Ruta pel modernisme i alguns edificis singulars del poble

Després de compartir les rutes proposades per Encarna Gimeno (rutes 1, rutes 2 i rutes 3) des de l’Ajuntament, teníem ganes de proposar-ne també una. En este cas, una ruta pel modernisme i les cases singulars del poble. És una activitat que no haguera sigut possible sense Encarna Gimeno i Batiste Balaguer, que han estat amb nosaltres durant tot el procés.

El diumenge 26 de setembre vam fer dos torns per a una ruta de més dos hores de duració i vam visitar una sèrie de cases que són rellevants perquè mantenen (en major o menor mesura) característiques i detalls del modernisme popular valencià. També hi ha altres cases que són interessants per la seua singularitat (com Villa Delfina o Torre la Mina). Inicialment, pensàvem finalitzar al camí la Regenta visitant externament la Torre la Mina, però no va ser possible per qüestió de temps, així que decidírem no anar a les últimes visites (l’escola de la Palmera, el Xalet Roig i Torre la Mina) i incloure només un xicotet comentari sobre els edificis. Tractarem de visitar-les més endavant en una altra ruta.

La idea principal d’esta ruta era donar protagonisme al modernisme popular valencià que té el nostre poble, per ajudar a valorar i protegir un patrimoni que va molt més enllà de grans cases com el Xalet de Safont o la casa del Bassero. Els grans edificis són singulars i destaquen, però ens interessava mostrar també el valor de conjunt que aporten al poble les cases dels llauradors, les cases modestes, perquè també formen part d’un patrimoni arquitectònic comunitari.

D’altra banda, una de les coses que pensàvem que podia ser especialment enriquidor era entrar en algunes de les cases i vore els elements decoratius que conserven (portes mitgeres, sanefes, mobiliari…), gràcies a les gestions d’Encarna Gimeno i de Batiste Balaguer, i a la generositat dels propietaris ha sigut possible. Des d’ací volem fer un agraïment especial a Loles, Esther, Eloísa, Pepe, Pilar, Javier, José Juan i Eder, per deixar-nos entrar en les seues cases i permetre’ns apreciar-les per dins. I també per compartir el que saben sobre la història de cada casa. Moltíssimes gràcies per compartir este patrimoni preciós amb el poble. Volem agrair també als que ens van alçar les persianes perquè veiérem portes i finestres en aquelles cases que pel motiu que siga no eren aptes per a ser visitades.

Per últim, gràcies a les persones que participàreu en la ruta i que compartíreu el que sabeu sobre les cases, sobre els carrers, sobre els barris i, en general, sobre el poble. Sempre és un plaer eixir pel poble a descobrir raconets, però és molt més bonic i interessant quan es fa en companyia un bon grup d’alcrieros i alcrieres.

Incloem en esta publicació un mapa amb la ruta i un vídeo amb les explicacions que vam donar durant el recorregut. Teniu més informació arquitectònica sobre el poble a la publicació Arquitectura de les Alqueries. També en Racons i records del meu poble teniu el llibre de Mn. Salvador Ballester Huguet, en el que hi ha un comentari sobre com els xiquets pujaven a la casa del Cr. Virgen del Niño Perdido 19 durant la guerra per a vore el pas de l’aviació italiana i alemana cap a Nules.