«Alqueries y su territorio en época romana» -Ferran Arasa Gil

«Lucernas encontradas en la Regenta, según Roca (1932)». (Pàg. 135).

El dimenge 20 de febrer de 2022, els editors de lesAlqueriespèdia vam tindre el privilegi d’explicar breument el jaciment romà del Benicató, al terme de Nules, a una nombrosa excursió de les Alqueries, dins del cicle de passejos que programa Encarna Gimeno a iniciativa de l’Ajuntament. L’interés en la temàtica ens ha animat a reeditar en format digital el treball de Ferran Arasa Gil «Alqueries y su territorio en época romana», publicat en 2004 al llibre coordinat per Albert Ventura Rius Alqueries. El temps d’un poble (Ajuntament de les Alqueries). D’este llibre ja vam publicar la part de Joaquín Aparici Martí i Vicent García Edo «El territorio de Alqueries entre los siglos XIII y XVI». Agraïm a l’autor i al coordinador la seua autorització generosa per a la publicació digital del text. A banda de la recerca, el capítol de Ferran Arasa inclou un apèndix gràfic amb 47 il·lustracions: fotos d’objectes trobats, mapes i gràfics.

La presència de la civilització romana a la Plana és molt important, generalment al voltant de la Via Augusta que recorria de nord a sud tot el nostre territori. Al jaciment del Benicató es troba la primera vil·la romana excavada a la província de Castelló. Sobre este tema es pot trobar alguna bibliografia bàsica en Internet; per posar un parell d’exemples bàsics, es pot consultar el llibret de Vicent Felip Sempere i Joan A Vicent Cavaller (1991), Íbers i romans al camp de Nules (Ajuntament de Nules), o, més actual i divulgatiu, l’excel·lent web de Castellón Arqueológico https://www.castellonarqueologico.es/va/va/yacimientos/la-plana-ii/benicato/.

Felip Sempere i Vicent Caballer parlen de 13 jaciments al “camp de Nules” (Mascarell, Moncofa, Nules i la Vilavella), però a més al terme de les Alqueries se’n coneixen altres set: Vora Riu Sec, La Creueta, Bonretorn, El Camí del Regall, El Sedeny del Pi, La Regenta i La Torrassa (que no està dins del terme però sí vinculada a les Alqueries històricament).

La importància econòmica (també via impostos) de la nostra zona queda palesa en alguns textos conservats que parlen per exemple del gust dels romans per les figues cultivades ací; de la poca qualitat del vi que s’exportava, o de la presència, ja en aquell temps, d’una indústria ceràmica. Com explica Ferran Arasa i Gil en el text que compartim, les vil·les romanes més riques estaven molt decorades, i s’hi han trobat molins per a l’oli i el vi, forns d’àmfores, de ceràmica de cuina o per a la construcció, entre molts altres detalls.

«Contrapesos de prensa encontrados en La Torrassa localizados actualmente en la plaza de este mismo nombre de Alqueries. Foto F. Arasa». Pàg. 137.

«Contrapesos de La Torrassa en el lugar de su hallazgo. Foto N. Mesado». Pàg. 137.

A nosaltres ens pareix curiosa la descripció d’una població dispersa que s’establiria de nou en l’edat mitja i que ha definit el nostre territori fins a la segona meitat del segle XX.

Sobre el període romà es pot llegir a lesAlqueriespèdia la preciosa investigació «El tresor d’Antoniniani a Les Alqueries», de Pere Pau Ripollès i Manuel Gozalbes, on parlen de la troballa de 144 monedes romanes al jaciment de Vora Riu Sec i expliquen el seu possible origen. També es pot llegir, entre altres, el text d’Albert Ventura Rius (1999): «Làpida romana», en El Municipi. BIM, núm. 39, desembre 1999, pp. 22-23.

«Objetos metálicos de La Torrassa. Fotos F. Arasa». Pàg. 140.

Este és l’índex de «Alqueries y su territorio en época romana»:

ÍNDICE

*