Títol Col·lecció de fotos de la Unió Musical, 1912-1987
Informants Unió Musical Alqueriense, Batiste Balaguer, Javier Lara
Edició (materials i textos de la publicació) Laura Yustas i Nelo Vilar (Etnopèdia)
Data de publicació Divendres 27 de maig de 2022

Més informació de primeríssima mà sobre les fotos de la banda des de principis del segle XX: ens l’ha proporcionada Paco Llorens Martí (ben acompanyat per la seua germana Delfineta, per la seua dona, Otília Melià, i per Batiste Balaguer), conegut sovint com a “Paco el Ferrer”, músic durant tota la seua vida, que va aprendre dels pioners de la banda i que fins ara ha sigut la major font d’informació (amb permís de Consuelo García, que ha identificat a TOTS els músics dels anys 70 cap ací). Els comentaris de Paco Llorens li han pegat la volta al que sabíem o creiem saber sobre la majoria de les fotos, i ens permeten un relat ajustat a la realitat, que reivindica als protagonistes i fa justícia a l’esforç de tots aquells hòmens durant tot un segle. Amb ell hem posat cara a gent important per a l’entitat com el seu president Serafí Capella o el director Enrique Asensio, i esperem fer-ho de col·laboradors poc coneguts com Gerardo Mesado i altres. En algunes pàgines web es pot trobar més apunts sobre la història de la UMA.

També gràcies a Paco hem reordenat les fotos i les hem situat en el moment històric que realment s’hi vivia. Els triomfs i l’altíssim nivell artístic de l’actualitat no ens ha de fer perdre de vista que molts músics durant tot un segle han estat bregant perquè existira l’entitat —la banda va arrivar a tindre només quinze músics i a estar sense director, amb reforços puntuals de Vila-real i Betxí—. Per a tots ells, generalment gent treballadora amb molta afició, valga este xicotet homenatge.

Quant a la banda, ja ho vam simplificar en la primera versió del text: la Unió Musical Alqueriense és la principal institució cultural de la població. Ja ens hem ocupat d’ella en diferents ocasions, per exemple en les entrevistes a Vicent Molés pare i fill, que parlaven en tant que membres de la Junta, o a la seua excepcional directora, Lidón Valer, i fins i tot hem acollit el CD «Homenatge musical a les Alqueries» que es va fer en 2010 pel 25 aniversari de la Segregació, a on hi havia algunes peces interpretades per la nostra banda.

Gràcies a totes les persones que directament o indirectament ens han proporcionat informació sobre les fotos. Segur que encara queden joies oblidades pel fondo dels caixons.

Matías Tortajada Benedito, un dels fundadors de la UMA en 1912. Està retratat probablement amb la seua dona. Sempre ha hagut músics als nostres pobles, però l’aprenentatge era difícil, sovint autodidacta: dolçainers, guitarristes, acordionistes o practicants de qualsevol instrument depenia d’alguna persona de la família o del veïnat. També funcionava per grups d’afinitats, és a dir, d’amics o de militants d’alguna ideologia, per això durant el segle XIX i principi del XX arribà a haver dos bandes en molts pobles, pareix que també a les Alqueries, generalment carlistes i liberals.

Quant a la imatge que ens ha arribat de Matías Tortajada, era costum entre els fotògrafs de l’època retocar les fotografies amb carbonet. En este cas podria haver utilitzat retrats de les cares per a fer una imatge de la parella junts, retocant o dibuixant de nou els vestits i les línies de la cara -que tenen expressions molt vives. Però és difícil d’afirmar sense veure els originals.

*****

Primera formació de la banda de les Alqueries. Una foto que ja coneixíem de la col·lecció de Rafa Marco, a on trobareu alguna informació més. S’hi veuen tretze músics d’una banda d’alqueries en el moment de la seua fundació, cap a 1911 ó 1912. Huit porten gorra de plat, l’únic distintiu d’uniforme de banda. Pareix ser que no va haver uniforme fins als anys 50, i va consistir en una jaqueta blanca i una gorra que vorem més avall.

El xiquet del flautí és Vicente Molés Taurà, el major de cinc germans, nascut en 1900; a Vicent el vorem novament més avall, en fotos dels anys 50 i 60. És una de les persones que van mantindre la continuïtat de la banda durant tot el segle, i que per tant més mereixen el nostre reconeixement.

Al saxo el tio Roig del Palmero, qui va ensenyar al nostre informant, Paco Llorens, i a molts altres músics del poble, i del que es pot llegir alguna cosa al llibre de Mn. Salvador Ballester Huguet: Racons i records del meu poble. Davant mateix, Batiste Ros Vicent, germà de Vicenteta la Paua. A l’oboè Pascual Marco Usó, que va morir l’any 25 de terciana (el paludisme o malària), als 30 anys, després de vindre mal de la mili en la guerra de Marroc. L’única xiqueta és Maria de Fèlix (mare de Carlos i de Jorge), davant de son pare i de son tio (l’altre home amb barret).

*****

El tio Serafí Capella, músic i president de la UMA. Una foto d’estudi d’un músic clarinetista de les Alqueries cap als anys 20 del segle passat; es tracta de Serafín Capella, pare de Maruja i Serafina Capella Moles. Porta uniforme blanc d’estiu i l’instrument en la mà. Com és habitual en aquell moment, el fondo és un teló pintat en trompe-l’œil amb motius mixtes, palatins i enjardinats. És una imatge pròpia del modernisme fotogràfic, i el fet que el jove es fotografiara com a músic indica la rellevància social d’esta afició.

El “tio Serafí” va ser el primer president de la banda després de guerra, i ho va ser durant molt de temps, fins que, ja molt major, li va passar el càrrec a Batiste Balaguer a finals dels anys 80 i va buscar persones amb coneixement per a la junta —entre altres ens ho va contar Vicent Molés Meneu en la seua entrevista.

Paco Llorens ens diu que abans de guerra no hi havia uniforme a la banda de les Alqueries, podria ser una foto de la mili.

*****

Músics desconeguts. Alguns músics desconeguts, uns sense uniforme i un altre amb un uniforme que no és de les Alqueries.

*****

La formació de la banda en la postguerra. Mentre aconseguim una còpia millor, ací compartim esta fabulosa fotografia de la banda de les Alqueries. Els músics són els següents: 1) Vicent de Llucena (que es va casar a Borriana i durant molt de temps va estar venint a les Alqueries a tocar), 2) Manolo el Sangre, 3) Vicente Molés Taurà, 4) el tio Roig del Palmero, o el 5) o el 12) ha de ser el “tio Colom”, que tocava la percusió, 6) Pedro Jarque, 7) Vicent de Pau, 8) Navarro, 10) Caraca (pare de Consuelo Sanz, l’alcaldesa), 11) Toni Mingarro, 12) podria ser família de la tia Virgínia, que vivia al panya de Rúsia, pare de les Perigalles, 13) un home que va estar poc de temps en la banda, 14) Ramonet de Nyeu, 16) Silvino, 17) Manolo la Cala… Falta el “tio Sopo”, carnisser, pare adoptiu d’Isabel Gascó, que també tocava i curiosament no està ací.

Paco Llorens diu que va tocar amb tots menys amb els números 12, 13 i 18; comptant que ell va entrar a la banda cap als 11 anys, la foto és anterior a 1952. A meitat d’esta dècada es van fer els uniformes: una jaqueta blanca i gorra de plat, com vorem més avant.

També conta que alguns tingueren poca continuïtat, però que amb la majoria baixava en bicicleta a les falles de Borriana molts anys, i que han estat en la música mentre han pogut anar anant.

No reconeixem la casa, amb ixa porta llisa tan gran, però seguirem investigant-ho.

*****

El mestre Enrique Asensio i la banda a meitat dels anys 50. Una altra preciosa foto, segurament dels anys 50. En la banda comptem amb dificultat una trentena de músics; el mestre és Enrique Asensio, l’home amb trage jaqueta, llacet al coll i sabates blanques, que du la batuta.

Enrique Asensio pertanyia a una nissaga de músics, directors d’orquestra o professors de conservatori a València. Enrique se’n va anar de director d’una banda militar a Canàries. De vegades venia a les Alqueries, i en algunes ocasions a setmana santa va dirigir la banda, perquè hi havia èpoques que no tenien a ningú que se’n fera càrrec.

Paco ens conta que la banda desfilava sense cap ordre, i que va ser este director els que els va organitzar.

Estan passant per davant de l’edifici que hui utilitza l’Associació de Jubilats i Pensionistes i funciona dalt com a Biblioteca. Quan es va fer la foto encara estava l’edifici amb la rajola vista i amb els forats (“mechinales”) que es deixaven per enganxar les bastides. El carrer pareix de terra, i si ens fixem en el fons, a la plaça es poden vore algunes carpes d’un mercat o d’una fira de festes.

[Antigament el veïnat de les Alqueries anava a consulta a casa dels metges, a on havia de pagar iguala. Després, sent alcalde de Vila-real Batiste Carceller (1979-1983), es va decidir fer una consulta centralitzada en este edifici, i sense massa raons es van tapar alguns finestrals i després es van llevar els arquets. En aconseguir la Segregació es van recuperar els grans i elegants finestrals que el caracteritzen.]

*****

L’orquestra GIMSON EN 1950. La GIMSON va ser una orquestra de huit components que amenitzava els balls dels anys 50, no sabem si amb molta o poca dificultat, ja que en els primers anys de postguerra estava prohibit ballar. En el cartell o pissarra de darrere podem llegir amb dificultat: “SPORT CICLISTA ALQUERIENSE. Domingo 17 Octubre de las…”. 1) Llucena, 2) Ramón de Nyeu, 3) el vocalista, Alberto Usó, dit “El Niño Jesús”; 4) Manolo la Cala, 5) batería Manolo Mingarro, 6) Antonio el Parret (tio de María Dolores de Parreta); 7) Silvino Vicent Adsuara, “Silvinet”; i 8) Manuel Llobat, el pare dels “Sangres”. Sabem que Serafí Capella també va tocar a la GIMSON, però no l’hem pogut identificar ací.

També hi havia a les Alqueries l’orquestar Ínter, també formada per músics de la banda (Enrique Llimes, “els vilavelleros”, etc., a qui esperem posar cara pròximament).

*****

Cavalcada de carrosses a les festes d’octubre de 1959. Tal com contava Rafael Capella Vilanova al seu text El ayer y hoy de nuestras fiestas, la cavalcada de carrosses, que era una innovació de 1950, s’havia deixat de fer i s’havia représ en 1958. Darrere dels músics es poden vore dos carrosses; en la primera aniria la regina i part de la seua cort. El cas és que ja havíem vist esta mateixa carrossa atribuïda a les festes de 1951, com vorem millor en la foto de baix, de fet en un principi vam confondre les dos festes, però Paco Llorens, a qui veiem tocar la trompeta al mig de la imatge, tenia 11 anys en 1951, i no pareix el cas; més pareix que tinga 18 anys, que són els de 1959.

Els músics van vestits amb uniforme blanc i coberts de confetis. Des de Facebook, «Salero Josechu» ha reconegut a tots els músics: 1) “Nyeu” (o “Ñeu”), 2) Vicente el Sol, 3) Gregorio, 4) Colom, 5) Tirora, 6) Pepe “el Curret”, 7) Fernando Vicent, germà de Juan “de la Resaora”; 8) Paco Llorens (“Paco el ferrer”), 9) Vicente Molés, 10) Pepe “el Roig” o “Poré”, 11) Manuel Vicent Reverter; i de la dona que aguaita a la dreta diu que és tia de Balaguer. Podrien estar passat per la plaça, però hi ha pocs elements per a fer una afirmació.

Només com a curiositat, mostrem esta fotografia de la carrossa que es pot veure en la imatge anterior. Les xiques van vestides igualment de pastoretes. La carrossa està ornada profusament amb flors i paperets. Batiste Balaguer creu reconèixer a 2) Leondina i a 5) Maruja. La xica de dalt 6) podria ser la regina, Carmen Arnal Marco. Fixeu-vos que el carromato és de quatre rodes (d’on el traurien?), però tot i això les rodes encara són de fusta amb l’aro de ferro (a mitjans dels anys cinquanta es van prohibir i es van substituir per rodes inflables de cautxús). És l’única foto que va signada pel seu autor, un tal “Roda”, i pertany a la col·lecció de Delfineta Llorens, tot i que definitivament ella no apareix ací.

*****

“Caraca” pare i fill. El major carregat amb el baix i el seu fill tocant el flautí. Són, respectivament, l’avi i el pare de Consuelo Sanz Molés, que fou alcaldessa de les Alqueries entre 2003 i 2015. És probable que el xiquet no estiguera en la banda, perquè no porta la jaqueta reglamentària.

*****

La banda en un acte oficial de 1957. El diumenge 17 de març de 1957, Manuel Vicent Reverter (“Manolo el Nulero”), Gregorio Vilar (encara amb pantaló curt) i José Poré Molés posen davant d’un grup de cotxes oficials aparcats a la plaça Major; l’edifici cantoner de l’esquerra és el Centre Municipal de Jubilats i Pensionistes. El cotxe de darrere, de SP (Servei Públic) està matriculat en 1947; del de la dreta només arribem a endevinar un PMM, que volia dir “Parque Móvil de los Ministerios”, és a dir, un cotxe oficial. Quin tipus d’activitat estaria amenitzant la banda de les Alqueries, que requerira tanta oficialitat? L’any 57 es recorda a les Alqueries per la inauguració de l’església, però sense més dades és difícil assegurar-ho.

*****

Vicente Molés Taurà, músic fundador de la banda, amb els nets. El músic clarinetista Vicente Molés Taurà, a qui hem vist des de la primera foto de la banda, amb les seues netes Fina Pons Molés i Mª Vicenta Pons Molés, acompanyats pel xiquet Tomás Escolano en 1963.

*****

Tres xiquets de la banda a principi dels anys 70. José Muñoz, dit “Poliment”; Fernando “Catxor”, i Manuel Antonio, el fill de Leondina (aqui hem vist de joveneta més amunt). Pensem que són fotos de principis dels anys 70 (ens diu Consuelo García que Fernando va nàixer en 1962). Entenem que durant algun temps la banda de música va utilitzar estos gorros o casquets de caserna, dits “chapiri” o “de tipo plàtan”, en compte de les gorres de plat per a distingir als educands dels titulars de la banda. Ja veiem que els uniformes han canviat, han passat al blau marí amb varietat de barrets.

*****

Nova fornada de músics amb el director D. Pascual Chordá. Una foto de la UMA cap a 1977, en què ja veiem les primeres xiques incorporades a la banda -tal com estaven fent en la major part dels pobles veïns; una marxeta que aniria en augment fins al punt que ara n’hi ha majoria. Esta fornada és fruit de l’estabilitat de la banda amb un director estable, Pascual Chordá, mestre trompetista de la banda de Castelló, que en jubilar-se es va fer càrrec de la formació de les Alqueries i va aconseguir grans èxits per a ella. Quan don Pascual es va cansar, Paco Llorens i Manolo la Cala van anar a buscar a don José María Ferrer Serra (“Pepe Serra”).

L’uniforme d’elles és lleugerament diferent als d’ells: porten falda i un tipus de casquet molt peculiar. Estan davant de l’església, abans de la xicoteta reforma que va afegir una porteta a la dreta de la tanca. Els músics que hem reconegut són els següents: 1) desconeixem el nom però sabem que és tio de Santi el perruquer, 2) Manolo Morella, 3) Aymerich, 4) Mesado, 5) Maikel Abella, 6) José Muñoz (Poliment), 7) Jorge Vicent, 8) Paco Llorens, 9) María Delfina, 10) 10. Patricia (filla de María), 11) Consuelo García, 12) Manolo “la Cala”, que hem vist ja en l’orquesta GIMSON; 13) Amparo González, 14) José Caballer, 15) Don Pascual Chordá, el director; 16) Juán Fernando Molés, 17) Agustín el “abanderao”, 18) Javi Capella, 19) Rosario, 20) Vicenta Elena Rius Muñoz, 21) Fernando Personat, 22) Ramón “de Nyeu”, 23) Carreguí el fontaner, 24) Borràs el municipal, 25) Juanba Mingarro, 26) Juanvi Capella, i 27) Manolo Pitarch.

Agraïm la gran col·laboració que hem tingut identificant als nostres músics, amb una menció especial per a Consuelo García que des dels anys 70 els ha conegut… a tots!! Moltes gràcies!

*****

La banda a les falles de Borriana. Vicenta Elena Rius Muñoz (3), fotografiada tocant en formació a les falles de Borriana de 1977, amb el mateix uniforme que acabem de vore. Darrere d’ella està 1) Consuelo García, 2) Jorge Vicent i 4) Jose Caballer.

*****

Xaranga. Una xaranga feta a partir de la UMA, cap a 1978. Paco Llorens porta els platillos, ací s’havia deixat barba. Tots es veuen un poc més majors que en la foto anterior. 1) María Delfina, neboda de Paco i filla de Delfineta Llorens, 2) Pepe Tirora, 3) Carreguí, 4) Jorge Vicent; 5) José Muñoz (Poliment), 6) Amparo González, 7) Consuelo García, 8) Paco Llorens, 9) Maikel Abella, 10) Fernando, 11) Mesado, 12) Mariló Gargallo.

*****

La UMA en 1983, amb el mestre D. Pepe Serra. Una foto de la formació en 1983, feta davant de “Villa Dolores”, el xalet de Safont que passaria a ser ajuntament de les Alqueries. 1) María Delfina, 2) Vicente Gargallo (abanderat), 3) Cuvempo, 4) Rosana Molés, 5) Óscar Ventura, 6) Manolo Pitarch, 7) Borràs, 8) Paco Llorens, 9) Maikel Abella, 10) Manuel Enrique, 11) Manuel Antonio, 12) Mesado, 13) Mariló Gargallo, 14) Don José Ferrer Serra (“Pepe Serra”), el director, 15) Consuelo García, 16) Ramonet de Nyeu amb la trompeta, 17) María Amparo Albalate, 18) Manolo la Cala, 19) Pepe “Tirora”, 20) Ramón el Roig, 21) Fernando Personat, 22) Amparo González, 23) Luis Albalate, 24) al baix Mesado, 25) Sergio, 26) Vicenta Sorribes, 27) Sonia Calduch. L’uniforme ací és més senzill que els anteriors, i tots porten el cap descobert.

En esta formació aguantaven encara dos dels pioners: Ramonet de Nyeu i Manolo la Cala, autèntics aglutinants de l’afició, sense els quals la UMA seria molt distinta.

*****

La UMA rebent autoritats a l’estació. Una foto de 1987 en la que la banda està rebent a alguna dignitat en l’estació. Pareix que es tracta del 125 aniversari de la línia de ferrocarril València-Barcelona, segurament en el tren que es veu viatjaven autoritats i la banda les va rebre, imaginem que junt amb l’Ajuntament de Borriana (que va ficar una placa que encara està a l’estació).

No eren les úniques autoritats que es rebien per la banda: també es feien honors als Reis Mags d’Orient, el dia cinc de gener. Durant alguns anys Ses Majestats d’Orient arribaven a les Alqueries en tren, donant exemple de transport sostenible.

Quant als músics, 1) Manolo Morella, 2) Luis Albalate, 3) Héctor Mesado, 4) Manuel Enrique, 5) Manolo Morella fill; i 7) Mesado.

*

2 respostes
  1. Consuelo García
    Consuelo García says:

    El la foto de davant de la casa parroquial:
    1: no sé el nom. És el tio de Santi el peluquero. 4. Mesado 5. Maikel Abella 6.José Muñoz (Poliment) 7. Jorge Vicent 10. Patricia (filla de María) 13. Amparo González 15. José Caballer 15. Don Pascual, el director 16. Juán Fernando Molés 17. Agustín el “abanderao” 18. Javi Capella 19. Rosario 21. Fernando Personat 25. Juanba Mingarro 26. Juanvi Capella 27: Manolo Pitarch

    Foto de falles en Borriana: Vta Elena i Consuelo. El 2, Jorge Vicent, el 4, Jose Caballer

    Xaranga en
    2, Pepe Tirora. 5, Muñoz (Poliment). 6, Amparo González. 9, Maikel Abella. 12, Mariló Gargallo

    Banda en porta ajuntament:
    2. Vicente Gargallo (abanderat) 3. Cuvempo 4. Rosana Molés 5.Óscar Ventura 6. Manolo Pitarch 9. Maikel Abella 10. Manuel Enrique 11. Manuel Antonio
    12. Mesado 13. Mariló Gargallo 19. Pepe “tirora” 20. Ramón el roig 21. Fernando Personat 22. Amparo González 23. Luís Albalate 26. Vicenta Sorribes 27. Sonia Calduch

    En estació:
    1.Manolo Morella 2. Luís Albalate 3.Héctor Mesado 4. Manuel Enrique 5. Manolo Morella fill

    La foto de poliment, Fernando i Manuel Antonio no és dels 60, és dels 70. Fernando va nèixer l’any 62

    Consuelo García.

    Respon

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Títol Col·lecció de fotos de la Unió Musical, 1912-1987
Informants Unió Musical Alqueriense, Paco Llorens Martí, Consuelo García i molts altres als que agraïm la seua generositat.
Data de publicació Divendres 27 de maig de 2022
Edició (materials i textos de la publicació) Laura Yustas i Nelo Vilar (Etnopèdia)
Actualitzat Dijous 9 de juny de 2022