Títol Col·lecció de documents de Batiste Balaguer
Informant i donant Batiste Balaguer
Edició (materials i textos de la publicació) Laura Yustas i Nelo Vilar (Etnopèdia)
Data de publicació Dijous 19 de maig de 2022

Batiste Balaguer ens ha facilitat la versió digital de més de 20 documents que il·lustren diversos moments de la nostra història: el primer escut proposat a l’expedient de Segregació de 1929, una cartilla de racionament de 1952, fotografies i un escapulari de la festa del Niño Jesús de Praga, el recordatori de la benedicció de les campanes i diversos documents en relació a l’himne del poble, a les festes de la Segregació, als 25 anys com a poble o a la conservació del Replà.

Compartim els documents per ordre cronològic, excepte en algun cas en què hem prioritzat l’organització per temàtiques. Col·leccions com esta ens permeten situar la història col·lectiva, com a poble, en les cases particulars, a través d’eixos xicotets documents que es queden al fons dels caixons i que són testimoni d’esdeveniments i trobades. Documentar les peticions, les celebracions i les transformacions del poble, del seu veïnat i del seu territori mitjançant estos “paperots” que roden per les cases ajuda a visibilitzar que la nostra història com a poble està feta de xicotets moments i fites de les que totes i tots som protagonistes.

Abans de donar pas a la col·lecció, agraïm una vegada més la seua col·laboració incansable a Batiste Balaguer, que continua aportant tot tipus de documentació que després podem compartir ací i posar a disposició de tot el poble. Ara sí, vos deixem amb esta interessant col·lecció.

Índex

Sense data. Fragment d’un manuscrit d’història del Replà
1929. L’escut del primer expedient de Segregació
1952. Cartilla de Racionament
1954 i 1959. Festa del Niño Jesús de Praga

Maig de 1954
Maig de 1959

1965. Abril. Parroquia Alquerías del Niño Perdido
1967. Inauguració de les campanes
1978. Fotografia de les convocatòries per la Segregació
Finals dels anys 70. Por un cine culturalmente productivo
1983. Himne

Así nació: Himne a Alqueries del Niño Perdido (1983)
Text complet: Himne a Alqueries del Niño Perdido (1983)

1988. Exposició de fotografia Castellón, sus comarcas y sus pueblos
Documentació relacionada amb la Segregació (1985-2010)

Notícia ca. 1985 “El consejo de Estado a favor de la Segregació de Alquerías”
1985. Sopar Constitució com a municipi
2004. Festes de la Segregació
2010. 25 anys de la Segregació

Entorn del Replà

El caixer, poema sobre el carrer Caixer i el Replà
Postaleta del Replà i rodes de molí
2009. Document protesta camions Replà. 25 juny 2009
2009. Rehabilitació del Replà. 25 de novembre de 2009
ca. 2010. Text sobre el Replà

Altres documents

2009. Himne equip de futbol
Fotografies del molí

Sense data. Fragment d’un manuscrit d’història del Replà

Compartim este manuscrit que sobre la història del Replà que pensem que podria ser de Benito Traver García, cronista oficial de Vila-real a principis del segle XX. Podria correspondre a un fragment de la Historia de Villareal, de 1909; o a un altre text que esmenta Mn. Albert Ventura en el text recollit en «Investigación histórica» (1987), Albert Ventura Rius:

El mismo autor y en un trabajo manuscrito inédito[1], premiado con diploma de honor en los Juegos Florales celebrados en Castellón el día 10 de Julio de 1920, sobre el tema: “Monografía histórica de un lugar de la provincia de Castellón” y bajo el lema: “Los hechos históricos de lo pasado deben servir de espejo para el porvenir”, que titula “El Niño Perdido” – (Alquerías de Villarreal)”.

En qualsevol cas no podem confirmar la seua procedència perquè tot i que es troba a l’Arxiu Municipal de Vila-real/Alqueries del que vam publicar una gran quantitat de documentació (Arxiu històric), eixe document concret no està entre els que hem pogut consultar i posar en obert.

Transcripció completa del manuscrit:

Iglesia de Nuestra Señora del Niño Perdido

Dentro de la jurisdiccion de esta Villa entre el Rio seco por Levante, termino de Nules por Poniente, termino de Burriana por Sur, y el secano de Villa-real por Norte, existe una vsta partida denominada del Rio seco: como en el centro de esta partida poseian una gran extension de tierra los frailes de Caudiel, y existia en ella una alqueria con su oratorio en donde se veneraba la virgen del Niño Perdido, provista de los ornatos necesarios en donde todos los domingos y fiestas de guardar se celebraba alli el sacrificio de la misa pagada por los habitantes de la partida.


1929. L’escut del primer expedient de Segregació

Un dels documents més singulars d’esta col·lecció és esta proposta d’escut municipal, que acompanyava al primer expedient de Segregació (1929). Havíem sentit parlar d’ella, però mai havíem tingut ocasió de vore-la.

1952. Cartilla de Racionament

Entre els documents que conserva Batiste està esta cartilla de racionament del primer semestre de 1952. Tot i que no és un document específic del poble, sí que és important a l’hora d’escriure una història del territori espanyol i de la seua història comuna que, per suposat, inclou la guerra i la duríssima postguerra durant el règim franquista. Esta cartilla està a nom de la mare de Batiste, Dolores Ruiz Ramos, i conserva moltes pàgines de cupons: d’oli, d’arròs, de productes diversos…; inclou també la pàgina corresponent a la normativa d’ús dels cupons.


1954 i 1959. Festa del Niño Jesús de Praga

Maig de 1954

Recordatori de la festa del Niño Jesús de Praga celebrada el dimecres 9 de maig de 1954. Més endavant vorem un parell de fotos de la mateixa festa, però corresponent a l’any 1959, en què Batiste Balaguer va ser clavari amb 19 anys. En 1954 els clavaris foren Pascual López, Vicente Molés, Vicente Vilar i Joaquín Vicent.

Maig de 1959

Escapulari de la festa del Niño Jesús de Praga de 1959, fet i pintat a mà a la botiga d’articles religiosos Roses (1940-2017), que estava situada al carrer Colom de Castelló. Com que este escapulari pertany a Batiste Balaguer estan brodades les seues inicials “B.B.”, encara que com bé diu ell també podrien ser de Brigitte Bardot.

***

Maig de 1959. Veiem a Antonio Brun Zamel i a Batiste Balaguer en la processó, amb els seus escapularis i ciris ornamentats, com correspon a la seua condició de clavaris. Darrere de la imatge llegim: Reportajes J. Roda. Bodas, bautizos y comuniones. Encargos a domicilio. San Vicente, 3. Teléf. 3566. Castellón.

***

Durant la mateixa festa, davant de l’església, que s’havia beneït dos anys abans. D’esquerra a dreta: José Gil Abella, Antonio Brun Zamel, Pilar Carreguí, José Pere Molés, Andrea (cosina de l’àvia de l’alcaldessa), Teresa Carreguí, Batiste Balaguer i Rosa Balaguer. Tristament els únics que no han desaparegut en esta foto són José Gil Abella i Batiste Balaguer. Les dos xiques que estan als costats de Batiste eren cosines germanes seues. Ens explica que, en realitat, tot i que pareix que portaren acompanyants, no era així, elles simplement van voler aparèixer a la foto. Darrere de la foto trobem la mateixa informació que en la imatge anterior. Quant al carrer, a més de ser de terra estava ple de brossa.

*

1965. Abril. Parroquia Alquerías del Niño Perdido

Comunicat del senyor retor sobre les modificacions imposades pel Concili Vaticà II, especialment en relació a la imposició de la gratuïtat dels sagraments. En la carta, firmada pel mateix retor, s’expliquen les noves mesures, s’anuncia que el finançament de la parròquia passarà a dependre d’una contribució anual i s’insisteix en la necessitat de les donacions voluntàries, so pena de convertir-se en un catòlic egoista i aprofitat. Per últim, s’anuncia la composició de la Junta d’Administració dels béns de l’Església.

Entre altres moltes coses, el Concili Vaticà II també va suposar la fi de les sotanes, així que els retors van començar a fer totes les seues tasques amb pantalons. Batiste ens explica que li va causar un gran impacte vore a Mn. Juan Miralles per primera vegada sense sotana.


1967. Inauguració de les campanes

Recordatori de la benedicció de les campanes. Manuel Usó Capella era ‘el Bassero’, José Izquierdo Huerta era José Izquierdo i Vicente Ros Vicent era ‘el Cagó’. A la publicació Campanes de les Alqueries es pot veure molta més informació sobre esta inauguració, feta el diumenge 1 d’octubre de 1967.

1978. Fotografia de les convocatòries per la Segregació

Datem la foto en 1978 basant-nos en les dades que apareixen als cartells. És una imatge interessant perquè inclou les convocatòries d’assemblea i de recollida de firmes a favor de la Segregació. Un moment històric i ple de moviment associatiu. Com es pot apreciar, els cartells estan situats sobre l’edifici cantoner que hui en dia acull l’Associació de Jubilats i Pensionistes i la Biblioteca municipal. Fixeu-vos que els finestrals de l’edifici estaven canviats respecte als que tenim actualment: en la imatge està tapat almenys un d’ells (els finestrals estan agrupats de dos en dos). Darrere es veu el xalet de Safont, hui ca la vila

Finals dels anys 70. Diversos textos sobre cine

Document de tres fulles que inclou textos de diversos autores compilats pel grup Bonastre. Este text defensa la necessitat d’un cinema que ens faça pensar i que no genere una posició de passivitat en el públic (proposta que trobem en vàries ocasions en l’apartat de cinema de la Revista Bonastre). L’incloem perquè és una posició que serveix de testimoni d’un moment històric -el de la Transició, i també els últims anys de la dictadura- en què es va treballar molt des de diversos àmbits associatius per aconseguir una democràcia més forta i una major implicació política de la ciutadania.


1983. Himne

Así nació: Himne a Alqueries del Niño Perdido (1983)

Document d’una pàgina que explica el procés de creació del nostre himne municipal: convocatòria, resolució del jurat a favor de dos propostes, fusió de les dos propostes guanyadores, encàrrec de la música original a Trabuccheli i interpretació per part de la banda de música. Un procés que podeu seguir amb més detall en la publicació específica que vam dedicar a l’himne fa algun temps: Documents sobre l’Himne a les Alqueries.

Text complet: Himne a Alqueries del Niño Perdido (1983)

Document d’una pàgina amb la lletra definitiva de l’Himne.

1988. Exposició de fotografia Castellón, sus comarcas y sus pueblos

Fullet de l’exposició de fotografia Castellón, sus comarcas y sus pueblos, organitzada per la Comissió de Cultura de l’Associació de Veïns d’Alqueries. Durant molts caps de setmana els components d’esta comissió es dedicaren a recórrer les comarques de Castelló i a fer fotos del que consideraven les característiques més interessants de cada poble. La col·lecció es va mostrar per primera vegada en 1978. Fer estes fotos els va servir per apropar-se al territori que ens envolta i també per compartir eixa experiència amb els alcrieros i alcrieres a través d’esta exposició. Les imatges que composen l’exposició encara es conserven, i es publicaran a lesAlqueriespèdia quan siga possible.


Documentació relacionada amb la Segregació (1985-2010)

Notícia ca. 1985 “El consejo de Estado a favor de la Segregació de Alquerías”

Fragment d’una notícia en què s’anuncia el suport del Consell d’Estat a la Segregació.

1985. Sopar Constitució com a municipi

Invitació a la celebració de la nostra constitució com a municipi. El “gran sopar” es va celebrar en el restaurant Vives el dissabte 6 de juliol de 1985 a les 22.30, onze dies després de l’aprovació de la segregació per part de les Corts Valencianes.

Ací tenim també el menú del gran sopar que acabem d’anunciar. En l’interior del document es pot llegir “Entre todos lo hemos conseguido, unos aportando voluntad, otros sacrificio, pero por fin… SOM POBLE”. Tot i que no deixa de ser anecdòtic, és bonic vore els menú d’estes celebracions perquè els menjars festius també van per modes i podem vore el que s’estilava en l’època.

2004. Festes de la Segregació

Invitació als actes de les Festes de la Segregació (2004): Presentació, proclamació de la regina i dames, missa major i ofrena al monòlit.

2010. 25 anys de la Segregació

Document de dos pàgines. Es tracta d’un discurs inèdit i anònim preparat amb motiu dels 25 anys de la Segregació i pensat per a ser llegit durant l’estrena-projecció del documental Volem ser poble, el dimecres 23 de juny de 2010. Finalment no va haver temps de llegir el text, així que va quedar inèdit. El document parla dels sentiments compartits després de 25 anys com a poble i de l’origen de la idea del documental, i fa un homenatge a totes aquelles persones que ja no han arribat a vore esta celebració.


Invitació a Batiste Balaguer a l’estrena-projecció del documental i a la taula redona posterior, en la que participen Rafa Molés (guió i edició) i els membres de l’Associació de Veïns i de la Coordinadora de la Segregació. Es va celebrar el dimecres 23 de juny de 2010 a les 19.30h.

Entorn del Replà

El caixer, poema sobre el carrer Caixer i el Replà

Com bé sabeu, El Replà ha sigut un punt especialment important a l’hora d’identificar-nos com a municipi independent. Este poema inèdit dóna veu al carrer del Caixer i explica alguns dels costums lligats a esta fita territorial i a la nostra identitat alqueriera.

EL CAIXER

Segons conten nostres pares
auelos i familiars
tots els anys al mes d’octubre
acudien generosos/juvilosos
a l’església de El Replà
per la festa celebrar.

Tarongers i mandarins
com a setos d’un jardí
guarden records amorosos
de tots aquells peregrins
que al despertar en eixe dia
alegres i juvilosos
mamprenien el camí.

Sóc el caixer, sóc la senda
que els portava al Replà
unes voltes molt alegres
altres plens de pesar.

Quantes coses vos diria
si vos puguera parlar
eixe caixer que hui en dia
quasi mig mort heu deixat.

¿Què serà que ja no passen?
¿Per què no els senc ja parlat
els diumenges i les festes
als alcrieros anar
al santuari que un dia
era honrat i venerat?

Ja sé que és molt xicotet
el temple que allí hi ha
per a poder acullir
al poble que ha creixcut tant.

Veig el món que en molt d’honor
la patrona va donar.

Què pena senc, alquerieros,

vull plorar però no puc
de vore que heu oblidat
les alegries i penes
dels que ja vos han deixat,
que dins d’un cofret de plata
allí van depositar
tots els sentiments que un poble
podia manifestar.

Eren els seus sants patrons
els que el tresor custodiaven:
Sant Antoni a un costat
al altre Sant Peregrí,
la Mare de Déu del Carme,
la del Roser, Sant Josep
i el Jesuset de la Bola,
que és el vostre germà
pues sa mare és vostra mare
des de fa ja 300 anys,

baix l’advocació hermosa
dels xiquets desamparats.

I en mig la llum del sol,
l’esperança del demà,
la reina de tots vosaltres
que com un destell de llum
va emmarcant-vos el camí
pel que sempre heu caminat.

Jo sé que el vostre cor saeta
d’alegria i emoció
i les llàgrimes vos broten
per la vostra devoció.

Fomenta pues el seu lloc
escolteu-me, per favor,
tots els anys al mes d’octubre
en solemne provessó.

Al caixer li agradaria
poder tornar a sentir
els vostres cants juvilosos…

Postaleta del Replà i rodes de molí

Una postal que mostra el Replà i les pedres d’origen romà aparegudes al nostre terme. No tenim la data exacta d’esta postal, però per l’estat del Replà, amb la torreta miramar completa, la datem abans de l’any 2000.

2009. Document protesta camions Replà. 25 juny 2009

Document de dos pàgines firmat per membres de la Comissió de Cultura. Este document tenia com a finalitat evitar que els terrenys del Replà s’utilitzaren com a pàrquing de camions. Per a justificar eixa oposició s’argumenta a favor del valor testimonial de l’edifici dins de la història del poble, sobre el risc de destrucció d’eixe valor patrimonial a causa de les vibracions, etc.; sobre l’ofensa a la dignitat de l’edifici que implica la seua utilització com a pàrquing i sobre la no correspondència entre la finalitat amb la que els terrenys es van adquirir i esta nova activitat. Se sol·licita que es desautoritze l’activitat i que s’agilitzen els tràmits per a la rehabilitació i recuperació de l’edifici. El document està firmat i datat el dijous 25 de juny de 2009, aniversari de la Segregació.


2009. Rehabilitació del Replà. 25 de novembre de 2009

Document de tres pàgines. Continuem amb la qüestió de la rehabilitació del Replà. En este cas es fa referència a un document anterior (del 8 de juliol de 2009) en què ja s’exposava la problemàtica que tracta este document. També se cita la reunió celebrada a l’Ajuntament el 13 de juliol del mateix any. Com que no s’havia rebut resposta, es tornava a posar per escrit la reivindicació:

Atès que en el plenari municipal del 18 de novembre de 1999 es va adoptar per unanimitat l’acord pel que es va firmar el CONVENI DE COL·LABORACIÓ AMB LA CONSELLERIA DE CULTURA, EDUCACIÓ I CIÈNCIA DE LA GENERALITAT I L’AJUNTAMENT D’ALQUERÍAS DEL NIÑO PERDIDO PER A L’ADQUISICIÓ I REHABILITACIÓ DEL REPLÀ COM A CENTRE CULTURAL, i complida la primera part, es demana el compliment de la segona, és a dir, de la rehabilitació de l’edifici i de la finca.

Es sol·licita, a més, que es respecte l’ús cultural que va justificar l’adquisició i rehabilitació i que no s’utilitze per a altres finalitats.


ca. 2010. Text sobre el Replà

Document de tres pàgines (un dibuix de Batiste Balaguer de 1999 que mostra El Replà i dos pàgines de text). El datem aproximadament a l’any 2010 per la data del dibuix i també perquè fa referència als 25 primers anys com a municipi. Este text és paregut als anteriors perquè continua amb la mateixa temàtica, reivindicant la importància de l’església del Replà en la història i la identitat de les Alqueries, però al mateix temps és molt diferent. És un text emotiu i poètic que explica la relació del veïnat amb l’edifici a través dels oficis religiosos que marcaven la les grans fites vitals: el bateig, la primera comunió, la boda i l’enterrament. Es parla del passat i també de canvis socials, i es reivindica la conservació i valoració del Replà com un testimoni viu de la nostra història compartida.


Altres documents

2009. Himne equip de futbol

Lletra per a l’himne del Club de Futbol Juventud Deportiva “Niño Perdido” de les Alqueries. Document d’una pàgina firmat per Batiste Balaguer a finals de 2009. És interessant vore les anotacions de l’autor, que indica quina és la temàtica/funció de cada paràgraf.

Fotografies del molí

Dos fotos del Molí de l’anglés, exempt encara d’edificis a dreta i esquerra.

——-

[1] EXÁGONO (Revista). Diciembre 1966. Vila-real nº 258 pág. 10: “Cronista Traver, Mosen Benito (Calle del) … Aparte de numerosos artículos publicados en periódicos y revistas, dio a la imprenta las siguientes obras: “Historia de Villarreal”… y al morir tenía preparadas para su publicación las siguientes obras, todas ellas premiadas en unos juegos florales celebrados en Castellón en 1920: “Efemerides de Villarreal”, “Catálogo razonado del archivo municipal de Villarreal”, y “Las Alquerías del Niño Perdido…”.

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *