestra de llevant, es pot apreciar el paisatge en els quatre punts cardinals, senyalats per una rosa dels temps.
Un patrimoni important en tots els pobles són les seues campanes. A les Alqueries, tot i que l’església és “recent”, inclouen sorpreses i anècdotes simpàtiques, i mereixen que en sapiam més. De les quatre campanes de la torre, tres d’elles estan foses expressament i instal·lades l’1 d’octubre de 1967, deu anys després d’acabada l’església (oficialment el diumenge 17 de març de 1957).
La quarta campana vindria segurament de la capella del Replà, i és provable que estiguera també a l’espadanya de l’església que es va instal·lar després de la Guerra al Cine Requena, que posteriorment seria el “Almacén de Márquez”. Esta campaneta, la més menuda de totes, pareix datada en 1814.
En una foto de la Col·lecció de l’Oficina del Croniste (Fig. 1) es pot veure la seua situació en l’espadanya de l’antic Cine Requena. En una segona imatge d’esta col·lecció també es pot apreciar que hi havia una altra campaneta en una finestreta de la façana principal (Fig. 2).
*
Tot fa pensar que, des de la instal·lació de l’oratori dels frares de Caudiel al Replà, les Alqueries va ser pobre en campanes, segurament el seu so no arribaria bé a tots els dispersos i distants panys del terme, i el nombre de tocs, que en pobles veïns pot superar la vintena[1], es reduiria, com en l’actualitat, a uns poquets.
El repic, volteig i el toc de les hores és automàtic. Mn. Eduardo ens va mostrar la consola i el full amb les indicacions dels tocs (Fig 3 i 4): hi ha els tocs de difunts, dos tocs distints per a festes, i a missa de diari i de diumenge.
*
Durant els 10 anys d’església sense campanes i sense lluir, suposem que s’utilitzaria exclusivament la campaneta vella. Mentrestant, la façana es mantenia amb els típics forats que es feien per ancorar les embastides, com es pot veure en algunes fotos de la Col·lecció de Batiste Soriano (Fig. 3 i 4.). Al lluir i pintar l’església es van tapar eixos forats, que, com a curiositat, encara es poden veure des de dins de la torre del campanar (Fig. 5).
*
*
*
Les campanes es van fondre l’any 1967 als tallers del campaner Salvador Manclús, del Grau de València, qui a més a més fins al dia de hui s’ha fet càrrec dels accessoris, la instal·lació en la torre de l’església i la mecanització. Pareix que la data que apareix en les pròpies campanes és la de la seua presentació pública i de la festa de la seua benedicció l’1 d’octubre de 1967. L’acte va ser molt solemne, i confiem trobar més imatges en el futur. En la fotografia podem veure-les exposades. Cada una de les tres campanes noves estava sufragada per una persona, persones o institucions, i apadrinada per a l’ocasió. Les mateixes campanes ens informen que estava de pàrroc Mn. Juan Miralles, el promotor de l’obra de l’església, i que van ser beneïdes pel bisbe de Sogorb-Castelló, En Josep Pont i Gol, un molt destacat membre del clergat espanyol i català, profundament renovador.
En 2010 va caure al carrer el batall d’una de les campanes. Mn. Eduardo ens conta que les campanes que estan prop de la mar necessiten una cura especial perquè la humitat afecta més els materials, i es va decidir restaurar-les. Van ser els seus autors, Industrias Manclús, els que se’n van fer càrrec: es van baixar les campanes, es van netejar i es canviaren les truges de ferro per altres de fusta de perfil tradicional valencià, que millora la seua sonoritat. Finalment es van mecanitzar amb motor d’impuls i electromall monofàsic.
Les campanes de les Alqueries estan registrades en l’arxiu del Gremi de Campaners, en fitxes disponibles digitalment. Anem a donar alguna informació detallada de cada campana: imatges, alguns comentaris i els enllaços a les fitxes del Gremi de Campaners, a què remetem a qui vulga saber-ne més.
Figs. 9, 10 i 11.- La campana més menuda mira a migdia (cap a l’ajuntament, per a entendre’ns), té un diàmetre de 40 centímetres, una altura de 34 i 5 de vora, i un pes aproximat de 37 quilos. Es diu que és l’antiga campana de l’església del Replà. Com totes les campanes, té el seu nom: F.P. MARIA DEL NIÑO PERDIDO. AÑO MDCCC_IXV. Veureu que la xifra en números romans no té sentit, potser respon a una errada dels mestres campaners originals o alguna refosa poc hàbil, de fet té un acabat molt bast i tant la inscripció com la decoració indica certa malaptesa. A la fitxa del Gremi de Campaners s’opina que potser indique 1814 (i que no siga original, és a dir, que estiga copiada d’una campana més antiga), però també podria ser 1865, per exemple. Té una decoració de floretes que per la banda de fora formen una creu. http://campaners.com/php/campanes1.php?numer=4530
Fig. 12.- La segona en mida mira a ponent, fa 64 cm de diàmetre, 54 d’altura i 6 de vora. El tècnics del Gremi van calcular el seu pes sobre el 152 quilos. Porta el seu nom i la següent inscripció:
VICENTE
SUFRAGADA POR D. VICENTE ROS VICENT
Y DÑA CARMEN SAFONT CAPELLA
SIENDO PARROCO D. JUAN MIRALLES
VILARROIG 1 DE OCTUBRE 1967
BENDECIDA POR EL EXMO Y RVDMO D. JOSE PONT Y GOL
Fig. 13.- Seguint la volta, la tercera en mida es troba sobre la finestra nord, té un diàmetre de 81 cm, una altura de 63 i 7 de vora; pesarà aproximadament uns 308 quilos. La campana la van pagar els comerciants de taronja del poble, tots ells inscrits en la seua superfície.
NTRA SRA DEL NIÑO PERDIDO
SUFRAGADA POR EL COMERCIO DE AGRIOS
DE ALQUERIAS,
SIENDO CURA PARROCO
D. JUAN MIRALLES PBRO,
BENDECIDA POR EL EXMO Y RDMO SR. D. JOSE PONT Y GOL.
ALQUERIAS DEL NIÑO PERDIDO 1 OCTUBRE 1967.
GARCÍA BALLESTER SL. VICTORIANO USO Y HNOS. JOSE IZQUIERDO
JUAN PITARCH – ROQUE USO – BTA. USO – VILODI – TARFI EXPORT – COOP COSECHEROS
SEC. EXPORT S. JAIME Nº 1 – SEC. EXPORT S. JAIME Nº 2 -USO PRADES – LUIS SANMIGUEL
PEDRO BALLESTER – PASCUAL NEBOT – CUVEMPO – BORRAS HNOS. – HNOS. MOLES BORT – VICENTE ARNAL.
Fig. 14.- La més grossa mira a llevant. Té 102 cm de diàmetre, 80 d’altura, 9 de vora, i pesa al voltant de 614 quilos.
MANUEL
SUFRAGADA POR D. MANUEL USO CAPELLA
Y SU ESPOSA Dª PILAR FERRERA VILALTA
EN MEMORIA DE SUS PADRES
D. MANUEL USO MOLES Y Dª TERESA ANTONIA CAPELLA NEBOT
SIENDO PARROCO DE LA MISMA
D. JUAN MIRALLES VILARROIG.
BENDECIDA POR EL EXMO Y RVDMO D. JOSE PONT Y GOL
ALQUERIAS DEL NIÑO PERDIDO 1 DE OCTUBRE DE 1967
[1] Veure, per exemple, la replega i gravació de 22 tocs de campanes tradicionals en Artana que fa Josep Herrero, historiador i veterà campaner del poble, en el text: “Els tocs de les campanes d’Artana”, accessible en https://artanapedia.com/patrimoni/tocs-de-campanes/.
Deixa una resposta
Vols unir-te a la conversa?No dubtis a contribuir!