Mapa del reg a Cap de Terme: files de la Sèquia Roja i de la Sèquia Gran

Sèquia Roja i Sèquia Gran: Mapa de les files

En este mapa podeu consultar la ubicació de les files de les dos sèquies de Cap de Terme: la Sèquia Roja (amb la línea en color roig) i la Sèquia Gran (en color blau). Fent clic en cada fila podeu vore la fotografia en gran i llegir el seu nom. Per situar les files hem fet servir GPS, però la seua fiabilitat a vegades no és tanta com caldria, així que recomanem precaució, especialment en la Sèquia Gran, on hem vist que hi ha més errades d’ubicació. Les sèquies i les files es poden transitar, però cal tindre en compte que estan travessades per carreteres en diversos punts, així que caldrà fer el recorregut per parts.

Índex de la publicació

Sobre esta publicació
Llistat de noms de les files
– Files de la Sèquia Roja
– Files de la Sèquia Gran
El reg a les Alqueries: Cap de Terme i Pla Redó

Sobre esta publicació

L’aigua és fonamental en qualsevol població, la seua presència és la que determina que la vida siga sostenible en un lloc determinat. Tindre aigua per a regar els camps i per a beure és essencial per a una comunitat. En el cas de les Alqueries, la xarxa d’aigües no només ha sigut clau en estos dos sentits, sinó que les sèquies, les files i els reguers s’han fet servir com una mena de sistema de comunicació entre les alqueries que han format històricament la població dispersa del nostre poble. Per anar d’un lloc a un altre, molt sovint els alcrieros i alcrieres anaven per sendes vora sèquies i files, de vegades més que utilitzant camins que, d’altra banda, tampoc no arribaven a tots els llocs.

Que el recorregut de l’aigua fora el lloc de pas, el convertia també en el centre de la vida social, el context on les persones es trobaven, el recorregut que feien per a visitar-se, per a anar a celebracions, a treballar, etc. La transformació de la societat, i canvis com el pas generalitzat del reg a manta al de degoteig està fent que a poc a poc el coneixement sobre les sèquies siga menys popular i tinga perill de perdre’s. Si fa cinquanta anys era normal conèixer el noms de les files hui ja no ho és tant, i per eixe motiu arrepleguem ací la informació i la posem a disposició de tot el poble.

Preparar este material ha sigut bonic i emocionant: hem recorregut les sèquies, hem fet centenars de fotos, hem sentit moltes anècdotes. En este procés ens han acompanyat desinteressadament i amb infinita generositat Vicent Gargallo –sequier de tota la vida i gran expert en les sèquies–, Vicent Molés –membre de la Junta del Sindicat de Regs i bon coneixedor de les aigües–, Albert Miró Garcia –Fidel d’Aigües del Sindicat– i Batiste Balaguer –gran col·laborador de Les Alqueries Pèdia i fill de regador–. Hem fet almenys quatre excursions, l’última d’elles amb convit a esmorzar inclòs! El nostre agraïment és immens, per la generositat, per tot el que hem après i per poder compartir-lo ací. Agraïm igualment la seua gran ajuda a la Comunitat de Regants de Vila-real que ens ha donat tota la informació necessària i inclús més, i que ha estat representada també pels nostres informants de luxe.

Amb Vicent Gargallo, per exemple, escoltàvem bocabadats l’explicació de com recorrien les sèquies tantes voltes i les coneixien tan bé que sovint ho feien directament en bicicleta o fins i tot en moto, a tota velocitat i de nit! Per suposat alguna vegada algú caïa un bac, i la caiguda pot ser fatal, així que més val que ningú no tracte d’imitar-los.

Amb esta publicació dedicada al reg de Cap de Terme complementem la publicació que férem fa temps sobre els Pous de reg al Pla Redó i la que acabem de penjar sobre La societat de regs del “Motor del Niño”. Una publicació que a més està connectada directament amb la idea de senyalitzar els noms de les files perquè no es perguen al llarg del temps i perquè qualsevol puga saber fàcilment en quina fila es troba quan passeja pel terme.

En la columna dreta –o a final de la publicació si ens visiteu des del mòbil– podeu vore tres documents trets de la pàgina web de la Comunitat de Regants de Vila-real que inclou, com sabeu, la partida de Cap de Terme del nostre municipi. Es tracta d’un vídeo resum de la història del reg de 15 minuts, del mapa amb les tres partides: Solades, Carinyena i Cap de Terme, i d’un llistat de dates històriques importants per a la Comunitat de Regants i, per tant, també per al reg de Cap de Terme.

El material que hem elaborat inclou un mapa amb els noms de les files i fotografies de les entrades d’aigua, que depenent del cas tenen portella, tapó (un o dos), comporta o vàlvula.

Exemple de portelles

Foto: Sèquia Roja, 46 Portella Taulons, portella.

Exemple de tapó

Foto: Sèquia Roja, 19 Fila Vilar, dos tapons.

Exemple de comporta

Foto: Sèquia Roja, 14 Fila Usó, comporta.

Exemple de vàlvula

Foto: Sèquia Gran, 4 Fila Camí d’Onda, vàlvula.

El llistat de noms de les files ens el va facilitar la Comunitat de Regants i l’hem comprovat a peu de sèquia amb els nostres estimats experts. A més d’este material, ens donaren accés a dos publicacions molt interessants: El dret d’aigües a Vila-real i les Alqueries de Jacinto Heredia Robres (2019), publicat des de la Comunitat de Regants i l’Ajuntament amb motiu del 150 aniversari de l’agrupació; i Aprofitament històric de les aigües del Millars a Vila-real i Alqueries del mateix autor i versió resumida de l’anterior. Reproduïm més avant –apartat El reg a les Alqueries– la part d’informació que correspon a Alqueries.

Llistat de noms de les files

Files de la Sèquia Roja

Files de la Sèquia Gran

El reg a les Alqueries: Cap de Terme i Pla Redó

Fragment del llibre El dret d’aigües a Vila-real i les Alqueries, de Jacinto Heredia Robres, pp. 22-26:

“Les partides del terme

Tot i que al llarg dels segles moltes zones del terme de Vila-real han estat designades amb diversos noms, en funció de les característiques del terreny, el nom d’algun propietari o alguna forma peculiar del paisatge, en l’actualitat es classifiquen cinc partides, tres de les quals en terrenys que foren antigament de secà fins a l’excavació de pous que van fer aflorar corrents subterranis d’aigua per posar en actiu nous camps de cítrics, i altres dues tradicionalment ubicades en zona regada per la sèquia Major, a les quals cal afegir la part que des de finals del segle passar constitueix el terme de la ciutat de les Alqueries.

La partida de les Solades (…)

Carinyena (…)

Per la seua situació a l’extrem sud de l’antic terme medieval, Cap de Terme es denomina de forma prou evident. Limita amb els termes de Borriana, de Nules i Vila-real, i ribera del riu Sec. Des d’eixe accident geogràfic, la sèquia Major Sobirana [dita Sèquia Roja en Alqueries] va descendint gradualment, situant-se pròxima als trenta metres. Mentre, la Jussana [dita Sèquia Gran] s’aproxima a la cota dels vint metres. Amb este traçat es convertien en regadiu totes les terres de labor situades per davall dels 40 m. d’altitud fins a arribar a la sèquia de Borriana, que circula en torn als 20 m. i a tot el llarg del terme des del riu Millars fins a la separació amb Nules.

Les terres altes eren regades amb les aigües de la sèquia Sobirana [Sèquia Roja], que prop del límit amb Nules baixava fins a trobar-se amb la Jussana [Sèquia Gran]. Esta subministrava aigua a les terres del terme més cap a l’est, confrontats amb el de Borriana. Descendia cap al barranc del riu Sec i des d’allí, continuava camí al Cap de Terme per davall de l’alqueria de Bellaguarda, acabant en escorrims aprofitats per les poblacions de Nules i Borriana. El tercer torn és l’àrea que més va sofrir els problemes d’escassetat d’aigua, a causa de la seua localització.

A la part del secà, el Pla Redó és la partida situada més a la banda de Ponent del terme, limitada per la sèquia Major Sobirana [Sèquia Roja], els termes de les Alqueries, de Nules i de Betxí i del riu Sec. La referència més antiga d’aquesta partida, la més allunyada del casc urbà de la població, es documenta a l’Arxiu Històric Municipal cap a finals del segle XVI al Manifest del General, que és un registre dels col·lectors sobre la possessió de ramat i altres diversos impostos. El topònim, ben expressiu, defineix l’ampla extensió de terreny que, fins a la segona meitat del XIX, estava quasi exclusivament dedicat al cultiu de vinyet o a terra campa.

La partida de Madrigal (…)”

Fragment del llibre El dret d’aigües a Vila-real i les Alqueries, de Jacinto Heredia Robres, pp. 27-30:

“El Reg a Cap de Terme

La partida de Cap de Terme, tindria aproximadament unes 7.200 fanecades de terra cultivable en el moment de promulgar-se la sentència arbitral de distribució de les aigües del Millars entre els pobles de la Plana. A finals del segle XIX podrien considerar-se més de d’onze mil fanecades i a la dècada dels 80, el moment de produir-se la segregació del territori per formar el municipi de les Alqueries es comptabilitzaven 13.373 fanecades, terres dels Vintens al Terme de Borriana incloses. Per al reg de la terra al 1426 consta un acord municipal de Vila-real pel qual es disposa d’una tanda de reg setmanal de dos dies.

Amb data del 31 d’agost de 1754, el governador de Castelló publica la primera acta de distribució de les tandes de reg prevenint el pas d’una tanda a l’altra, incloent el regadiu dels Vintens, per previndre que estigueren regades totes les terres inclús les de Cap de Terme que conformaven el tercer torn de reg. Però van passar molt anys fins que la mesura fora efectiva. Al 1780 la sala provincial va manar als regants des tres torns que nomenaren perits per a arbitrar la distribució del reg per dies o hores segons el nombre de terres que cada torn tinguera.

Després de calcular les terres de cada torn i de proposar diverses obres de reparació a les sèquies, van decidir que dinou dies eren suficients per a regar totes les terres i van fixar el reg per meitat de 12 dies els dos primers torns i set dies per al tercer. El dictamen dels perits va ser confirmat en sentència del jutge de primera instància de Nules al setembre de 1821, acceptant la Comissió remesa pel Corregidor de Castelló, però els problemes per al compliment de les tandes van persistir, tot i que quan comencen a ser vigilades les aigües per nous oficials del municipi i no sequiers autònoms que tenien plaça per subhasta va millorar el sistema.

El 8 de juliol de 1844 el cap polític superior de la província va dictar ofici perquè es respectaren els torns complint la norma establerta, que va augmentar de manera significativa el compliment amb la implantació de temps amb tancament per cadenat. Amb l’aprovació de les ordenances del Sindicat al 1860 l’assenyalament de dies es feia un dia abans que començara el reg en el torn primer. Podia succeir que el cabal circulant fora regular, escàs o molt abundant. En el primer i tercer d’aquestos casos, la base reguladora dels dies de reg era de sis per al primer torn i altres sis per al segon, deixant set dies per al tercer. En cas de concloure el reg en menys temps, passava al torn immediat.

En el segon dels casos, en temps de sequera, el Sindicat podia prolongar els torns fins a trenta dies, repartint-los en l’esmentada proporció fins sis més si el vocal del tercer torn ho proposava i el Sindicat ho creia convenient. Si el cabal era constant fins a finalitzar la tanda seguia la norma fins a finalitzar, però si durant la tanda ocorria una disminució sensible del corrent, es reunia el Sindicat i assenyalava el temps en concloure el temps designat per als dos anteriors, la prolongació de dies i d’hores i sempre procurant que no faltaren al tercer torn els qui li corresponien en proporció establerta per als dos primers. Si el cabal augmentava, subsistia l’assenyalament inicial.

Solia ocórrer que, en el tercer torn, dins del període assenyalat no s’arribava al reg total de la partida, malgrat la qual cosa l’aigua tornava al primer torn, i en arribar per ordre de tanda una altra vegada al tercer el reg començava al punt en el qual es va quedar el tallat l’anterior. Aquesta darrera norma es feia excepte en el cas que es demanara una prolongació al Sindicat i aquest accedirà per no fer falta encara als dos primers. A la dècada dels anys setanta del passat segle, les tandes eren setmanals, es regaven dos dies a les Solades, dos a Carinyena i tres a Cap de Terme.

Des de 1995, després de la numeració de totes les finques, la Comunitat va assumir la realització del reg a les parcel·les amb regadors contractats i els regs eren setmanals, però amb la petició prèvia amb butlletes que els comuners podien dipositar en diverses bústies de Vila-real, Les Alqueries, Borriana, Nules, Artana i La Vilavella la setmana anterior a la que volien realitzar el reg de les seues finques. A partir de 2004 en la partida de Cap de Terme s’instal·la el reg localitzat de degoteig, tot i que encara queda regant a manta un nombre reduït de fanecades, malgrat la modernització, per a les quals el Sindicat estableix una tanda igual que a les altres partides, de reg a 21 o 28 dies segons períodes de l’any.”

*