Museu Etnològic Col·laboratiu (M.E.C.) 2018 / 2019
Flitador. Cortesia Hugo Bort.
Seguim treballant el Museu Etnològic Col·laboratiu (M.E.C.) amb els grups de 4rt cicle del CEIP Pintor Sorolla, coordinats pels seus professors: Arancha Millán, Lucía Flores i Jaume Font, en el curs 2018/2019. La nostra proposta per continuar la col·lecció del MEC ha sigut treballar a partir d’objectes en desús: l’alumnat col·laborador havia de seleccionar, amb mares, pares, avis o àvies, un objecte que ja no s’utilitza, omplir un full de dades museogràfiques, fotografiar-lo i entrevistar, en àudio o en vídeo, al propietari o donant. Han fet fotos, vídeos i gravacions amb el mòbil i se’ns han enviat per Whatsapp. Tecnologia accessible per a que fóra totalment participatiu.
Hem tingut un total de 67 participants amb els quals hem generat 44 fitxes -tot tenint en compte les repeticions, que són habituals i que aporten varietat i riquesa a cada definició.
Els objectes que s’han aportat pertanyen a l’àmbit de la casa, del treball o del lleure, i tots ells són molt curiosos: alguns són molt vellets; altres, objectes d’artesania únics; però també ens hem trobat objectes que hem utilitzat fins a molt poquet, i que converteixen el M.E.C. en un museu divers i viu que ens permet veure’ns en perspectiva.
Són els següents: tocadiscos, cadena musical, telèfon de rodeta, carburer, quinqué, fanal de carbur per a bicicleta, cresol, molinet de café, picadora de café, planxa de carbó, planxes de ferro, màquina de cosir, picadora de carn, got de nit, safero, botija, geladora, flitador, càmares de fotos analògiques, xaruga, enformador, pessetes, màquina d’escriure, escriptori, romana, sedàs, balança i cera pura d’abella.
El perfil d’estos donants (pares i avis) és, majoritàriament, gent treballadora amb oficis tècnics o manuals. Quant a la participació, hi ha paritat de xiques i de xics, i sobre els donants de les peces han sigut més les dones: tres quintes parts, aproximadament. Potser per això la major part dels objectes han sigut coses que es troben per casa. Però no només per això: la major part de la gent no té accés a objectes de treball en desús, perquè no té espai o perquè no els ha guardat.
Agraïm a totes i tots la seua participació, també a aquells pocs que s’han quedat fora per incomplir les bases o perquè no van enviar tota la documentació. Considerem que esta experiència ha sigut interessantíssima i volem ampliar-la en el futur.
El MEC és una proposta pionera que anirem construint a poc a poc. Anirem dotant-lo de materials i organitzant-lo segons criteris museogràfics rigorosos.
Objectes (en desús) amb històries
| Nom/Cognom | Alumnes de 3r Cicle del CEIP Pintor Sorolla, curs 2018/2019 |
| Professorat | Arancha Millán, Lucía Flores i Jaume Font |
| Categories | Etnologia |
| Data d’entrada | Dimarts 21 de maig de 2019 |
Cera pura d’abella
Ir a descargar
Cera pura d’abella. Cristina López Porcar.
Col·laboradora: Cristina López Porcar (2007)
Propietaris: María José (mare, 1970) i Pepe Porcar Barreda (avi, 1942); Pepe ha sigut agricultor i camioner.
La cera és la substància que fan les abelles, en l’antic Egipte es gastaven pera fer-se els seus vestits. Actualment la cera s’utilitza per a decorar. Encara que siga decoratiu, com este que es veu en la imatge, en l’àudio us conte que el meu avi era apicultor.