Títol Ciclisme a les Alqueries: 1905-1936
Font Biblioteca Virtual de Premsa Històrica  del Ministeri de Cultura (https://prensahistorica.mcu.es/)
Edició (materials i textos de la publicació) Nelo Vilar i Laura Yustas (Etnopèdia)
Data de la publicació Dissabte 5 de gener de 2021

Capçalera de la secció de ciclisme del diari El Mundo Deportivo, en un número que inclou referència al ciclista professional de les Alqueries Manuel Capella.

Ja hem parlat en diferents ocasions de la singularitat que representa l’afició al ciclisme a les Alqueries: l’organització de carreres des de fa més de cent anys, l’existència de professionals des dels anys 30 del segle passat i de penyes o clubs ciclistes durant tot el segle XX; la rellevància quantitativa (de socis) i qualitativa de l’Sport Ciclista Alqueriense, l’existència de fins a sis àrbitres internacionals simultàniament, o la mediàtica participació de Miguel Indurain en carreres a les Alqueries, donen idea del nivell i de la potència de l’afició. Sobre el tema vam començar amb una entrevista a Agustín Molés, àrbitre internacional de ciclisme durant quaranta anys, que a més ens va permetre accedir a una col·lecció única de fotografies i documents que mostren tant la seua carrera en l’elit de l’arbitratge, com el desenvolupament d’eixa afició ciclista al nostre poble.

Pròximament esperem dedicar una publicació al major corredor que hem tingut a les Alqueries: Vicente Miró Huguet, tota una llegenda del ciclisme que creix segons anem coneixent més detalls del seu pas fulgurant pels àmbits professional dels anys 40. De moment esta publicació ajuda a conèixer a l’altre gran professional de la primera meitat del segle XX: Manuel Capella Ros, de qui també esperem trobar més informació.

En este cas anem a fer un repàs pel ciclisme alquerienc del primer terç del segle XX, ajudant-nos del recull de premsa històrica de les Alqueries que vam publicar recentment. Ens “limitem” al gran recull de premsa històrica de la Biblioteca Virtual de Prensa Histórica del Ministeri de Cultura perquè ens permet assistir a informacions variades més enllà de les purament esportives. En este sentit, hem deixat fora altres arxius digitals de premsa esportiva, com l’Hemeroteca de El Mundo Deportivo, que ofereix la seua hemeroteca des de 1906 fins a l’actualitat. Esperem fer ús d’este i altres arxius per fer-nos càrrec de la carrera professional de Manuel Capella, de Vicente Miró i d’altres.

Pensem que és interessant reunir i comentar les notícies aparegudes en premsa sobre el ciclisme local per a fer-nos una idea d’on venim.

Com era ser corredor de bicicleta en el primer terç de segle? Aleshores hi havia carreres per amateurs i per a professionals; quan pujaven a categories professionals havien de comprar bicicletes de carretera que no sempre estaven a l’abast de totes les butxaques. Generalment corrien sense equip, i si tenien algun patrocinador sovint pagava en peces de recanvi -com conta Manuel Capella més avall-. Per a ser professional calia espavilar-se i, a banda de les carreres, calia guanyar la major quantitat de primes possible (per “prima” es refereixen a premis dins de la carrera, com les anomenades “metes volants”), que oferien particulars, penyes d’amics o comerços, com es pot llegir en alguns mitjans. A les Alqueries hem sabut del patrocini de Manuel Molés i d’almenys un parell de penyes d’amics.

En aquell moment les bicicletes de carretera pesaven prop de vint quilos (en l’actualitat s’ha hagut de posar un pes mínim reglamentari en competició que no pot baixar de 6’8 quilos), i havien d’anar reforçades perquè pels camins hi havia pedres i mal peany. Les carreteres eren de terra o estaven empedrades amb llambordes, i hi havia itineraris molt durs, de moltíssims quilòmetres (carreres de més de deu hores sobre la bicicleta). Els corredors portaven els tubulars enrotllats als muscles, per a canviar-los en cas de punxada. Els maillots eren de llana, que és un bon aïllant natural però picava molt, i si plovia s’espenjollaven i pesaven. Els ‘culots’ portaven un reforç de cuiro que hidrataven amb “Bálsamo Bebé”. Sobre el seient de cuiro eren molt habituals els floroncos i altre tipus d’inflamació. Hem sabut també de corredors que pintaven bé però que deixaven de competir perquè no podien deixar-se la faena del camp: cavar hort o altres treballs molt pesats i de moltes hores.

En estes condicions era molt dur haver d’afrontar un accident; sabem pel El Mundo Deportivo del 14 de novembre de 1935 que Manuel Capella va tindre un accident entrenant al Velòdrom de Vila-real en què es va fracturar la clavícula. Al tornar a la competició mesos després, segurament baix de forma, apareix com al darrer classificat en el I Criterium de Ases de Madrid (però tot i això guanya la primera prima; veure El Mundo Deportivo del dilluns 30 de març de 1936).

1905

La primera notícia sobre l’organització d’una carrera ciclista a les Alqueries apareix a Las Provincias: diario de Valencia el divendres 13 d’octubre de 1905, només dos anys després de la primera carrera per etapes del món: el Tour de França, que comença en 1903. Potser no fóra la primera; a més a més deixa una persona accidentada.

En Alquerías del Niño Perdido, con motivo de las fiestas de la Virgen, se han celebrado carreras de bicicletas. La que montaba D. José Pérez atropelló á José Moler, fracturándole la pierna derecha. M.

1905 és una data molt primerenca. Ens fa pensar que la bicicleta ja s’havia convertit en un mitjà de transport habitual per als treballadors agrícoles, que així podien evitar-se els llargs desplaçaments a peu. L’ús de la bicicleta comença a popularitzar-se a partir de 1890, quan l’inglés John Boyd Dunlop inventa la cambra inflable i la coberta de cautxús i comencen a utilitzar-se els quadres que coneixem, que han continuat construint-se de forma invariable. Les bicicletes de carretera també mantenen les seues constants, amb manillars baixos per facilitar una posició aerodinàmica del corredor. Sobre l’evolució de les bicicletes de carreres existeix una web molt interessant que ens permet veure eixos canvis en la seua època, amb bones fotografies d’època: https://es.gizmodo.com/cien-anos-de-tour-de-francia-a-traves-de-sus-bicis-720827998. Durant bona part del segle XX els corredors havien de dur les càmares embolicades als seus muscles per arreglar-se ells mateixos les nombroses punxades en carreteres de terra en molt mal estat. En 1937 es van introduir les marxes. Tots estos canvis es viurien també entre els aficionats de les Alqueries, que acudien a les carreres que s’organitzaven en diferents poblacions veïnes.

1925

Les carreres ciclistes van generalitzant-se en les festes dels pobles; sovint cohabiten amb les joies d’haques i cavalls. En 1925 trobem carreres a les Alqueries en diferents festes populars. El Diario de Valencia del dissabte 13 de juny de 1925 anuncia una carrera amb un recorregut de 60 metres (segurament es tracta d’una errada):

CARRERAS DE BICICLETAS
El próximo domingo se celebrará una carrera de bicicletas en las Alquerías del Niño Perdido.
El recorrido será de 60 metros.

Eixe any s’anuncia el pas de la carrera València-Castelló-València per les Alqueries, com podem llegir a Las Provincias: diario de Valencia de dimecres 23 de setembre de 1925. En ella Manuel Molés, de les Alqueries, dóna 25 pessetes, i Vicente Molés s’inscriu com a corredor “sobre Automoto”, que suposem que seria l’equip.

CICLISMO
La carrera Valencia-Castellón-Valencia
Aumenta cada día la expectación por esta formidable prueba ciclista. [Donacions:] (…)Don Manuel Molés, de Alquerías del Niño Perdido, 25 pesetas. (…) Sigue la inscripción: (…) Vicente Molés, Alquerías del Niño Perdido, sobre Automoto. (…)

Finalment la carrera es produeix baix una forta pluja que converteix les carreteres de terra en un fangar. Ho conta La correspondencia de Valencia: diario de noticias: eco imparcial de la opinión y de la prensa el dilluns 12 d’octubre d’eixe any, que lliura una completa crònica de la carrera. Participen 54 ciclistes. Conten, per exemple, que a Vicente Molés se li n’ix la cadena però que ho arregla ràpidament, i que finalment abandona la competició amb altres.

    La carrera nacional ciclista Valencia-Castellón. Campeonato regional fondo por carretera. 100 kilómetros. Entra primero Jaime Janer. Segundo, Antonio Torres, obteniendo también el campeonato regional y la copa de S.M. el Rey. (…)
A Moles se le sale la cadena en el kilómetro 22, perdiendo poco tiempo en arreglarla.
Saura, de Villarreal; Moles y Manuel Torres nos dicen que se retiran y, efectivamente, lo comprobamos, puesto que al pasar por el kilómetro 27 ellos mismos los ratifican. (…)

1930

Este any apareix per primera vegada una menció al futur campió Vicente Miró, com a vocal en l’organització de la II Vuelta a Levante. Vicente va nàixer el 25 de juliol de 1919, això vol dir que encara no havia complit els 11 anys. Es pot veure a El Pueblo: diario republicano de Valencia, el 10 d’abril de1930.

Les carreres continuen organitzant-se en l’àmbit local, comarcal, provincial i regional, creixent en categoria; recordem que en 1935 s’organitzaria ja la primera Volta a Espanya. Mentrestant la major menció a les Alqueries és el mal estat de la carretera, adoquinada en la seua major part però amb un buit molt dolent en les immediacions del nostre poble. Ho llegim per exemple a El Pueblo: diario republicano de Valencia de dimecres 1 d’octubre de 1930, que ofereix una llarguíssima crònica a tota plana sobre l’organització de la IIª Vuelta a Levante, carrera ciclista que s’havia de celebrar del 5 al 12 d’octubre. Per ella sabem que passant les Valls “irrumpimos en la provincia de Castellón, por carretera adoquinada hasta dicha ciudad, excepto algún trozo por las inmediaciones de Las Alquerías del Niño Perdido”. La informació es matisa un poquet més dos dies després el divendres 3 d’octubre, de nou en El Pueblo: diario republicano de Valencia:

Después de ocho kilómetros de esmerado afirmado, llegamos a Villarreal, lugar designado para el control de revituallamiento y firma. El paso por esta población, particularmente en sus inmediaciones, no es ningún modelo de buen camino; continuando así hasta el arribo a las Alquerías del Niño Perdido.

1932

En 1932 trobem per primera vegada mencions a Manuel Capella, que tanmateix encara tardaria un any a convertir-se en professional. Ho diuen de nou a El Pueblo: diario republicano de Valencia el dimarts 20 de desembre de 1932:

CICLISMO. (…) En cuanto al resto de corredores, anotamos una feliz intervención del ya popular Capelleta, el corredor de las Alquerías del Niño Perdido (Villarreal) y de su compañero de equipo Santiago Arenós. (…)

1933

Notícia i foto sobre Manuel Capella apareguda a El Mundo Gráfico el dijous 26 d’octubre de 1933.

En les següents notes periodístiques trobem que les Alqueries ja era un punt de referència en les carreres, era habitual que alguna penya d’amics donaren primes al primer que passara per ca “el Bassero”. Això ens dóna a entendre que ja hi havia un grup de gent amb afició i capacitat per a gestionar activitat ciclista, molt abans de la Penya Miró i de l’Sport Ciclista Alqueriense. Apareix per primera vegada a l’Heraldo de Castellón de dimecres 24 de maig, a on “una peña de amigos” dóna 10 pessetes.

    LA GRAN CARRERA CICLISTA.
Es enorme la espectación despertada por la grandiosa prueba ciclista de terceras categorías y principiantes organizada para el próximo domingo, con un recorrido total de 125 kilómetros. (…) A la llegada a las Alquerías del Niño Perdido, frente a la casa del Basero y también de regreso, habrá una prima de 10 pesetas donada por una peña de amigos. (…)

1934

En esta ocasió no ens trobem amb una carrera sinó amb una excursió a les Alqueries organitzada per la Societat ciclista de Castelló i oberta a socis i simpatitzants. El fet que la destinació fóra les Alqueries ens fa pensar que potser hi haguera algun vincle entre esta Societat i algunes persones del nostre poble. Ho conta de nou l’Heraldo de Castellón del dissabte 20 de gener de 1934; este diari es farà ressò de tota l’activitat ciclista de la província, que aleshores era molt superior a la del futbol.

    EXCURSIÓN CICLISTA
El secretario de la Sociedad ciclista de Castellón, nos participa que el domingo próximo realizarán una excursión a las Alquerías del Niño Perdido.
La salida será a las ocho de la mañana del Bar Castellón, situado en la Ronda de la Magdalena, números 8 y 10 pudiendo tomar parte en dicha excursión socios y simpatizantes.

Una altra notícia de l’Heraldo de Castellón del dissabte 2 de juny, que anuncia la carrera “libre de categorías, fondo carretera” que s’havia de celebrar al dia següent, diumenge 3 de juny. La carrera ix de davant de ca “el Bassero”, a on es dóna una prima de 10 pessetes a la tornada. Les inscripcions es fan a ca Manuel Molés, que com hem vist ja col·laborava econòmicament, amb 25 pessetes, en la carrera València-Castelló-València de 1925.

    CICLISMO
Programa de la carrera ciclista libre de categorías, fondo carretera, que se ha de celebrar el día 3 de Junio de 1934, a las siete de la mañana, frente a casa “El Basero”, donde se dará la salida, organizada por la Unión Ciclista Villarrealense:
Recorrido: Alquerías, Vall de Uxó, Chilches, Nules, Alquerías, Villarreal, Castellón, Benicasim, Oropesa, Empalme-Cabanes, Cuevas de Vinromá, Alcalá a Villarreal, Alquerías del Niño Perdido. Total 184 kilómetros.
Premios: 1.º 80 pesetas. 2.º 60 “. 3.º 40 “. 4.º 30 “. 5.º 25 “. 6.º 20 “. 7.º 15 “. 8.º 10 “.
Al regreso de Nules en las Alquerías habrá una prima de 10 pesetas. Esta carrera se regirá por el Reglamento de la U.V.E.
Las inscripciones se harán en casa de Manuel Molés, en las Alquerías del Niño Perdido, hasta el día 3 de Junio y se abonará una peseta no reembolsable para gastos de dorsal.

Estos són anys de molta activitat del nostre gran corredor Manuel Capella, possiblement el primer ciclista professional de les Alqueries. L’Heraldo de Castellón de dijous 23 d’agost el destaca com un dels inscrits en la primera categoria de la carrera Benicarló-Faura-Benicarló.

Este any, al mes de novembre, participa, segons l’Heraldo de Castellón de dissabte 24 de novembre, en la carrera individual al velòdrom de Vila-real.

I de nou en carrera ciclista individual al velòdrom de Vila-real en el mes de novembre, segons l’Heraldo de Castellón del dissabte 24 de novembre.

1935

Mesos després, Manuel Capella es presenta com a preferit en la Gran Carrera Nacional organitzada per la Societat Club Ciclista Castelló, segons llegim a l’Heraldo de Castellón del dissabte 30 de març.

En este moment trobem a l’Heraldo de Castellón del dissabte 18 de maig un document excepcional: una entrevista amb Manuel Capella que ens dóna pistes de primera mà de com era la vida d’un ciclista a un poble com les Alqueries en aquell moment. L’oferim sencera a continuació:

    NOTA DEPORTIVA
Hablando con Capella
Aparte la extraordinaria importancia que la I Vuelta Ciclista a España tiene para todo aficionado, representaba para nosotros un doble interés por tomar parte en prueba de tal envergadura modestos paisanos nuestros, como Manuel Capella, de Alquerías del Niño Perdido y Luis Esteve, de Castellón.
Aún cuando estábamos percatados, por no ser ningún secreto, de la valía de ambos “routiers”, el hecho de figurar en la lista de inscriptos, junto con los más famosos “ases”, tanto extranjeros como nacionales, despertó la natural curiosidad, creyendo que ambos no llegarían al final de tan dura prueba.
Desgraciadamente, para Capella ha sido así, pero no fué culpa suya; no fue desfallecimiento ni desmayo, como se dijo en un principio, sino la fatalidad que se interpuso en su camino y para que nuestros lectores sepan lo que le pasó a Capella creímos conveniente entrevistarnos con el bravo ciclista y a este fin nos encaminamos a las pintorescas Alquerías del Niño Perdido, sometiéndole a un interrogatorio.
En compañía de su padre encontramos a Capella, quien estaba examinando una bicicleta que adquirió para sus entrenamientos y carreras.
Le saludamos y nos sentamos a charlar.
-¿…?
-Nos hallábamos en plena marcha -contesta- el pelotón de cabeza cuando nos anunciaron a un kilómetro una prima. Yo procuré colocarme entre los primeros para luchar por la prima y a escasos metros de la cinta, sprinté con Figueras y Max Bulla y al tropezar con uno de ellos caí al suelo desvanecido. Cuando desperté me encontraba en una cama de la Casa de Socorro de Venta de Baños; pregunté qué me había pasado y entonces me relataron lo ocurrido. Un conocido que vive allí me trasladó a su casa, de donde regresé a los pocos días a mi hogar.
-¿..?
-Yo me encontraba en buena forma; bien lo demuestran las actuaciones que he tenido en Barcelona en las pruebas que he tomado parte, todas ellas de envergadura, tales como la de Jaca-Barcelona, en que me clasifiqué en quinto lugar; Trofeo Masferrer, clasificándome el cuarto y en la Cuesta de Montjuich me clasifiqué el segundo. En todas estas pruebas tomaban parte primerísimas figuras como los Truebas, Ezquerra, Escuriet, Figueras, Bachero, etc.
-¿…?
-Espero me invitarán a una prueba que ha organizado la Agrupación de Montjuich en Barcelona para el próximo día 19 y cuyo recorrido será dar vueltas por la montaña del mismo nombre. Me han hecho ofertas de las casas B.H. y Orbea, pero no he firmado por ninguna de ellas todavía.
-¿…?
-Desde luego seguiré en la Martí, que aunque no me paga con dinero me facilita cuanto material me hace falta para correr, que es lo único que yo deseo, aunque los gastos de viajes los tenga que pagar de mi bolsillo.
-¿…?
-Por hoy Cañardó es el único ciclista nacional que se encuentra en plena forma para una carrera de esta envergadura y bien secundado por la veteranía y buena preparación del valenciano Cardona, serán estos dos los únicos que defenderán con éxito el pabellón español. Eso no quiere decir que los Trueba, Montero, Ezquerra, Escuriet, Figueras, etc., no tienen clase para medirse con los extranjeros, pero sí que no están preparados como ellos para una vuelta de esta importancia.
-¿…?
-Empecé a correr en el año 33 destacando en el Gran Premio de Vinaroz, donde me clasifiqué el segundo a pocos metros de Bachero que fué el vencedor. Al siguiente día participé en Tarragona en otra prueba, adjudicándome el primer lugar, ganando un magnífico trofeo. Más tarde tomé parte en la V Vuelta Ciclista a Levante, en la que me clasifiqué el quinto de la general.
En estas carreras participé como tercera categoría, siendo todas ellas de libre categoría, de tipo nacional y extranjero y en la misma temporada, debido a mis buenas actuaciones, ascendía a segunda y más tarde a primera. En esta categoría he actuado con acierto aunque la suerte nunca me ha sido favorable. En la carrera de dos etapas, Valencia – Alcoy – Valencia me clasifiqué en cuarto lugar y de no ser por las marrullerías de Cañardó hubiera entrado antes.
Luego tomé parte en la I Vuelta al Bajo Aragón, en la que entré en segundo lugar y algunas otras que no recuerdo, en este preciso instante.
Capella nos enseña unos magníficos trofeos y en dos de ellos leemos en el grabado: “Campeonato Regional de Cuesta 1933” y en el otro 1934.
-¿…?
-Sí, señor, ostento el título desde el año 33 y pienso conservarlo mucho tiempo si la suerte no me es adversa, como lo ha sido hasta ahora.
Y con estas últimas palabras damos por terminada nuestra charla con este futuro “as” del pedal, que ha de cubrir de gloria al ciclismo castellonense y nacional en fecha no muy lejana.
R. DORVASAL

Manuel Capella no és l’unic corredor de les Alqueries, hi ha ciclistes amateurs com Vicente Macià, que, per l’Heraldo de Castellón de dimecres 22 de maig de 1935, sabem que va quedar quint en la carrera per a corredors sense carnet organitzada a Vila-real per la “Peña sin rumbo”.

Mesos després tenim la classificació de Manuel Capella en la carrera BENICARLÓ-FAURA-BENICARLÓ, que ens ofereix de nou l’Heraldo de Castellón el dilluns dos de setembre; el corredor de les Alqueries va acabar en quinta posició, pràcticament empatat amb el tercer i el quart:

CICLISMO
LA CARRERA BENICARLÓ-FAURA-BENICARLÓ, LA GANA EL VALENCIANO CHAFERS, DESTACADO.
Ayer se celebró la carrera Benicarló-Faura-Benicarló, puntuable para el campeonato de España que se adjudicó brillantemente Diego Chafers. No tomaron la salida, como se esperaba, Cañardó, Escuriet, Ezquerra, etc., por tener que participar en la 1ª Vuelta a la Mancha.
Clasificación general:
1.- Diego chafers, de Valencia, 6 horas 30 minutos.
2.- Bautista Salom, de Carcagente, 6-35.
3.- Amador Arrando, de Castells, 6-41.
4.- Julián Berrandero, de Madrid, 6-41.
5.- Manuel Capella, de Alquerías del Niño Perdido, 6-41-50.
Etc.

Mentrestant a les Alqueries continuen organitzant-se activitats i participant amb primes en carreres d’àmbit regional. L’Heraldo de Castellón del dimecres 4 de setembre conta que en la Carrera Ciclista Regional per a corredors no federats organitzada pel Club Ciclista Excursionista de Vila-real, des de les Alqueries es participa amb dos premis: «15 pesetas y un par de llantias duroaluminio de J. Nebot» (el “duroaluminio” era una gran innovació que s’acabava d’autoritzar i que substituïa les llantes de fusta) i una prima front a ca “el Bassero” que no indica la quantia. En esta mateixa carrera participarà un altre jove alcrier, Vicente Alicart, que per l’Heraldo de Castellón del dilluns 9 de setembre sabem que va quedar en sèptima posició.

Per acabar amb 1935, trobem a l’Heraldo de Castellón del 3 d’octubre i a l’Heraldo de Castellón del 9 d’octubre, que en la carrera del 13 d’octubre per a ciclistes sense carnet o no federats, organitzada per la Peña Ciclista Excursionista Los Luises de Villarreal, en què es disputava el Campionat d’Espanya, participa com a vocal en el jurat Vicente Miró, que amb setze anys ja corria algunes carreres i es continuava proper als àmbits organitzadors de les activitats ciclistes.

1936

En 1936 encara trobem activitat ciclista, pràcticament fins al mateix moment de l’inici de la guerra.

L’Heraldo de Castellón del dimecres 27 de maig, conta que es celebra la “Carrera de la Peña sin novia”, en la que s’ofereix una prima al passar per les Alqueries.

I finalment, el dimarts 7 de juliol, deu dies abans de l’inici de la Guerra Civil espanyola, trobem a l’Heraldo de Castellón una «CRÓNICA// Fiestas de Julio de 1936// LAS CARRERAS DE AYER EN RIBALTA», en què es detallen les carreres al velòdrom improvisat a les andanes de Ribalta. Hi hagué una primera prova infantil, el campionat local i la carrera nacional, que anem a reproduir ací com a model de crònica ciclista i pel triomf absolut de Manuel Capella:

    (…) En último lugar se disputó la carrera nacional para libre categoría, a una hora, individual. En ella vemos inscriptos a hombres de gran valía como Capella, Elys, etcétera.
De salida los ciclistas pedalean de lo lindo y hay varios intentos de despegue a cargo de Marco y D. Arenós, pero sin consecuencias.
Los primeros momentos son de una lucha formidable. La primera prima se la lleva el villarrealense S. Arenós, a quien vimos en buena forma. Poco después de adjudicarse ésta tiene la desgracia de caerse en el viraje de arriba pero la caída no tiene consecuencias y emprende de nuevo la marcha.
Apenas llevan corriendo 15 minutos cuando Capella da un fuerte tirón y consigue despegarse unos metros, ventaja que aumenta bastante deprisa, pues sus seguidores hacen esfuerzos formidables por darle alcance pero el de las Alquerías está con ganas de batalla y no hay nadie que le pise los talones.
Hay varias primas que se adjudica Capella, sin gran esfuerzo. Cuando faltan 20 minutos de carrera se retira Palomero y poco después Capella consigue sacar una vuelta de ventaja al resto de los corredores.
Se desencadena una fuerte lucha por el segundo puesto, que se disputan el castellonense Rubert M. Ciprián Elys y Arenós (S.).
Los últimos minutos de la carrera son de verdadera emoción resolviéndose el segundo puesto a favor de Arenós y quedando vencedor absoluto de la prueba Manuel Capella.
La clasificación fué la siguiente:
1.º Manuel Capella, de Alquerías del Niño Perdido.
2.º Santiago Arenós, de Villarreal.
3.º Manuel Rubert, de Castellón.
4.º F. Marco, de Villarreal.
5.º D. Arenós.
6.º Ciprián Elys.
Las primas se las adjudicaron cuatro Capella, una Arenós, una Rubert y una Marco.
Nuestra sincera felicitación al valeroso Capella y a nuestro paisano M. Rubert, que a pesar de haber gastado ya en la anterior prueba mucha energía, supo dar la batalla y en muchos momentos [il·legible].

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *