Inscripcions trobades en diferents documents de l’Arxiu Municipal de Vila-real.

En 1348, fa prop de 700 anys, Bonretorn ja aspirava a una major independència de Vila-real. Volia, entre altres coses, un cementeri propi i una església a on celebrar regularment la resta dels sagraments. Esta dada, ben documentada per Joaquín Aparici Martí i Vicent García Edo en el text que hem reeditat en este espai, “El territorio de Alqueries entre los siglos XIII y XVI”, dóna idea de l’interés històric i de la oportunitat d’este treball.

La història medieval del territori de les actuals Alqueries ens confronta amb problemàtiques específiques de les tres pobles, Bellaguarda, Bonretorn i Bonastre, i de la població dispersa que habitava este territori. Esta descripció social i històrica ja inclou les característiques que seran pròpies de les Alqueries modern, començant pels problemes produïts pel centralisme de Vila-real, les obligacions adquirides i la falta de serveis. Llegint-lo reconeixem la història molt recent del nostre poble i les mateixes raons que van dur als tres expedients de Segregació desenvolupats al llarg del segle XX.

“El territorio de Alqueries entre los siglos XIII y XVI” és el fruit de més de tres anys de treball de Joaquín Aparici Martí, que va aconseguir formar un grandíssim i matisat corpus documental sobre les Alqueries, especialment des de l’Arxiu Municipal de Vila-real. Un treball monumental en què va participar Vicent García Edo i que és possiblement la major contribució historiogràfica feta sobre esta qüestió fins a l’actualitat. És un text que es llig amb facilitat i que està ple de detalls curiosos, fins i tot divertits, que ens fan recomanar vivament la seua lectura.

Va acompanyat, per cert, d’un apèndix de 17 documents de l’època acuradament transcrits, d’un apèndix gràfic de 53 imatges i d’una extensa bibliografia.

Ací us deixem els botons per accedir al document en format PDF i en format EPUB per a llibres electrònics.


El text es va redactar per al llibre que va coordinar Albert Ventura Rius en 2004, titulat Alqueries. El temps d’un poble. En ell hi havia una introducció del propi Ventura i tres textos que es feien càrrec de tres èpoques distintes en la història del nostre territori: “Alqueries y su entorno en época preromana”, de Norberto Mesado Oliver; “Alqueries y su territorio en época romana”, de Ferrán Arasa Gil; i “El territorio de Alqueries entre los siglos XIII y XVI”, que reeditem ací amb l’autorització dels seus autors, coneguts especialistes en història medieval i professors a la Universitat Jaume I de Castelló.

Hem decidit començar la reedició del llibre pel final, pel fet que resulta més proper i útil al lector interessat per la història més recent de les Alqueries. En ell ens reconeixem, i segur que serà una ajuda per a entendre i interessar-se per la història antiga.

  • Joaquín Aparici Martí i Vicent García Edo (2004), «El territorio de Alqueries entre los siglos XIII y XVI”, en Albert Ventura Rius (coord.): Alqueries. El temps d’un poble. Diputació de Castelló, PP. 147-331.

Gràcies als autors del text i de les fotografies, al coordinador i als editors.

A continuació us posem l’índex. El text el podeu llegir en format PDF, que a més permet utilitzar eixa ferramenta meravellosa que són els buscadors.

ÍNDEX

INTRODUCCIÓN 4
I. LOS ORÍGENES DE VILA-REAL Y SU SEGREGACIÓN DEL TÉRMINO DE BURRIANA 5
II. LA CONSTRUCCIÓN DE LA ACEQUIA DE NULES Y LA PRIMERA OCUPACIÓN DEL TERRITORIO 6
III. LA DOCUMENTACIÓN UTILIZADA 8
IV. BELLAGUARDA 12
1.- Los señores de Bellaguarda y el traspaso de la propiedad 12
2.- La difícil supervivencia de los pequeños señoríos 24
3.- La producción agropecuaria 31
4.- La fisionomía del espacio construido 35
5.- Los habitantes de Bellaguarda 38
6.- Otros elementos de relación entre Vila-real y Bellaguarda 46
7.- El beneficio eclesiástico instituido por Guillem Loreda 49
V. BONRETORN 52
1.- Los Centelles, señores de la puebla 53
2.- Las relaciones con Vila-real 57
2.1.- Las intromisiones en materia judicial 57
2.2.- El problema de los carnatges 61
2.3.- El abastecimiento alimentario 62
2.4.- Cargas comunitarias: el problema de les atzembles 64
2.5.- Cargas comunitarias: seguridad y defensa de la villa 67
2.6.- Otras cargas 70
3.- Cargos municipales y oligarquía local 70
4.- La producción agropecuaria 77
4.1.- Agricultura 81
4.2.- Ganadería 84
4.3.- Sociotopografía 85
5.- El espacio urbano 86
6.- La iglesia de Bonretorn 89
7.- La población 95
VI. BONASTRE 105
VII. LAS OTRAS ENTIDADES DE POBLACIÓN 108
1.- El hábitat disperso 108
2.- Las otras pueblas, alquerías y molinos 117
APÉNDICE DOCUMENTAL 144
BIBLIOGRAFÍA 177
APÉNDICE GRÁFICO 180
0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.