Col·lecció de fotos de Pasqual Arrufat sobre la Segregació

Pasqual Arrufat Vilar ha compartit una col·lecció de fotos que donen testimoni dels fets esdevinguts al poble en el moment de la Segregació, en 1985, tant del dia en què es va publicar el Decret de Segregació com en les festes que es van celebrar del 6 al 14 de juliol. Són fotografies fetes per ell amb una cámara Konica Reflex que va comprar al voltant de 1980.

El resultat és un plec de 43 fotografies que documenten aquell moment històric, més dos imatges anteriors que veurem en primer lloc: dos perspectives del Replà en decadència però amb la torre i l’estructura completa, fetes a principis de la dècada dels 80. Afegim a més algunes sorpreses.

La lluita per la Segregació es va viure amb passió entre alquerieres i alqueriers. Estes imatges donen fe de l’eufòria que es va viure i de la solemnitat d’aquelles jornades festives. Tot el poble es va bolcar en una explosió d’alegria que es va condensar en aquelles festes irrepetibles.

A més de les fotos, hem rebut també les llistes d’autoritats, de convidats i de premsa present en l’acte de celebració de la Segregació, el dia 6 de juliol, i el “programa” que utilitzava l’organització, amb totes les activitats detallades. Anem a utilitzar este programa per estructurar les fotografies i guiar el relat

Contingut

Previ. El Replà.

Dimarts 25 de juny de 1985.

Preparant el Monòlit.

6 de juliol, festa de la Segregació.

Els carrers ornamentats.

Festes: calderes, l’Ofrena i el tapís.

La falla.

Previ. El Replà

El Replà abans de 1985, amb la torre miramar, portes, balcons, reixes i finestres, algunes d’elles ja obertes i contribuint a la degradació de l’edifici. I la palmera, hui també desapareguda.

*****

La façana del Replà, completa amb la seua torre.

*****

Dimarts 25 de juny de 1985

El dimarts 25 de juny de 1985, un xicotet grup de persones delegades de l’Associació de Veïns va anar a València a sentir el Decret del Consell de la Generalitat Valenciana a propòsit de la Segregació de les Alqueries de Vila-real. De nit fosc una multitud els esperava a la plaça del poble. A l’arribar i donar la bona notícia, les Alqueries es va convertir en una festa, molta gent va eixir de casa per celebrar-ho. En la foto, veiem un grup de manifestants camí de les antigues oficines municipals. La pancarta de darrere reprodueix dos versos de l’Himne a Alqueries: “Canta, poble d’Alqueries, ompli el teu cor d’alegria…”. Les pancartes van ser obra de Batiste Balaguer, pintor de professió, secretari i persona molt activa en l’Associació de Veïns i en la seua Comissió de Cultura.

*****

La mateixa nit del 25 juny de 1985, la pancarta principal es penja del balcó de les oficines municipals (“l’antic ajuntament”). Les pintades (com la que es llig a la façana) i pancartes “Volem ser poble” es substituïen pel “¡Som poble!”.

Sent alcalde de Vila-real Batiste Carceller es van tapar els arcs de l’edifici, la qual cosa també va merèixer protestes de l’Associació de Veïns.

*****

Façana de l’antic ajuntament amb la pancarta “Som poble!” (ara sense el primer signe d’exclamació).

*****

Preparant el Monòlit

Des de molt abans del dia 25 s’estaven fent preparacions per a celebrar l’històric esdeveniment. En este cas, es preparava l’espai on originalment es posà el monòlit de la Segregació (en la seua primera ubicació, davant del bar Ciclista, que es veu darrere); són els primers dies del mes de juliol de 1985. A l’esquerra Alberto López “el Cabo”, Àngel Sanmiguel, un desconegut i els dos fills d’Alberto. Els joves buiden la pastera de grava en el fonament del monòlit.

*****

Alberto López “el Cabo”, el seu germà Ramón, els dos fills i la seua consogra, Amparo “la Ribes”.

Alberto era un gran obrer (també Ramón, que tanmateix es va dedicar a la carnisseria) d’una nissaga que va fer època. Era fill del que va fer el Xalet Roig i net del que va construir Torre la Mina.

*****

6 de juliol, festa de la Segregació

«PROGRAMA DE ACTOS

Hotel Ticasa (18,30-19 h)
-Recepción oficial. Entrega de ramos a las Señoras.

Almacén abonos de la Caja Rural
-Aparcamiento de vehículos
-A pie por calle Molino se llega a la Plaza Mayor. (Banda de música)

Plaza Mayor
Llegada aproximada: 19,15 h.
-Nombrar Autoridades
-Izar bandera de la Comunidad Valenciana. Himno
-Minuto de silencio por quienes no han podido vivir estos momentos inolvidables.
-Explicación del acto a realizar:
a) ¿Qué simboliza el monolito?
b) ¿Qué simbolizan el naranjo y el olivo?

-Las tres personas designadas se disponen a plantar los árboles.
–Seguidamente, descubrimiento de la inscripción del monolito, y al mismo tiempo, suelta de palomos, de globos, notas por parte de la banda de música, traca y volteo de campanas.
-Fin de este acto e indicación del siguiente a realizar.»

Dos setmanes després de la resolució de la Generalitat, el dissabte 6 de juliol de 1985, es produïa l’acte de celebració amb presència d’autoritats. En la fotografia Juan Carlos Peris, que feia de presentador, fa un parlament davant del monòlit, que té preparada la bandereta per a destapar la inscripció.

La participació de les entitats del poble estava tan generalitzada que, per exemple, els radioaficionats del poble s’implicaren per comunicar quan s’havien de disparar els focs artificials; hi havia un moment molt concret per disparar 55 carcasses, que eren els anys que distaven entre el primer i el tercer expedient de segregació.

El dia 6 van començar les festes que es van allargar fins al 14. Els actes propis de la Segregació es van fondre amb naturalitat amb els tradicionals: bous, calderes, reina i dames, etc.

LLISTA D’AUTORITATS	LLISTA D’INVITATS	PREMSA
·         Honorable President de la Generalitat Valenciana, Joan Lerma i Blasco ·         Excm. Sr. Governador civil, Joaquín Azagra Ros ·         Honorable Conseller d’Agricultura, Lluís Font de Mora i Montesinos ·         Excm. Sr. President de la Diputació, Francisco Solsona ·         Ilm. Sr. Diputat a Corts valencianes, Ernest Fenollosa Ten ·         Ilm. Sr. Alcalde de Castelló, Antonio Tirado Jiménez ·         Ilm. Sr. Alcalde de l’Ajuntament de Vila-real, Enrique Ayet Fortuño ·         Ilm. Sr. Alcalde del Magnífic Ajuntament de Burriana, Juan Sanchordi Pitarch ·         Ilm. Sr. Alcalde en funcions de l’Ajuntament de Nules, Benjamín Rubio ·         Ilm. Sr. Alcalde de l’Ajuntament de Betxí, Manuel Peirats Blasco ·         Capità de la Guàrdia civil, 3ª Cia. Burriana, Antonio Velilla ·         Comissari Cap de la Comissaria de Vila-real, José González Carrión	·         D. Juan José Izarra del Corral ·         D. Enrique Monsonís Domingo ·         D. Antonio Jiménez Blanco ·         D. José Capdevila ·         D. Jaime Chicharro y Lamamié de Clairac ·         D. Juan José Franch ·         Dª Teresa Martí Capella ·         Rvdo. Canciller ·         D. Juan Miralles Vilarroig ·         D. Enrique Bueso ·         D. Manuel Molés ·         D. Ángel Mirete ·          Mn. Joaquín Cucala, rector de la Parròquia de les Alqueries ·         Representació de Pilar de la Horadada ·         Representació de San Juan de Moró ·         Representants esportius de la província ·         Caixa Rural de les Alqueries del Niño Perdido	·         Aitana ·         El País ·         Las Provincias ·         Castellón Diario ·         Mediterráneo ·         Radio Color ·         Radio Popular ·         Cadena Ser ·         Radiocadena Española ·         Antena 3

*****

Autoritats davant del monòlit, encara per descubrir; possiblement estan fent el “minut de silenci” pels absents i els difunts. D’esquerra a dreta, Francisco Solsona, president de la Diputació de Castelló; Lluís Font de Mora, conseller d’Agricultura, pesca i alimentació; Joan Lerma, president de la Generalitat; Otília Meliá, presidenta de l’Associació de Veïns; i Joaquín Azagra Ros, Gobernador Civil de Castelló, entre 1983 i 1987.

*****

Hem agafat prestada esta fotografia de la col·lecció de Joan Carles Usó en què es veu l’acte de plantació de l’olivera. Com s’ha vist al “programa”, les tres persones supervivents de l’Expedient de Segregació de 1948, que també havien conegut el de 1929, varen plantar un taronger i una olivera al costat del Monòlit, com a símbols i exponents de la riquesa de les Alqueries i de la longevitat que volem per al Poble. Estes tres persones supervivents eren, d’esquerra a dreta, Francisco Vicent Vilar (amb el poal), Batiste Usó Perelló (amb ulleres negres) i Antonio Ballester Ferrer (sostenint el plantó).

No hi ha cap dubte de l’alegria, l’emoció i la solemnitat de l’acte i del moment històric que estaven vivint.

*****

En el moment del descobriment del text del Monòlit. Es pot veure el context de l’acte: la concentració de gent expectant i emocionada al carrer i des dels balcons de les cases.

*****

La bandereta correguda per les autoritats, deixa veure el seu text: «Avui es reconeix la segregació del poble d’Alqueries. 25 – 6 – 1985».

*****

Un detall del Monòlit.

*****

Davant del Monòlit, a la plaça Major, el Molt Honorable Joan Lerma acompanyat de Paco Llorens.

*****

De nou Lerma a la plaça Major, rodejat de xiquet i majors. Una pancarta a l’entrada del carrer 2 de Maig diu: “Benvinguts al nostre POBLE”.

*****

«PROGRAMA DE ACTOS

Grupo escolar “Pintor Sorolla”

Tomarán la palabra:
a) Invitados a título particular
b) Invitados en funciones oficiales

Actuará de presentador Manolo Molés.
-Lectura del Decreto
-Himno local
-Concluido el acto, dará comienzo el castillo de fuegos artificiales.

Desplazamiento al Restaurantes Vives (Cena)
-A los postres entrega regalos a diversos Señores.

Para entregar al pirotécnico Pascual Martí
Vd. tendrá que actuar en los momentos que cito a continuación:
1º) Descubrimiento del monolito (EN LA PLAZA MAYOR)
Inmediatamente después del descubrimiento del monolito:
-Encenderá la TRACA
-Disparará los cohetes acordados.
2º) Al finalizar el acto del GRUPO ESCOLAR, algún miembro de la unidad de radioaficionados le comunicará el momento en que tiene que disparar el CASTILLO DE FUEGOS ARTIFICIALES.

En caso de cualquier duda estaremos todos en contacto a través de los equipos de radioaficionados.»

Els actes es van traslladar al pati de l’antic col·legi Pintor Sorolla. En estes imatges veiem a algunes dignitats convidades acompanyats pels membres de la Coordinadora de Segregació. En la imatge, Miguel Blasco, que havia sigut president de l’Associació de Veïns i una de les persones més visibles (anà, per exemple, al programa de RTVE “Usted, por ejemplo”), Paco Llorens, al faristol Enrique Monsonís Domingo, que havia segut conseller i primer president de la Generalitat Valenciana; Antonio Marco, Vicente Arnal, José Bodí, Pasqual Capella “el Botiguer”, Ximo Vicent i Pasqual Marco.

Als micròfons veiem que la Cadena COPE estava gravant l’acte.

*****

De nou al Col·legi Pintor Sorolla. D’esquerra a dreta: Paco Llorens, el presentador Manolo Molés, darrere del faristol Ángel Albalate; Antonio Marco, Vicente Arnal, José Bodí, Pasqual “el Botiguer”, Ximo Vicent, Pasqual Marco, al micròfon Juan José Izarra del Corral (que havia sigut Governador civil de Castelló fins a 1980, en l’època en què va començar l’Expedient de Segregació; pareix ser que era molt amic de Manolo Molés, el periodista taurí de les Alqueries) i darrere d’ell Alberto Albero, i Miguel Blasco.

Darrere dels ponents veiem nombroses banderes, entre altres les des les entitats de les Alqueries: de la Banda de música, de la Caixa Rural (pot ser la que porta la creu a la punta del pal) i d’altres col·lectius.

*****

Veiem a la major part dels protagonistes de la imatge anterior més al president de la Generalitat, el Sr. Joan Lerma, rodejat de reporters gràfics que cobrien l’acte.

*****

De nou al Col·legi Pintor Sorolla: a l’esquerra Manolo Molés i a la dreta Joan Lerma.

*****

El mateix dissabte 6 de juliol es va fer un sopar al Restaurant Vives. D’esquerra a dreta, asseguts: Enrique Monsonís Domingo, que va ser conseller i primer president de la Generalitat Valenciana; José Bodí, president de la Gestora que es va fer càrrec del municipi fins a les eleccions de 1987; Joaquín Azagra Ros, Governador civil de Castelló; i Francisco Solsona, President de la Diputació. Drets i aplaudint veiem a Otília, presidenta de l’Associació de Veïns i al seu marit, Paco Llorens “el Ferrer” (membre de la Comissió de Segregació). El que està davant amb el plat podria ser Ximo Vicent. Com es pot veure, van acudir polítics i personatges d’alt nivell. Entre la taula que presidia també estava el president de la Generalitat, Joan Lerma. A les autoritat es va regalar un plat commemoratiu, tal com es veu a la fotografia.

Com a cosa curiosa hem aconseguit una invitació a aquell sopar i el menú que es va servir. La gastronomia també pateix les corrents de les modes, i vists des de hui aquell sopar ha perdut part de la distinció que tindria en el moment.

*****

Els carrers ornamentats

Festes de la Segregació de 1985. Per al dia de la celebració es va adornat tot el poble amb banderetes i garlandes. A les distintes entrades es van posar arquets amb missatges de benvinguda al nou municipi. El poble es va bolcar en esta faena, com es pot vore per la creativitat i la generositat en els recursos.

A partir d’ací es poden veure imatges de diferents carrers del poble.

*****

Plaça Major.

*****

Panoràmica de l’Sport Cicliste i del Xalet de Safont, l’actual Ajuntament.

*****

Avda. José Izquierdo.

*****

Avda. José Izquierdo

*****

Camí Artana.

*****

Camí Artana – Lletrat Enrique Bueso.

*****

Carrer Jaime Chicharro.

*****

Carrer Jaime Chicharro.

*****

Carrer Major.

*****

Carrer Molí (camí Artana).

*****

Carrer Mn. Juan Miralles Vilarroig.

*****

Carrer Sant Roc.

*****

Eixida crta. Burriana-Betxi per Mn. Juan Miralles.

*****

El Quadró: banderes, garlandes i un element decoratiu molt original.

*****

El Quadró adornat i una barrera per als bous.

*****

Entrada por N-340 desde Nules.

*****

N-340 entrada des de Nules; a la dreta la “casa del Boet”.

*****

N-340.

*****

Festes: les calderes, l’Ofrena i el tapís

Feia molt anys que no es feien les tradicionals “calderes”; este any es van recuperar amb gran èxit. A partir de 1989, sent regidor de festes Blai López Ventura (Blai de Perico) es tornaria a celebrar, com conta ell amb molta gràcia a la seua entrevista.

*****

Tapís per a l’Ofrena, segons un disseny d’Antonio Marco.

El diumenge 14 de juliol es va celebrar una Ofrena Floral a la Mare de Déu a la que van assistir totes les reines i dames de festes nomenades des del primer any que es va celebrar, en 1950. Una reunió molt emotiva que es va tornar a veure en la Solemne Processó de la vesprada —com es pot veure en les fotos d’ací baix, tretes de la col·lecció de Delfina Llorens.

*****

La falla

A les festes d’octubre es va pensar de fer una falla (per a les de juliol no donava temps), que es va plantar en la ubicació actual del Monòlit. Per a la Falla de la Segregació es va comptar amb la col·laboració altruista d’artistes fallers de Borriana. Com no hi havia molt de temps es van aprofitar ninots que tenien fets i van confeccionar els cartells amb els textos. L’entusiasme va fer miracles.

En la imatge veiem a un senyor opulent amb l’escut de Vila-real que va a menjar-se un gran ou en què creiem llegir “Contribucions 3800”, que es refereix segurament a la contribució de les 3800 persones censades a les Alqueries, diners que fins aleshores es quedaven a Vila-real.

Entre cames llegim el següent text: “Tortilla de dos ous./ Per lo general qui mana/ sempre peca d’ambiciós./ En este cas es notori/ que tots els ous que se va beure…/ més ben dit: tots menos dos”. A l’esquerra hi ha un cartell al·lusiu a l’expedient de segregació de 1940, i a la dreta un sobre el de 1978: “1978. Millor camí no seguí/ el dit “Expedient Tercer”,/ tres parells de banderilles/ avans d’anar al sequer”.

*****

Una altra perspectiva de la Falla de la Segregació. La figura principal és la coneguda escultura de Miquel Àngel Buonarroti “Esclau moribund”, que és una potent imatge al·legòrica a la llibertat i a la segregació del nostre poble.

No podem llegir els textos però entenem que el text de baix faria al·lusió a l’expedient de segregació de 1929.

*****

Des d’esta perspectiva podem acabar de vore tota la falla. Ací tenim ja el monòlit i darrere, sobre la base de l’estàtua de Miquel Àngel, un cartell que diu: «La figura central/ representa al ESCLAU/ “DE MIGUEL ÁNGEL”/ QUE S’HA ALLIBERAT,/ PER AIXÒ TÉ EL 55/ ESLAVÓ TRENCAT».

El número 55 era una referència als 55 anys que separaven el primer del tercer intent de segregació. Al 55 es va trencar la cadena.

Com és habitual en la iconografia fallera, hi ha molts jocs amb l’ambigüitat i el doble sentit, però ací no podem entendre-les totes.

*