Norbert Mesado: “Adela Lucía, la última amante de un rey romántico”

L’historiador Norbert Mesado Oliver ens regala el text complet del seu llibre ‘Adela Lucía, la última amante de un rey romántico. Entre la historia y la leyenda’, esgotat des de la seua publicació en 2011. La llegenda d’Adela, suposada amant d’Alfonso XII i mare biològica d’Alfonso XIII, és un dels mites encara vius, un patrimoni oral a qui es dóna forma en esta obra sense perdre el seu misteri. I este es el llibre més important escrit sobre el tema.

Vicentica Bodí, “la Crescència”, poetessa i dona treballadora

Vicenta Bodí Capella (1936), dona treballadora i poetessa de les Alqueries, ens ofereix una entrevista humorística en què conta les circumstància de la seua infantesa i joventut, i la seua vida com a dona treballadora. Incloem també una antologia de poemes, alguns dels quals recita amb moltíssima gràcia en la gravació.

Mn. Salvador Ballester Huguet, racons i records

Mn. Salvador Ballester Huguet (les Alqueries, 1930) conta històries de la vida dels alqueriers des de meitat dels anys 30, incloent la memòria familiar del carlisme, les vivències extremes de la guerra i la postguerra, del clergat en el poble, etc.

Col·lecció fotogràfica de Rafa Marco

Rafa Marco, que està col·laborant molt activament amb lesAlqueriespèdia, ens fa arribar esta col·lecció de fotos de moltíssim interès, algunes de més d’un segle d’existència. Es tracta de quatre imatges de grup i dos retrats de persones rellevants en la història del poble. Tot i que són còpies digitals amb major o menor qualitat, pensem que val la pena reproduir-les pel seu immens valor documental.

Mn. Salvador Ballester Huguet: ‘Racons i records del meu poble’

Mn Salvador Ballester Huguet (1930) ens ofereix en primícia absoluta un llibre amb nombrosos gràfics i fotografies amb els seus records sobre les Alqueries que va conèixer: Racons i records del meu poble. En ell trobarem informacions precioses contades amb estima i bon humor, sobre racons, sèquies, personatges, tradicions festives i gastronòmiques, malnoms i locucions.

Imatges, culte i iconografia de la Mare de Déu del Niño Perdido

Recollim tota la informació que aporta des de Caudiel el cronista Teodoro López Díaz, a la seua Historia de la Virgen del Niño Perdido (1993), a propòsit de les imatges de la Mare de Déu a les Alqueries. L’arribada dels frares agustins de Caudiel al Replà, al llarg del segle XVII, i l’Oratori dedicat a la Mare de Déu del Niño Perdido, va proporcionar una identitat a la gent que vivia dispersa en alqueries o reunida al voltant de “panys” que miraven a llevant. És molt interessant veure fotografies de les Imatges desaparegudes i d’un gravat que reprodueix el primer quadre, vingut fins a l’Oratori dels frares el 1683.

Documents sobre l’Himne a les Alqueries

Presentem diversos documents escrits, gràfics i sonors sobre l’Himne a les Alqueries, una iniciativa de la Comissió de Cultura de l’Associació de Veïns en 1983 que finalment es va resoldre brillantment amb lletra de Rosa Ros i Batiste Balaguer i música de Rafael Trabucchelli, possiblement el productor musical més important de l’Estat espanyol en aquell moment.

Museu Etnològic Col·laboratiu (MEC) 2017 / 2018

El Museu Etnològic Col·laboratiu (MEC) inicia la seua existència amb un assaig realitzat al CEIP Pintor Sorolla. Aquell dia vam gravar en vídeo els relats d’un grup de xiquetes i xiquets sobre objectes, històries, jocs, etc. Mentre va arribant material per nodrir este museu virtual, i mentre establim criteris museogràfics per a la seua organització, us oferim de bestreta les seues propostes, plenes de gràcia i espontaneïtat. Gràcies a Clàudia, Sergio, Maxim, Bernard, Mariola, Àlex, Eloy, Elísabeth, Alberto, Ada i Théo, i a la seua professora Clara Eugènia Capella Carda.

Delfina Llorens Martí, vivències d’una dona treballadora

Delfina Llorens Martí ens parla de la seua infància al Casino Nou i l’adolescència treballant en casa en amo; de la Guerra, de coses curioses com els conflictes que causaren les dones evacuades de Nules, i en general de la visió d’una vida de dona treballadora, amb totes les especificitats que açò comporta: de salut, de criança i de supervivència.

Ramón López i Isabel Gascó, carnissers, 68 anys junts

Isabel i Ramón, un matrimoni de carnissers jubilats que porten 60 anys casats, ens parlen del treball, de la Guerra i la postguerra amb nombroses anècdotes, de relacions familiars hui superades: l’alta mortalitat de les dones, els xiquets que es donaven, les mares dides… Històries colpidores plenes de bon humor.