Títol Col·lecció fotogràfica de les Famílies Usó i Arnal
Donant-informant Joan Carles Usó Arnal
Edició (materials i textos de la publicació) Nelo Vilar i Laura Yustas (Etnopèdia)
Data d’entrada Dilluns 21 de setembre de 2020

Una nova col·lecció de fotos familiars, en esta ocasió de les famílies Usó i Arnal, per la banda paterna exportadors de taronja en els anys en què esta activitat era la principal entrada de divises a l’Estat espanyol, i quan les famílies exportadores exhibien la seua bonança econòmica en la seua forma de vida: les cases modernistes del primer terç del segle XX, l’educació superior per a la seua descendència, bons cotxes, viatges o vestits. En el cas de les Alqueries, algunes d’estes famílies van ser molt generoses amb el seu poble, van contribuir a nombroses activitats, van apostar per la segregació de Vila-real i van sufragar despeses de forma més o menys visible (per exemple, un “Batiste Usó” va ser un dels comerciants que van apadrinar una de les campanes de la nova església, l’anomenada NTRA SRA DEL NIÑO PERDIDO -vore Campanes de les Alqueries).

Hem comptat amb la col·laboració de l’historiador Joan Carles Usó Arnal, que ens ha proveït de moltíssima informació amb tot el rigor que el caracteritza. Ací voreu díhuit fotos que abasten des de la primera dècada del segle XX fins al mateix dia de la Segregació, el dimarts 25 de juny de 1985, en una emotiva foto plantant l’olivera.

Jaume Cubedo Navarro (1885-1967). La foto se la va fer a França, des d’on la va enviar a la família. Veiem a Jaume molt jovenet, amb bigotot a la moda, faixa i samarreta sense coll. És una foto d’estudi amb les constants que seguirem veient fins a la Guerra civil: un teló pintat amb un acusat trompe l’oeil en què es veu un jardí i mobiliari real a joc amb la balustrada pintada.

La família no sap què feia en França, suposen que seria una qüestió laboral. El que sí que conserven és l’anècdota del motiu del retorn: pareix ser que va veure un formatge fermentat amb cucs, i que li va fer tant d’oix que no va voler seguir allí.

**********

Joan Baptista Arnal Vicent (a) “Batiste Borràs” (1906-1989) sobre un cavallet de cartró, aproximadament a meitat de la dècada de 1910. És una foto d’estudi davant d’un teló en què es veu un paisatge, a cavall sobre un sòl agrest fet de suro patró i amb una brossa possiblement arranjada amb espart. Tot i el context aventurer, veiem a Batiste amb cara de desconfiança. A continuació el veurem ja adult en altres circumstàncies.

**********

Joan Baptista Arnal Vicent (a) “Batiste Borràs” (1906-1989), ja adult, pareix que amb uniforme de requetè, a finals de la dècada dels 20. Joan Batiste va ser soldat de quota, és a dir, que pagaven per reduir el temps de servei i triar la destinació (en el cas de Batiste, li haguera tocat fer la guerra a Marroc). En un primer moment vam pensar que potser era una família carlista de les moltes que hi havia a les Alqueries —d’ahí l’uniforme de requeté—, però ens han confirmat que no tenien cap militància. Vegeu el que diu la Viquipèdia de la figura del soldat de quota:

La universalització del servei militar no es va establir a Espanya fins a les lleis Canalejas-Luque de 1911-1912, per les quals es va suprimir la redempció en metàl·lic. Tanmateix, els estrats socials benestants van mantenir els seus privilegis a través de la figura del soldat de quota, que permetia reduir el temps de servei a canvi d’una contribució econòmica (equivalent, com recorda Cardona, a 12-18 mesos de jornal d’un camperol mitjà o a 6-8 mesos d’un jornal obrer, sense comptar les despeses d’equip i manutenció).

El model està davant d’un teló amb un jardí exuberant que barreja l’arbrat frondós amb els detalls arquitectònics.

**********

De nou Joan Baptista Arnal Vicent (a) “Batiste Borràs” (1906-1989) amb barret i brusa negra, a la moda tradicional en els anys 20 i 30 del segle XX.

Una vegada més es tracta d’una foto d’estudi, amb una tauleta art déco i un teló pintat amb un jardí.

**********

Una altra protagonista que veurem a continuació en nombroses fotografies: Maria Cubedo García (a) “Maria la Cosidora” (1912-1999), filla de Jaume Cubedo Navarro (1885-1967) (el primer que hem vist) i Maria Gràcia García Carda (1892-1979, a qui no tenim la sort de conèixer fotogràficament), vestida de primera Comunió i retratada per Manuel Navarro a Borriana cap a 1920. Es recolza sobre un reclinatori i té darrere un teló amb un interior palatí molt sofisticat, i a més porta un paspartú amb dorats molt elegant. Possiblement, una família de llauradors com esta aniria fora a fer-se el vestit de comunió, però als pobles també hi havia bones modistes (cosidores com seria ella mateixa) molt ben informades de la moda i amb capacitat per fer models luxosos i sempre originals.

Per cert que hem trobat este fondo pintat en altres fotos del nostre arxiu, per exemple en dos retrats que es poden veure a la col·lecció de Paquitín Martínez (‘Popi’).

**********

De nou la xiqueta Maria Cubedo García (a) “Maria la Cosidora” (1912-1999), ara amb el seu germà menut Jaume Cubedo García (1915-2000), com s’ha dit fills de Jaume Cubedo Navarro (1885-1967) i Maria Gràcia García Carda (1892-1979). És el mateix teló que acabem de veure en la foto anterior (Foto Navarro, Borriana) i la xiqueta du les mateixes sabates: potser es tracta del “segon trage” de comunió, més informal, per a després del sagrament.

**********

Un altra foto de Maria Cubedo García (a) “Maria la Cosidora” (1912-1999) —a l’esquerra de la imatge— amb una cosina. La foto deu estar feta cap a 1930. Les joves van molt elegants i simulen llegir una revista il·lustrada de l’època. Pintat sobre un teló, el jardí d’un palau barroc.

**********

Maria Cubedo García (a) “Maria la Cosidora” (1912-1999), en una altra foto “de capritxo”, una cosa que no estava a l’abast de totes les butxaques ni de tots els pensars (en una societat agrària especialment austera). El teló és el mateix que en la foto anterior, només ha canviat el mobiliari. La foto està delicadament pintada amb anilines, la qual cosa reforça el seu acabat pictòric de gran classicisme.

**********

Maria Cubedo García (a) “Maria la Cosidora” (1912-1999), continua demostrant la seua afició a retratar-se, ara des de l’estudi de Serra, a Vila-real. Ací el fondo no és tan visible, però a canvi hi ha una exhibició de virtuosisme en la coloració de la foto, amb colors subtils i molt ben retallats.

**********

Seguim veient fotos d’una joveneta Maria Cubedo García (a) “Maria la Cosidora” (1912-1999), en la mateixa sessió de fotos de l’estudi de Serra, a Vila-real. Fa la impressió que està modelant vestits de mudar -de producció pròpia?-. Ací pareix que mostre un vestit de nóvia, amb ramell i tot.

**********

Maria Cubedo García (a) “Maria la Cosidora” (1912-1999), en l’última foto de la sessió, amb un look cosmopolita i molt sofisticat, ara amb un abric, i de nou amb un ramell de flors. El fondo continua sent el mateix. En cada foto llueix una sabata diferent, molt elegant en tots els casos.

**********

Maria Cubedo García (a) “Maria la Cosidora” (1912-1999) retratada per a la seua boda amb Joan Baptista Arnal Vicent (a) “Batiste Borràs” (1906-1989), a qui hem vist en tres imatges un poc més amunt. Es van casar cap a 1934-1935, ella de negre, que aleshores era el més habitual. Els dos van vestits amb una elegància fora de qüestió, ella amb gorret, vel i algun tipus de capeta o mantellina.

**********

Filla dels anteriors, ací ens trobem amb Maria Arnal Cubedo (n. 1936), vestida de clavariessa o alguna cosa semblant, amb guants blancs, teja i mantellina, preparada per alguna festa local. Estem potser cap a mitjans dels anys 50; els telons pintats dels estudis fotogràfics ja han desaparegut per la pressió de l’estil racionalista. En esta imatge el fotògraf fa un gran treball d’il·luminació de la seua model, molt guapa i molt ben maquillada, ja d’una forma distinta a la que hem vist en sa mare.

El seu fill i informant en esta col·lecció, Joan Carles Usó, ens conta que el cabell de Maria i el d’una altra xiqueta es van utilitzar per a fer la melena de la Mare de Déu del Niño Perdido.

**********

Maria Arnal Cubedo (n. 1936), filla de Joan Baptista Arnal Vicent (a) “Batiste Borràs” (1906-1989) i Maria Cubedo García (a) “Maria la Cosidora” (1912-1999), i Joan Baptista Usó Safont (n. 1930) en la foto de la boda. Es van casar el divendres 3 d’octubre de 1958, ella amb 22 anys i ell amb 28.

**********

Una altra foto de boda de Maria Arnal Cubedo (n. 1936) i Joan B. Usó Safont (n. 1930), fill de Joan Baptista Usó Perelló (a) “Batiste Roc” (1893-1987) i Dolors Safont Capella (a) “Filets” (1899-1981), una coneguda família de comerciants de taronja que tenien comerç a Nules i se’n van anar a viure allí. La parella també es va instal·lar a Nules.

La mare de Dolors Safont Capella va ser la que va manar a fer el Xalet de Safont, també dit “Villa Dolores”, actual ajuntament de les Alqueries.

**********

Quina era la família del marit de María Arnal? Sobre el seu marit tenim esta curiosíssima foto humorística de son pare, Joan Baptista Usó Perelló (a) “Batiste Roc” (1893-1987); és el que està just enmig, vestit de soldat amb bigoti. Es va fer la foto durant el seu servei militar a Marroc; tenint en compte que va néixer el 1893 és possible que la foto siga de 1913-1915… Afortunadament li tocaria entre l’anomenat Desastre del Barranco del Lobo (1909) o la Campanya del Kert (1911-12) i el conegut Desastre de Annual (1921), de manera que (com diu el seu net, Joan Carles Usó en la seua pàgina de Facebook) les “úniques” hostilitats que hauria de suportar serien els trets dels franctiradors rifenys (els “pacos”) quan anaven a per aigua.

Sobre la imatge, veiem cinc persones prenent el te davant d’un teló de fotògraf en què es veu l’entrada a un jardí sumptuós. Estan a l’estudi del fotògraf, en una cambra entaulellada, amb bonics mobles de disseny modernista, i pareix que la porta de l’esquerra és un objecte real. Tres d’ells van vestits amb uniforme diari o de passeig, amb el casquet circular (en campanya utilitzaven el ros) i exhibeixen una espasa i un fusell. A l’esquerra veiem la part més de xirigota: un jove assegut, vestit amb gel·laba i turbant, amb el cinto creuat sobre el pit i un fusell sobre els genolls; açò pareix normal en una foto de militars a Marroc, però si ens fixem en la persona que té al costat veiem el dispositiu còmic: el segon jove porta un vestit estampat i un casquet de mudar cenyit, de dona, que van estar de moda durant uns anys. El vestit porta una tira de botons ornamentals davant, i si mirem amb atenció veurem que porta dos pits generosos, la qual cosa, el transvestisme amb el contrast del bigoti, resultaria molt còmic. També la seua actitud, servint-li el te al presumpte marroquí, està en el seu paper, i és el d’una dona d’aquell temps. Això ens fa preguntar-nos si realment el xic amb la gel·laba no anirà també disfressat (als seus estudis els fotògrafs facilitaven tot tipus de disfresses), i si no es tracta d’una foto festiva feta per una colla d’amics joves amb bon humor. I si era imaginable tanta camaraderia entre soldats espanyols i els Regulars marroquins.

Siga la hipòtesi correcta o no, es veu la humanitat per baix de les figures hieràtiques que posen per al fotògraf, i ens fa pensar que estes persones gracioses, joves innocents, treballadors dels nostres pobles, familiars estimats, van passar per l’experiència de guerres i violència, van interrumpir les seues vides durant més de dos anys, es van posar en perill de mort sense cap necessitat més enllà d’interessos aliens.

**********

De nou la parella formada per Joan Baptista Usó Safont (n. 1930) i Maria Arnal Cubedo (n. 1936), amb els pares d’ell: Joan Baptista Usó Perelló (a) “Batiste Roc” (1893-1987), que hem vist a Àfrica en la foto anterior, i Dolors Safont Capella (a) “Filets” (1899-1981), durant un viatge realitzat en 1959. En el cotxe es nota la qualitat dels comerciants.

Batiste Roc va estar tancat en presó durant la Guerra civil, tot i que, com la del consogre, la seua no era una família molt significada políticament. El seu nét pensa que va ser possiblement perquè va ser alcalde durant la dictadura de Primo de Rivera.

**********

Una vegada més: Maria Arnal Cubedo (n. 1936), filla de Joan Baptista Arnal Vicent (a) “Batiste Borràs” (1906-1989) i Maria Cubedo García (a) “Maria la Cosidora” (1912-1999), i el seu home Joan B. Usó Safont (n. 1930), fill de Joan Baptista Usó Perelló (a) “Batiste Roc” (1893-1987) i Dolors Safont Capella (a) “Filets” (1899-1981), poc més d’un any després de casar-se, amb en seu fill Joan Carles Usó Arnal (n. 1959), el reconegut historiador i informant en esta col·lecció. Maria tenia 23 anys, Joan Baptista 29.

**********

Joan Baptista Usó Perelló (a) “Batiste Roc” (1893-1987), a qui hem vist un parell de fotos abans, vestit de negre amb ulleres de sol i gaiato, ajudant a plantar l’olivera el Dia de la Segregació (dimarts 25 de juny de 1985). Era el tercer intent de segregació que coneixia, i va arribar a temps de gaudir-lo en primera línia (veure Documents sobre els Expedients de Segregació de 1930 i 1948). La resta del fotografiats són, en primer pla, Antonio Ballester Ferrer i Francisco Vicent Vilar, igualment veterans de tres expedients de segregació. A l’esquerra reconeixem a José Bodí, a Paco Llorens i, parcialment tapat, amb ulleres de sol, a Miguel Blasco.

*

RESUM DE LES PERSONES ESMENTADES

Jaume Cubedo Navarro (1885-13.12.1967) 82 anys.

Maria Gràcia García Carda (1892-25.04.1979) 87 anys.

Joan Baptista Usó Perelló (a) “Batiste Roc” (1893-12.12.1987) 94 anys.

Dolors Safont Capella (a) “Filets” (1899-21.04.1981) 82 anys.

Joan Baptista Arnal Vicent (a) “Batiste Borràs” (1906-10.12.1989) 83 anys.

Maria Cubedo García (a) “Maria la Cosidora” (1912-23.09.1999) 87 anys.

Jaume Cubedo García (1915-04.11.2000) 85 anys.

Joan Baptista Usó Safont (n. 1930).

Maria Arnal Cubedo (n. 1936).

1 resposta

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *