Hemeroteca de les Alqueries 1963-1994

Entre 1963 i 1994, Batiste Soriano (1907-1997), forner però també fotògraf, director de teatre o col·leccionista, va tindre la santa paciència de buscar i guardar totes les aparicions en premsa de les Alqueries en qualsevol temàtica. Ara, gràcies a la generositat de la seua filla, Vicenta Soriano, esta col·lecció monumental, amb moltes desenes de cròniques, d’articles d’opinió, notícies, dossiers i etc., es pot consultar íntegrament a lesAlqueriespèdia, organitzades cronològicament i amb el seu títol ben visible. Per facilitar la lectura s’han combinat aquells articles que són del mateix diari i dia en un sol document PDF. Encara que la majoria dels documents estan complets, a algú li falta alguna pàgina o fragment. Anirem completant estes mancances i agrairem tota col·laboració.

Acomplim així la nostra vocació d’arxiu popular de les Alqueries.

Com no podia ser d’altra manera, l’atenció periodística cap al nostre poble es va multiplicar exponencialment en els anys més heroics de la lluita per la Segregació, fins al punt que la major part del material és monotemàtic. Per exemple, el diumenge 7 de juliol de 1985, un dels que més material tenim, les Alqueries apareix en tres diaris diferents (Mediterráneo: diari i Suplement DominicalCastellón DiarioLas provincias). En estes quatre publicacions es dediquen 9 pàgines a parlar de la celebració de la segregació, de la cultura de les Alqueries i d’altres temes que afecten directament al poble.  L’entusiasme que es viu en estes pàgines mereix la memòria de les alcrieres i els alcriers, com un patrimoni singular.

Amb tot este material digitalitzat hem creat l’Hemeroteca de les Alqueries (1963-1994) (amb alguns extres interessants), una contribució al propi patrimoni i una forma de reconèixer la voluntat i la determinació de la gent de les Alqueries.



1938

GENER

Diumenge 9 de gener de 1938

1963

SETEMBRE

Diumenge 1 setembre de 1963

1976

SETEMBRE

1980

FEBRER

Divendres 15 de febrero de 1980

1981

AGOST

Dimecres 19 d’agost de 1981

NOVEMBRE

Dissabte 28 de novembre de 1981

1983

MAIG

Dimecres 11 de maig de 1983

1984

JUNY

Divendres 8 de juny de 1984

  • Sentencia del Tribunal Supremo. Recurso nº 408.520 sobre la Segregación de Alquerías del Niño Perdido presentado por la Asociación de Vecinos (Fallo: 8 de juny de 1984).
JULIOL

Dissabte 21 de juliol de 1984

Diumenge 22 de juliol de 1984

OCTUBRE

Diumenge 14 d’octubre de 1984

1985

FEBRER

Dimarts 12 de febrer de 1985

Divendres 15 de febrer de 1985

MARÇ
ABRIL

Dimecres 3 d’abril de 1985

Dijous 18 d’abril de 1985

MAIG
JUNY

Dimecres 26 de juny de 1985

  • Alqueries, poble (dimecres 26 de juny de 1985). Castellón Diari, pàgines 15, 16, 17, 18, 19 i 21.

En la pàgina 15:

Caja Rural San Jaime de Alquerías de Niño Perdido. Felicitación por la constitución como municipio.

En la pàgina 16:

Cooperativa agrícola San Jaime. Felicitación por la constitución como municipio.

En la pàgina 17:

José Manuel Molés Meneu. Ha nacido un pueblo con mayoría de edad.

Presidente de la Comisión de Cultura. Alquerías tiene indudables inquietudes de tipo cultural (continua pàgina 18).

Foto Estudio: A. Vicent. Felicitación por la constitución como municipio.

Joaquín Ballester Vicent: constructor y promotor. Felicitación por la constitución como municipio.

Electrodomésticos Juan. Saludo al nacimiento del nuevo pueblo.

Cooperativa de Cosecheros. Felicitación por la constitución como municipio.

Club Ciclista Alqueriense. Felicitación por la constitución como municipio.

En la pàgina 18:

Presidente de la Comisión de Cultura. Alquerías tiene indudables inquietudes de tipo cultural (ve de la pàgina 17). Información sobre: Las penyas, Radioaficionados, Banda musical, Amas de Casa, Club Ciclista, Los cazadores.

Victor Torrat Horno y bollería. Saludo al nacimiento del nuevo pueblo.

Sdad. de Exportación nº 1 de la Cooperativa Agrícola San Jaime. Felicitación por la constitución como municipio.

García Ballester, S.L. Exportación de frutas. Felicitación por la constitución como municipio.

En la pàgina 19:

Alquerías siempre se ha sentido identificado como pueblo.

En la pàgina 21:

Rosa Ros i Pons; i Batiste Balaguer i Gil: Himne a Alqueries.

“El Supremo no entiende de votos por eso nos ha hecho justicia”, Blasco.

Dijous 27 de juny de 1985

Divendres 28 de juny de 1985

  • Alquerias (divendres 28 de juny de 1985). Castellón Diario, p. 11. El document conté:

Amparo Vicent. “Naix un poble” lema del primer certamen literario.

Amparo Vicent. La extraña información de Aitana.

JULIOL

Dissabte 6 de juliol de 1985

En la pàgina 12:

Amparo Vicent. Fiesta de la constitución del municipio de Alquerías.

Programa de actos para hoy.

En la pàgina 13:

Amparo Vicent. Hoy, solemne inauguración.

La coordinadora invita a toda la provincia.

Manuel F. Molés. Ja som poble.

Diumenge 7 de juliol de 1985

En la pàgina 4 (IV):

Entrevista a Otilia Melià, presidenta de la Asociación de Vecinos.

Cronología histórica de Alqueries.

Juventud Deportiva Niño Perdido. Felicitación segregación.

En la pàgina 5 (V):

Tomás Álvarez. El difícil paso de nacer.

Miguel Blasco. Alquerías es una fiesta.

En la pàgina 6 (VI):

Javier Muñoz. El deporte en Alquerías: Ciclismo, Tiro de pichón, Colombicultura, Fútbol.

Cooperativa agrícola San Jaime. Felicitación por la constitución como municipio.

En la pàgina 7 (VII):

Miralles (Cura de San Cristóbal). El rovell de l’ou.

Caja Rural San Jaime de Alquerías de Niño Perdido. Felicitación por la constitución como municipio.

En les pàgines 8 i 9 (VIII, IX):

Jesús López. Alquerias del Niño Perdido ya es pueblo tras el acuerdo del Pleno del Consell.

Sport Ciclista Alqueriense. Felicitación segregación.

En la pàgina 10 (X):

José Montagut. Alquerias, reto al futuro.

Segregación vista por Quique.

Rosa Ros i Pons; i Batiste Balaguer i Gil: Himne a Alqueries.

Pedro Ferrer (Club Náutico Burriana). Felicitación segregación.

Autoescuela Virgen del Niño Perdido. Saludo a Alquerias.

Dimarts 9 de juliol de 1985

En la pàgina 11:

Bautista Carceller Ferrer [Opinión]. Carta abierta al presidente Lerma. Con la segregación de Alquerias como fondo.

Vila-real se siente humillada con la asistencia de autoridades a la fiesta grande de Alquerías [Sección Vila-real].

En la pàgina 13:

Amparo Vicent.[Sección Alquerías]. Con la cena de hermandad culminó “el día grande”(dimarts 9 de juliol de 1985). Castellón Diario.

Amparo Vicent. Se han plantado 40 “cadafals”.

Diumenge 14 de juliol de 1985

Dimarts 16 de juliol de 1985

Dijous 18 de juliol de 1985

Diumenge 28 de juliol de 1985

En la pàgina 11:

Amparo Vicent. El Sport Ciclista entrega una placa a Antonio Marco.

En la pàgina 12:

José Manuel Fortuño Llorens (Grupo Popular) [Opinión]. Precisiones a la segregación de las Alquerías (diumenge 28 de juliol de 1985).

AGOST

Dissabte 3 d’agost de 1985

SETEMBRE

Dimecres 25 de setembre de 1985

OCTUBRE

Dimecres 3 d’octubre de 1985

Dimarts 15 d’octubre de 1985

DESEMBRE

Dissabte 28 de desembre de 1985

1986

GENER

Dimecres 8 de gener de 1986

MARÇ

Diumenge 16 de març de 1986

Dijous 27 de març de 1986

ABRIL

Dimecres 9 d’abril de 1986

OCTUBRE

Diumenge 5 d’octubre de 1986

  • Fiestas de Alquerias (diumenge 5 d’octubre de 1986). Mediterráneo, ? (tres pàgines incompletes):

Pascual Cubedo, presidente del Sport Ciclista.

“Nos gustaria aconseguir un local para la tercera edad”.

José Bodí Pérez, alcalde. “Se están dando las últimas pinceladas al tema de las transferencias”, por Isabel González.

José Bodí Pérez, alcalde (per una errada en el diari apareix com “Vicente Bodí Pérez”). Al pueblo de Alquerías.

1987

FEBRER

Diumenge 1 de febrer de 1987

ABRIL

Dimarts 7 d’abril de 1987

JUNY

Dijous 11 de juny de 1987

AGOST

Diumenge 23 d’agost de 1987

SETEMBRE

Dijous 3 de setembre de 1987

Dimarts 22 de setembre de 1987

En la pàgina 12:

  • Amparo Vicent. El TS ratifica la segregación y condena a Villarreal a pagar las costas.
OCTUBRE

Diumenge 4 d’octubre de 1987

NOVEMBRE

Dimecres 11 de novembre de 1987

1989

MARÇ

Dimecres 22 de març de 1989

1990

JUNY

Dilluns 25 de juny de 1990

Dimarts 26 de juny de 1990

1994

SETEMBRE

Dissabte 24 de setembre de 1994

Documents sense data

Títol Hemeroteca històrica de les Alqueries 1963-1994
Any (nº de documents) 1938 (1)
1963 (1)
1976 (1)
1980 (1)
1981 (2)
1983 (1)
1984 (4)
1985 (27)
1986 (5)
1987 (8)
1989 (1)
1990 (2)
1994 (1)
sense data (2)
Diaris Castellón Diario
Mediterráneo
Las provincias
Tres fonts desconegudes
Donant Vicenta Soriano. Col·lecció Batiste Soriano

Llibret del III Centenario de la venida a Alquerías de la Imagen de Nuestra Señora la Virgen del Niño Perdido (1983)

Els nostres pobles estan particularment mal servits de paper imprès. Qualsevol arxiu local ha de fer-se càrrec de replegar les publicacions que esdevenen singularitats en la seua història. La publicació que presentem ací és recent, es tracta del llibret que la Caixa Rural Sant Jaume va editar pel III Centenari de la vinguda a les Alqueries de la Imatge de la Mare de Déu del Niño Perdido en 1983.

Per a les Alqueries, el 1983 va ser un any molt bonic: l’afer de la Segregació ja estava encarant la seua recta final, amb nombroses activitats reivindicatives des de tots els àmbits del poble: l’Associació de Veïns estava molt activa (es conta a l’entrevista a Tere Rius, aleshores presidenta), com també l’Associació de Pares d’Alumnes (es parlava a l’entrevista a Alberto Albero) , entre altres; la seua Comissió de Cultura estava desenvolupant interessants projectes, entre altres la presentació de l’Himne a les Alqueries, tota una fita en la definició d’una identitat com a poble; el debat de la Segragació es va fer d’àmbit estatal, amb la discussió del cas en el programa de RTVE “Usted, por ejemplo”

I per si fóra poc, va coincidir amb el III Centenari de l’arribada de la Patrona, amb diverses festivitats que es poden rastrejar ja a lesalqueriespèdia.

Este Centenari històric va generar este llibret que us oferim en dos formats: d’una banda, amb la reproducció del text de presentació, signat pel president de la Caixa Rural -la institució que exercia pràcticament d’alcaldia de les Alqueries, com s’ha dit sovint-, i de la Cronologia històrica de les Alqueries, preparada per a l’ocasió per Manuel Capella Ros i Miguel Blasco Blasco -qui es multiplicava en distints fronts de la batalla per la Segregació. Esta cronologia, que els autors reconeixen incompleta, barreja fets històrics amb anècdotes documentades que donen testimoni del desenvolupament històric i socio-econòmic durant més de 800 anys.

Ací no reproduïm l’Himne de les Alqueries, que ja disposa de la seua pròpia pàgina, ni els Gojos a la Mare de Déu del Niño Perdido, que també es pot trobar a lesalqueriespèdia.

D’altra banda us oferim el llibret complet, digitalitzat i apuntat per Batiste Soriano, que era un incansable col·leccionista de tot allò que tinguera que veure amb el seu poble. Gràcies a la seua filla, Vicenta Soriano, per les seues importants contribucions al patrimoni gràfic i documental de les Alqueries.

III Centenario de la venida a Alquerías de la Imagen de Nuestra Señora la Virgen del Niño Perdido

Alquerías del Niño Perdido – 1983

La Caja Rural “San Jaime” con motivo de la celebración del III Centenario de la venida a Alquerías de la Imagen de Nuestra Señora del Niño Perdido, se complace en ofrecer a todos los alquerienses una cronología histórica de Alquerías del Niño Perdido, el Himno local y los Gozos de la Virgen del Niño Perdido patrona de esta población.

Con esta publicación, la Caja Rural “San Jaime” quiere estar presente en el sentir de Alquerías, y muy especialmente en esta efemérides.

Un saludo.

El Presidente
José Marco Arnal

CRONOLOGÍA HISTÓRICA DE ALQUERÍAS DEL NIÑO PERDIDO

Como colaboración a los actos del III Centenario de la venida de la Imagen de la Virgen del Niño Perdido a Alquerías, hemos confeccionado una breve cronología histórica que como se verá no es ni mucho menos exhaustiva, y que únicamente pretende seguir la trayectoria histórica de Alquerías en algunos momentos transcendentales que han forjado su evolución social y económica hasta el presente, sin abarcar las épocas más recientes, por ser más conocidas. Se incluyen algunos hechos que, no teniendo relación exclusiva con Alquerías, sí que la tienen por acontecimientos que directa o indirectamente han influido en la historia local. La extensión que comprendían las pueblas de Bonretorn, Bellaguarda y Bonastre, es la que constituye actualmente las Alquerías del Niño Perdido, y en la que anteriormente se asientan las culturas ibérica, romana y árabe, cuya influencia en el desarrollo agrícola y comercial es patente tanto por los hallazgos arqueológicos como por la etimología de expresiones aún vigentes.

Dada la naturaleza de este trabajo y sin entrar en más consideraciones, reseñamos a continuación dicha cronología:

30-4-711.- Se inicia la invasión árabe en España: Siglos VIII al XII, período de ocupación árabe con gran desarrollo en la agricultura.

5-1233.- Comienza el sitio de Burriana por D. Jaime I.

1-11-1233.- Jaime I otorga la Carta Puebla de Burriana.

18-11-1233.- D. Jaime I comisiona a D. Pedro Cornel para el reparto de casas y huertas que no habían sido donadas anteriormente.

1239.- D. Jaime I sanciona el Fuero General del Reino de Valencia.

20-2-1274.- Se otorga carta Puebla a la recién fundada Villarreal a la que se le dió término, desmembrándolo del de Burriana y quedando adscritas al nuevo término las pueblas de Bellaguarda, Bonastre y Bonretorn.

20-2-1326.- Declaración sobre la jurisdicción de Bonretorn y otras alquerías, y ordenanzas.

1326.- Se prohíbe lanzar piedras y escombros en el Riu Sec.

1326-1328.- Ordenanzas sobre vi y verema, que no aceptan los de Bonretorn.

20-3-1346.- El infante D. Pedro dicta Sentencia Arbitral, que aún rige, sobre distribución de las aguas del Mijares.

1347.- Con motivo de la Guerra de la Unión, se avisa a Bellaguarda y Bonretorn, para prevenirles.

1348.- Año de la Peste Negra y deseo de los vecinos de Bonretorn y Bellaguarda de enterrar en dichas pueblas.

1369.- Sobre arrendamiento del molino de Cap de Terme, propiedad de la villa.

2-4-1377.- Petición del Justicia de Villarreal al de Bonretorn para prestar trabajos en la costa.

12-5-1378.- Pago al notario J. Martí de Valencia por la cuestión que sostuvieron Villarreal con los de Bonretorn sobre los trabajos en la costa.

13-6-1378.- Dos comisionados de Villarreal fueron a Bellaguarda, Bonretorn y Bonastre para escribir el nombre de los casados.

1383.- Nombramiento de subacequier para la parte del término desde el Riu Sec hasta el final.

3-5-1384.- Se quiere obligar a los de Bellaguarda, Bonastre y Bonretorn a trabajar en las murallas de Villarreal.

7-6-1420.- Se plantea cuestión de jurisdicción del Señor de Bellaguarda sobre esta puebla.

7-7-1420.- Se inicia pleito por el Consejo de Villarreal contra el Señor de Bellaguarda para determinar si tenía jurisdicción sobre la misma.

1426.- En este año se sabe que un tal Salamó Abençacon tiene tierras en Bellaguarda.

29-4-1427.- Escritura de venta del “Señorío” de Bellaguarda.

19-5-1427.- Acto de posesión de la anterior venta.

17-3-1437.- El consejo de Villarreal conviene que se venda en arriendo Bellaguarda a Andreu Asir.

3-9-1469.- Se trata de los moros que cultivaban tierras en el Pla Redó y apacentaban ganados, en sesión del Consejo.

15-5-1509.- Arrendamiento del Molino de Cap de Terme.

17-7-1513.- Pleito entre Villarreal y Bonretorn sobre a quién pertenecían los ornamentos y las alhajas de la Iglesia de Bonretorn.

13-8-1525.- Al sufrir desperfectos la Iglesia de Bonretorn, Villarreal ordena la búsqueda de la campana, cuando se adquiera sea llevada a la iglesia de Santa Lucía.

6-1536.- Alarma en las villas de la Plana ante la presencia de corsarios.

28-5-1537.- Los corsarios capturan en el molino de Cap de Terme al molinero, familia y servidores.

11-9-1609.- Felipe III expide el decreto de expulsión de los moriscos.

1614.- Donación de tierras por expulsión de los moriscos al Marqués de Quina, Señor de Nules, procedentes de los moriscos de estas pueblas.

9-4-1619.- D. Pedro Miralles hizo donación de sus haciendas en término de Villarreal a los Agustinos Descalzos de Caudiel, entre ellas la Hacienda de Bonretorn.

1654.- Donación de tierras procedentes de los moriscos a D. Folch de Cardona.

1671.- Tras pertinaz sequía, llovió copiosamente durante seis meses pudriéndose las sementeras.

1683.- SE COLOCA LA IMAGEN DE LA VIRGEN DEL NIÑO PERDIDO EN EL ORATORIO QUE ENÍANS ESTABLECIDO EN BONRETORN LOS AGUSTINOS DE CAUDIEL.

SIGLO XVII.- Depresión económica como consecuencia de la expulsión de los moriscos y cambios de cultivo.

11-5-1704.- Concesión de tierras a E. Ferrando en Bonastre por el Consejo de Villarreal.

25-1-1708.- Felipe V, tras la guerra de Sucesión abolió los Fueros del Reino de Valencia.

1823.- “L’any de la fam”. Gran sequía y hambre.

1824-1830.- Los frailes agustinos dieron mayor dimensión y embellecimiento al Oratorio.

29-9-1829.- Gran avenida del Río Seco, con grandes inundaciones.

1836.- Leyes desamortizadoras. Por efecto de las mismas el Oratorio, la Alquería y la hacienda de los Agustinos se vendieron a D. Mariano Lorente. Este Señor cedió el solar para edificar la nueva iglesia.

1840.- Se inicia la plantación del naranjo.

1852.- Comienzo de las obras de la Iglesia. Las obras duraron dos años.

1854.- La población de Alquerías del Niño Perdido es de 1.016 habitantes.

1859-1860.- Se construye la carretera Bechí-Bellaguarda.

1860.- Frente a la iglesia, en terrenos cedidos por Don Anastasio Márquez, sucesor propietario de Don Mariano Lorente, se construyó casa para el coadjutor, siendo el primero D. Marcos Doménech.

26-12-1862.- Se inaugura el ferrocarril Valencia-Castellón.

1863.- La población de Alquerías es de 1.255 habitantes.

3-1-1864.- Se inaugura el cementerio de Alquerías del Niño Perdido, aspiración largamente sentida. Se construyó a expensas de los feligreses, siendo regente coadjutor Don Tomás Simó.

8-1865.-Se produce el cólera morbo.

8-1867.- Estuvo escondido en la llamada casa “Don Pedro”, de la familia Font de Mora, el general Prim, conspirando contra Isabel II.

1867.- La población de Alquerías es de 1.850 habitantes.

1877-1878.- Grandes heladas. El termómetro descendió a 6°C bajo cero.

9-10-1883.- Horroroso temporal de agua que arrancó molinos y alquerías, destruyendo acequias.

1885.- Epidemia del mildiu que al invadir los viñedos destruyó la gran riqueza agrícola que constituía entonces este cultivo.

6-1885.- Año del cólera que ocasionó grandes estragos en La Plana.

31-10-1889.- Inauguración del ferrocarril “Panderola”, trayecto Castellón, Almazora y Villarreal.

17-4-1890.- Se inaugura la sección Villarreal-Onda de la “Panderola”.

1900.- La población de Alquerías del Niño Perdido es de 1.880 habitantes.

24-6-1907.- Inauguración de la sección de la “Panderola”, Villarreal al Grao de Burriana, que contaba con una estación junto a la actual del ferrocarril Valencia-Barcelona.

1908.- El número de habitantes en este año es de 2.000.

1918.- Terrible epidemia gripal llamada “La Cucaracha”, de mortíferas consecuencias.

1920.- A comienzos de esta década, la población en Alquerías eran 2.500 habitantes.

1970.- Censo de población de Alquerías: 3.494 habitantes.

MANUEL CAPILLA ROS

MIGUEL BLASCO BLASCO

BIBLIOGRAFIA:

JOSE MARÍA DOÑATE SEBASTIÁ.- Datos para la historia de Villarreal. Tomos I, II, III y IV.
BENITO TRAVER GARCÍA.- Historia de Villarreal.
FRANCISCO ROCA ALCAYDE.- Historia de Burriana.
P. RAMÓN DE MARÍA.- El Repartiment de Burriana y Villarreal. Ed. 1.935.
R. P. Fr. DIEGO DE SANTA TERESA.- Historia de la Prodigiosísima Imagen de Nuestra Señora del Niño Perdido.
F. CARRERAS Y CANDI.- Geografía General del Reino de Valencia.

Títol Llibret del “III Centenario de la venida a Alquerías de la Imagen de Nuestra Señora la Virgen del Niño Perdido” (1983)
Edició Caixa Rural Sant Jaume
Donant Vicenta Soriano. Col·lecció Batiste Soriano
Data d’entrada Dimarts 30 d’octubre de 2018

Descarrega:


Campanes de les Alqueries

Un patrimoni important en tots els pobles són les seues campanes. A les Alqueries, tot i que l’església és “recent”, inclouen sorpreses i anècdotes simpàtiques, i mereixen que en sapiam més. De les quatre campanes de la torre, tres d’elles estan foses expressament i instal·lades l’1 d’octubre de 1967, deu anys després d’acabada l’església (oficialment el diumenge 17 de març de 1957).

La quarta campana vindria segurament de la capella del Replà, i és provable que estiguera també a l’espadanya de l’església que es va instal·lar després de la Guerra al Cine Requena, que posteriorment seria el “Almacén de Márquez”. Esta campaneta, la més menuda de totes, pareix datada en 1814.

En una foto de la Col·lecció de l’Oficina del Croniste (Fig. 1) es pot veure la seua situació en l’espadanya de l’antic Cine Requena. En una segona imatge d’esta col·lecció també es pot apreciar que hi havia una altra campaneta en una finestreta de la façana principal (Fig. 2).

Fig. 1. Foto d’una festa del Domund de la primera meitat dels anys 50. En segon plànol es pot apreciar la façana de l’església i l’espadanya on es troba la campana.

Fig. 2. Darrere de la peanya del Cor de Jesús es pot veure la finestra de l’església amb una campaneta o cimbalet.

Les torres dels campanars han sigut sempre les principals fites urbanístiques dels pobles i ciutats, i des dels seus cims es gaudeix d’una vista privilegiada sobre l’entorn urbà, agrícola i en general paisatgístic. Ací hem volgut compartir amb totes les alcrieres i alcriers la vista des del campanar de la nostra església en un senzill vídeo gravat per a l’ocasió. Començant per la finestra de llevant, es pot apreciar el paisatge en els quatre punts cardinals, senyalats per una rosa dels temps.

Tot fa pensar que, des de la instal·lació de l’oratori dels frares de Caudiel al Replà, les Alqueries va ser pobre en campanes, segurament el seu so no arribaria bé a tots els dispersos i distants panys del terme, i el nombre de tocs, que en pobles veïns pot superar la vintena[1], es reduiria, com en l’actualitat, a uns poquets.

El repic, volteig i el toc de les hores és automàtic. Mn. Eduardo ens va mostrar la consola i el full amb les indicacions dels tocs (Fig 3 i 4): hi ha els tocs de difunts, dos tocs distints per a festes, i a missa de diari i de diumenge.

Fitxa

Títol Campanes de les Alqueries
Informant Mn. Eduardo García
Fotografies Col·lecció Batista Soriano, Col·lecció Oficina del Cronista, producción propia.
Data d’entrada Dissabte 29 de setembre de 2018.

Fig. 3. Consola de control dels tocs del campanar.

Fig. 4. Programa dels tocs de campanes de la parròquia.

Durant els 10 anys d’església sense campanes i sense lluir, suposem que s’utilitzaria exclusivament la campaneta vella. Mentrestant, la façana es mantenia amb els típics forats que es feien per ancorar les embastides, com es pot veure en algunes fotos de la Col·lecció de Batiste Soriano (Fig. 3 i 4.). Al lluir i pintar l’església es van tapar eixos forats, que, com a curiositat, encara es poden veure des de dins de la torre del campanar (Fig. 5).

Fig. 5. Una imatge del campanar acabat, no veiem si amb totes les campanes. Col·lecció Batiste Soriano.

Fig. 6. En esta panoràmica inèdita del poble amb l’església al fons, pareix que ja estaven instal·lades les campanes. Hem compost la imatge a partir de dos fotografies parcials de Batiste Soriano.

Fig. 7. Forat de l’embastida, visible des de dins de la torre del campanar.

Fig. 8. De nou de la Col·lecció de Batiste Soriano: Assistim a la presentació pública de les tres campanes noves, foses eixe mateix any de 1967 a Industrias Manclús, de València. Les truges de ferro es canviarien després per altres de fusta.

Les campanes es van fondre l’any 1967 als tallers del campaner Salvador Manclús, del Grau de València, qui a més a més fins al dia de hui s’ha fet càrrec dels accessoris, la instal·lació en la torre de l’església i la mecanització. Pareix que la data que apareix en les pròpies campanes és la de la seua presentació pública i de la festa de la seua benedicció l’1 d’octubre de 1967. L’acte va ser molt solemne, i confiem trobar més imatges en el futur. En la fotografia podem veure-les exposades. Cada una de les tres campanes noves estava sufragada per una persona, persones o institucions, i apadrinada per a l’ocasió. Les mateixes campanes ens informen que estava de pàrroc Mn. Juan Miralles, el promotor de l’obra de l’església, i que van ser beneïdes pel bisbe de Sogorb-Castelló, En Josep Pont i Gol, un molt destacat membre del clergat espanyol i català, profundament renovador.

En 2010 va caure al carrer el batall d’una de les campanes. Mn. Eduardo ens conta que les campanes que estan prop de la mar necessiten una cura especial perquè la humitat afecta més els materials, i es va decidir restaurar-les. Van ser els seus autors, Industrias Manclús, els que se’n van fer càrrec: es van baixar les campanes, es van netejar i es canviaren les truges de ferro per altres de fusta de perfil tradicional valencià, que millora la seua sonoritat. Finalment es van mecanitzar amb motor d’impuls i electromall monofàsic.

Les campanes de les Alqueries estan registrades en l’arxiu del Gremi de Campaners, en fitxes disponibles digitalment. Anem a donar alguna informació detallada de cada campana: imatges, alguns comentaris i els enllaços a les fitxes del Gremi de Campaners, a què remetem a qui vulga saber-ne més.

Figs. 9, 10 i 11. La campana del Replà, “F.P. María del Niño Perdido”, i dos detalls del text.

Figs. 9, 10 i 11.- La campana més menuda mira a migdia (cap a l’ajuntament, per a entendre’ns), té un diàmetre de 40 centímetres, una altura de 34 i 5 de vora, i un pes aproximat de 37 quilos. Es diu que és l’antiga campana de l’església del Replà. Com totes les campanes, té el seu nom: F.P. MARIA DEL NIÑO PERDIDO. AÑO MDCCC_IXV. Veureu que la xifra en números romans no té sentit, potser respon a una errada dels mestres campaners originals o alguna refosa poc hàbil, de fet té un acabat molt bast i tant la inscripció com la decoració indica certa malaptesa. A la fitxa del Gremi de Campaners s’opina que potser indique 1814 (i que no siga original, és a dir, que estiga copiada d’una campana més antiga), però també podria ser 1865, per exemple. Té una decoració de floretes que per la banda de fora formen una creu. http://campaners.com/php/campanes1.php?numer=4530


Fig. 12. “Vicente”.

Fig. 12.- La segona en mida mira a ponent, fa 64 cm de diàmetre, 54 d’altura i 6 de vora. El tècnics del Gremi van calcular el seu pes sobre el 152 quilos. Porta el seu nom i la següent inscripció:

VICENTE
SUFRAGADA POR D. VICENTE ROS VICENT
Y DÑA CARMEN SAFONT CAPELLA
SIENDO PARROCO D. JUAN MIRALLES
VILARROIG 1 DE OCTUBRE 1967
BENDECIDA POR EL EXMO Y RVDMO D. JOSE PONT Y GOL

http://campaners.com/php/campana1.php?numer=10182


Fig. 13. “Ntra. Sra. del Niño Perdido”.

Fig. 13.- Seguint la volta, la tercera en mida es troba sobre la finestra nord, té un diàmetre de 81 cm, una altura de 63 i 7 de vora; pesarà aproximadament uns 308 quilos. La campana la van pagar els comerciants de taronja del poble, tots ells inscrits en la seua superfície.

NTRA SRA DEL NIÑO PERDIDO
SUFRAGADA POR EL COMERCIO DE AGRIOS
DE ALQUERIAS,
SIENDO CURA PARROCO
D. JUAN MIRALLES PBRO,
BENDECIDA POR EL EXMO Y RDMO SR. D. JOSE PONT Y GOL.
ALQUERIAS DEL NIÑO PERDIDO 1 OCTUBRE 1967.
GARCÍA BALLESTER SL. VICTORIANO USO Y HNOS. JOSE IZQUIERDO
JUAN PITARCH – ROQUE USO – BTA. USO – VILODI – TARFI EXPORT – COOP COSECHEROS
SEC. EXPORT S. JAIME Nº 1 – SEC. EXPORT S. JAIME Nº 2 -USO PRADES – LUIS SANMIGUEL
PEDRO BALLESTER – PASCUAL NEBOT – CUVEMPO – BORRAS HNOS. – HNOS. MOLES BORT – VICENTE ARNAL.

http://campaners.com/php/campana1.php?numer=10183


Fig. 14. “Manuel”.

Fig. 14.- La més grossa mira a llevant. Té 102 cm de diàmetre, 80 d’altura, 9 de vora, i pesa al voltant de 614 quilos.

MANUEL
SUFRAGADA POR D. MANUEL USO CAPELLA
Y SU ESPOSA Dª PILAR FERRERA VILALTA
EN MEMORIA DE SUS PADRES
D. MANUEL USO MOLES Y Dª TERESA ANTONIA CAPELLA NEBOT
SIENDO PARROCO DE LA MISMA
D. JUAN MIRALLES VILARROIG.
BENDECIDA POR EL EXMO Y RVDMO D. JOSE PONT Y GOL
ALQUERIAS DEL NIÑO PERDIDO 1 DE OCTUBRE DE 1967

http://campaners.com/php/campana1.php?numer=10184

[1] Veure, per exemple, la replega i gravació de 22 tocs de campanes tradicionals en Artana que fa Josep Herrero, historiador i veterà campaner del poble, en el text: “Els tocs de les campanes d’Artana”, accessible en https://artanapedia.com/patrimoni/tocs-de-campanes/.

Col·lecció d’obretes de teatre de Batiste Soriano

Alguns dels encunys usats per Batiste Soriano en obretes de teatre, fotografies i altres documents. Crida l’atenció que es vincule les Alqueries a Borriana en compte de a Vila-real: el motiu suposem que és que el servei de Correus depenia efectivament de Borriana, com el telèfon, per exemple.

Batiste Soriano (1907-1997), el forner de qui ja hem oferit una col·lecció de fotografies d’altíssim interès artístic i documental, era també un gran aficionat al teatre. Durant anys va dirigir el grup de teatre amateur del poble: el Cuadro Escénico Alqueriense. D’ell es conserva una col·lecció interessantíssima d’obretes que es van utilitzar durant dècades, la major part de la qual la conserva Mn. Salvador Ballester Huguet entre altres moltes de la seua propietat.

La col·lecció completa de Mn. Salvador es pot dividir en dos parts: les publicacions d’abans de la guerra, en la seua major part sainets en valencià aportades per Batiste Soriano, i les de postguerra, totes elles en castellà i en col·leccions lligades a l’església. D’esta segona part hi ha també nombroses obretes mecanografiades, algunes amb el segell de Batiste Soriano, moltes sense identificar i altres escrites per Mn. Salvador.

Hem estructurat este text en vàries parts:

  • El teatre amateur a les Alqueries
  • Qualitat
  • Sainets valencians (inclou 15 publicacions digitalitzades)
  • Obres de postguerra
  • Fonts

El teatre amateur a les Alqueries

La major part de les obretes valencianes porten el segell de “Bautista Soriano – Panadería”, i de vegades el seu nom manuscrit amb llapis (en una ocasió veiem que li afegeix “El Forneret”). Es tracta de literatura escènica en distintes col·leccions, que el grup de teatre del poble aconseguia d’algun conegut o comprava de segona mà: a la portada de “La conferència” trobem un encuny que diu: «Libreria xxxxxx [il·legible] “La Madrileña”. Compra-venta de libros usados. Lonja (Valencia)» (suposem que seria una tendeta a prop de la Llotja de València). També sabem que a Batiste li agradava anar a València a veure els bous però possiblement també a buscar materials d’este tipus.

Finalment estes obretes les va guardar Batiste en qualitat de director. Sabem que algunes altres les va donar a actors o interessats, i ara estan repartides en diferents cases del poble.

Les dates de les estrenes o les de la seua publicació no corresponen necessàriament amb les de la representació a les Alqueries, de fet sabem que algunes obretes senyeres, com Una conferència (1927), de Pepe Alba, es va muntar encara en els anys 60 ó 70.

En el circuit professional, a les capitals de província, hi havia teatre tots els dies (veiem que hi ha estrenes en dilluns, dimarts, divendres, dissabte…), se solien representar tres o quatre peces per sessió, i es feien entre dos i quatre sessions diàries depenent del dia de la setmana. En canvi als pobles el teatre es feia per a ocasions senyalades en les que també es podien representar diferents peces entre llargues i curtes; els actors s’havien de preparar els papers durant setmanes, en assajos nocturns perquè dedicaven el dia a treballar (generalment en llargues jornades), amb un absentisme gran per diferents motius, que feia que no estigueren sempre totes i tots, com bé recordava Blai de Perico en la seua entrevista.

Imaginem a Batiste Soriano aficionat al teatre des de molt menut, i possiblement agafant el testimoni de la interpretació i la direcció teatral amateur de mans d’alguna persona o companyia local anterior. De qualsevol manera, el sainet en valencià es va popularitzar completament al llarg dels anys 20, a partir de canvis profunds en la societat valenciana i quan es va veure que era rendible econòmicament i es va apostar per ell.

En l’àmbit escènic els gèneres preferits eren els sainets valencians, la revista (de què se’n feien indistintament en valencià i castellà) i la sarsuela. Nombroses companyies feien comèdies pels pobles: portaven teatre, revista o sarsuela, i generalment després passaven la gorra. A més estaven les colles de gitanos amb cabres, algun numeret de circ i fins i tot, antigament, algun ós. Valencià i castellà s’alternaven amb fluïdesa, i alguna gent major recorda alguna cançoneta apresa en les comèdies d’abans de la guerra.

Les representacions en directe competien sovint amb el cinema, que en principi també era itinerant, amb imatge i so molt deficients.

Entre les obretes que conservem (i que reproduïm en este espai), la més antiga és Els aguilots (1909), un “Diàleg còmic en vers” de joventut de Rafael Gayano Lluch (1890-1954) inclòs en una revisteta sense coberta que incorpora també obres més tardanes (una de 1927, per exemple). A Els aguilots trobem l’habitual segell de Batiste i, entre els papers de la seua col·lecció, tres còpies mecanografiades, prova de que es va representar en algun moment.

Les obretes es representaven al carrer o en els locals de la Caixa Rural, però és possible que abans es pogueren veure també en els diferents casinos.

Lamentablement no hem aconseguit fotografies d’estes funcions. Tot i això, continuarem investigant esta temàtica i ampliant l’escasa informació disponible.

Qualitat

Quant a la qualitat de les obretes, com s’ha dit es tracta de sainets en llengua valenciana. Si el seu nivell artístic és, en general, fluixet, amb molt poques pretensions, cal pensar que la funció que complia el teatre als pobles era distinta a la del teatre professional de més categoria, amb vel·leïtats estètiques, objectius econòmics, crítica periodística, etc. D’una forma semblant, les xicotetes bandes de música generalment no poden competir amb les formacions professionals ni en qualitat ni en repertori, però tenen una funció concreta i insubstituïble. Per al teatre amateur hem de tindre en compte el paper social, comunitari, que tenia als pobles, i també la funció que en els anys 20 i 30 complia per a la normalització del nostre idioma, que es va veure interrompuda per la Guerra i els anys de dictadura. Anys en què no va haver un creixement dels gèneres, ni del llenguatge, ni dels models de societat que representaven, que mentrestant anava modernitzant-se acceleradament.

Sainets valencians

Dividim la col·lecció que ara conserva Mn. Salvador en obretes valencianes des dels anys 20 a la Guerra civil, i col·leccions de postguerra en castellà.

De les primeres es conserven quinze volums que pertanyen a publicacions periòdiques: El Cuento del Dumenche, Galeria de obres valencianes, Nostre teatro i Teatro valensiá, i que inclouen en total 18 obretes. D’algunes n’hi ha, a més a més, còpies mecanografiades per a repartir els papers entre els diferents intèrprets. Quan porten el segell de Batiste Soriano ho senyalem.

Hem escanejat totes estes obres i es poden llegir íntegrament en format PDF fent clic sobre les miniatures de les portades. Són les següents:

El Cuento del Dumenche
El cuento del Dumenche nº 219, València 17 de març de 1918. José Soler-Peris, La casa misteriosa. Sainet en un acte. [Estrenada divendres 17 de març de 1917 i dimarts 17 d’abril d’aquell any] BAUTISTA SORIANO
El cuento del Dumenche nº 229, València 26 de Mayo de 1918. Chuan Batiste Colom y Sales, Per un Belluter parat. Pesa en un acte. Una consulta. Entremés bilingüe. BAUTISTA SORIANO 
Galeria de obres valencianes
Galeria de obres valencianes nº 31, Editorial Arte y Letras. Antonio Virosque, Un sastre de… carreró. Choguet valensiá. [Estrenada en València: Teatro Lírico en 1918 i Salón Novedades en 1920]. BAUTISTA SORIANO.
Galeria de obres valencianes nº 82. José Mª Alba y Luis Juan Alcaraz, Una conferensia. Entremés valensiá. [Estrenada en Teatro Moderno, diumenge 18 de Desembre de 1927]. BAUTISTA SORIANO.
Nostre teatro
Nostre teatro nº 8, Any I. Valensia 17 de Choliol de 1921. Manuel Soto Lluch, Els matariles. Choguet còmic en un acte, en prosa. [Estrenada Salón Novedades dimarts 15 de Mars de 1921]. BAUTISTA SORIANO 
Nostre teatro nº 4, Época II. Valensia 29 de Novembre de 1930. J. Castañer Fons, Ana María. Comedia en un acte y en prosa, orichinal. [Estrenada Saló Novetats dimarts 18 de Novembre de 1930]. BAUTISTA SORIANO 
Teatro valensiá (Director R. Gayano Lluch
Teatro valensiá nº 16. Valensia 15 de Chiner de 1926). Manuel Haro, Choc d’amor. Comedia en un acte, orichinal y en vers. [Estrenada Saló Novetats dimarts 16 de Chuñ de 1925].
Teatro valensiá nº 31. Valensia 30 de Abril de 1926. Alberto Martín, ¡Baix la figuera! Cuadro dramátic de costums valencianes, en un acte y en vers. [Estrenada Saló Novetats dimarts 9 de Febrer de 1926].
Teatro valensiá nº 33. Valensia 14 de Maig de 1926. B. Ortín Benedito, Festes en l’hórta. Comedia bilingüe en vers i en un acte. [Estrenada Salón Novedades dimarts 2 de Chuñ de 1925].
Teatro valensiá (falta tapa), aprox. 1926. F. Fernández Montoya, ¡Yo sé guardar un secret! Choguet cómic en un acte y en prósa. [Estrenada en Teatro Moderno de València, divendres 13 de Noviembre de 1925].
Teatro valensiá nº 36. Valensia 4 de Chuñ de 1926. F. Hernández Casajuana, Pagar el pato. Sainet de cría, orichinal y en prosa. [Estrenada en Teatro Moderno de València, dimarts 24 de Novembre de 1925]. Jesús Morante Borrás, ¡Animetes santes…! Apropósit en un acte, en prosa y orichinal. [Estrenada en Teatro Moderno, dilluns 2 de Novembre de 1925].
Teatro valensiá nº 73. Valensia 4 de Mars de 1927. Estanislao Alberola i F. Muñoz Martínez, El primer voler. Comedia en un acte, en prosa y orichinal. [Estrenada en Teatro de la Comedia, divendres 31 de Desembre de 1926].
Teatro valensiá nº 93. Valensia 17 de Febrer de 1928. E. Ramón Perdiguer, En Carnistòltes. Comedia lírica en un acte y en prosa.
A més a més hi ha dos volums sense portada que encara no hem pogut atribuir a cap publicació; són:

·         (Sense referències editorials): R. Gayano Lluch, Els aguilots . [Estrenada en la Sosietat “L’Antigor”, de València, el dijous 28 de desembre de 1909]. Diàleg còmic en vers [amb tres còpies mecanografiades]. Francesc Giner y Pertegás, L’home àguila. Diàleg en prosa. Rafél Llobat Ferrer, Cada cosa en son temps. Entremés còmic orichinal. (Estrenat dissabte 9 d’abril de 1927). BAUTISTA SORIANO.

·         Josep Peris Celda, Nèlo Bacora. Ensalá de cuentos vells del horta valenciana, en un acte y en prosa barateta. (1918); sense referències editorials. BAUTISTA SORIANO.

Obres de postguerra

A més a més, la col·lecció de Mn. Salvador inclou un gran quantitat de publicacions de postguerra (tot i que ja es publicaven abans), la pràctica totalitat en castellà. Les publicacions valencianes d’abans de la Guerra van desaparèixer totes, de manera que les que es conservaven dels anys 20 i 30 circulaven entre els grups amateurs de mà en mà. Entre estes publicacions es confonen les de Bautista Soriano (només en hi ha una amb el seu segell). Moltes d’estes publicacions són de Mn. Salvador, a qui també agradava molt el teatre, i a més hi ha moltes obretes mecanoscrites que suposem que li pertanyen a ell: peces tradicionals catalanes (Els pasturets, de Lluís Millà, per exemple) o obretes escrites pel propi Mn. Salvador (per exemple, Xafardexan en un carré d’Ampolla, que apareix en versió manuscrita i mecanoscrita).

Este segon bloc d’obretes en castellà o mecanoscrites no les hem escanejat. Caldrà avaluar si resulten interessants per al poble: en general tenen molt poc d’interés estètic i el seu discurs moral ha envellit molt malament. Tret d’un número de la revista De bromas y de veras, la resta no du el segell de Batiste Soriano.


Fonts bibliogràfiques

Títol Col·lecció d’obretes de teatre de Batiste Soriano
Donant Mn. Salvador Ballester Huguet
Informants Vicenta Soriano, Salvador Ballester Huguet, Blai López, Delfina Llorens.
Data d’entrada Dimecres 23 d’agost de 2018.

Conservem un únic fullet publicitari d’una “Gran Velada Teatral” a les Alqueries, una tireta de paper engroguit de 10×21 cm. La funció va ser el diumenge 5 d’agost de 1951, a les deu i mitja de la nit. No diu el lloc on es va fer, per la qual cosa suposem que seria un espai habitual, possiblement instal·lacions de la Caixa Rural.
La Gran Velada es proposava a benefici de les obres de la nova església parroquial, que començarien oficialment el 24 de novembre d’eixe any. Se’n feia càrrec el Cuadro Escénico Alqueriense dirigit per Bautista Soriano.
Es van posar en escena dos obres: el drama en tres actes “Padres“, i el “juguete cómico de gran risa, en un acto”, “Per saber la veritat“. De la primera es conserven tres còpies mecanografiades, de la segona no queda cap document. NI de l’una ni de l’altra hem pogut saber els autors.
En el repartiment, quatre xiques i sis xics, que sumats al director suposaven una companyia més que potent, d’onze persones mobilitzades directament. Les xiques: T. Navarro, M. Girona, O. Albero, M. Girona; i els xics: J. Vicent, V. Arnal, P. Eixea, Fco. Usó, P. Ventura, G. Vilar (Gargonio).
Una altra cosa curiosa és que els entreactes de la vetlada estaven amenitzats per l’Orquesta “Jimson”, i que s’anunciava la instal·lació de “potentes altavoces”, una cosa que hui en dia ens pareix un exotisme.
L’entrada de dos pessetes estava justificada per la finalitat benèfica de l’acte. Suposem que l’èxit seria gran.