A Puri Castillo la coneixem de l’activitat Escoles de les Alqueries: escola de Bellaguarda o de la Carretera, a on va anar amb Conchy Rubio per explicar a un grup de xiquetes i xiquets com era l’escola dels anys 60. Després vam veure la possibilitat d’organitzar una col·lecció de fotografies i documents de la seua família, que ajudara a entendre les vicissituds de les famílies del nostre poble en el darrer segle. Ací veureu fotos precioses i històries de gran valor etnogràfic.

Hem dividit les fotos en les següents temàtiques:

  • Pares
  • Escola
  • Fills
  • Comunions
  • En família
  • Festes

Agraïm a Puri la seua generositat i les llargues converses al bar Campos davant d’un carajillo. També la minuciositat de les explicacions i la bona memòria a l’hora de contar i d’identificar a personetes en fotos.

Pares

1.- Juan José Castillo Flor, fill d’una família de Castillo de Villamalefa (Alt Millars, Castelló), va nàixer en 1924 i es va criar a un mas de Puertomingalvo. És el pare de Puri, que creu que ací tindria uns 18 anys, els mateixos que tenia quan va baixar a les Alqueries —cap a 1942—, retratat per un fotògraf ambulant davant d’un teló de fotògraf. Porta gaiatet de senyoret i està recolzat en una cadira, que era una picardia dels retratistes per aconseguir poses menys encotillades i més elegants. Està molt primet, podria ser per la duresa de la guerra i la postguerra.

*****

2.- El germans María i Juan José Castillo Flor, respectivament tia i pare de Puri, molt mudats i pentinats. Eren sis germans i dos germanes, huit en total. Estan davant d’un teló de fotògraf amb motius bèl·lics (el que es veu darrere eren canons d’un buc de guerra).

*****

3.- La mare de Puri, Guadalupe Diógenes Julián, nascuda en 1929, era coneguda a les Alqueries simplement per Diógenes. Ací posa darrere de sa mare, Rosario Gargallo Gallén. La jove tindria uns 15 anyets; la foto estarà feta a mitjans dels anys 40, en el pitjor moment de pobresa i fam a tota Espanya.

La família de Diógenes descén també d’una família de Vistabella del Maestrat (l’Alcalatén, Castelló), però nasqué en Puertomingalvo, a on sa mare, Rosario, treballava en un forn. Conta Puri que durant la República els dirigents de dretes li van preguntar a Rosario a qui anava a votar, i ella va dir que estant en un forn no volia votar a ningú. Després els dirigents d’esquerres li van preguntar el mateix: quan va dir que no volia votar la van despatxar de la faena. Aleshores van vendre tot el que tenien i se’n van baixar a les Alqueries amb molt de patiment, perquè Diógenes, amb cinc o sis anyets, havia agafat les febres de Malta per veure llet directament de les cabres; va ser un dur viatge amb la filla al braç.

Durant la guerra, ja a les Alqueries, van haver de fugir de casa i es van refugiar a Bétera. Quan van tornar no tenien res, només quedava el morter; l’havien saquejat completament.

Rosario, l’àvia de Puri va viure fins a prop dels 100 anys, era una dona valenta i forta que va viure els pitjors anys del segle XX. En canvi sa mare va faltar molt jove, als 52 anys, després d’una vida en què les febres li reapareixien i anaven minvant la seua salut.

*****

4.- De nou G. Diógenes Julián, mare de Puri, ara posant a l’estudi d’un fotògraf. Ahí tenia 18 anys. Està datada darrere en octubre de 1948. Foto Luis Escrig.

El pare de Diógenes es dedicava a fer cistelles de vímet i a vendre-les pels masos. En la guerra es va quedar pels masos fent el seu ofici. Al vindre a les Alqueries la gent li deia “el Canastero”, un malnom que va heretar el seu fill, Julián, el tio de Puri; sa mare es va quedar amb “Diógenes”, que era un nom molt poc habitual. Als fills de Puri els identifiquen com els de “Puri la Peluquera”.

*****

5.- De nou Guadalupe Diógenes Julián, mare de Puri. Aprofitem que està entre tarongers per recordar que Diógenes també anava a collir en un moment en què esta feina la feien majoritàriament dones. Conta Puri que se l’emportava a ella, que era menudeta, i que la deixava dins d’un caixó.

La seua família venien taronges a la carretera, primer al Palmeral i després en altres llocs.

*****

6.- Esta és una foto molt singular: no és habitual trobar fotografies de treball, amb tant d’interés estètic i documental. Es tracta d’una quadrilla de huit dones que anaven a raure —és a dir, a rascar la brossa amb els lligonets que es veuen— i que ací posen agenollades. Hi ha també un xiquet —potser perquè no tindrien amb qui deixar-lo o perquè seria fill de l’amo de la finca—, i un home dret.

Puri conta que sa mare, Diógenes, era molt viva, i que quan anaven a raure els cacaus a la finca del Francés, l’amo de l’hort anava sempre per davant per evitar que les dones famolenques menjaren cacaus. Sovint els demanava que cantaren, igualment per a que no es pugueren posar cap cacau a la boca. Diu que Diógenes, quan el tenien per davant, deia a les companyeres: “xiquetes, aneu esplai a eixe de davant no li pegueu una bledà”, per a veure si s’apartava.

Pensem que la segona dona per la dreta, amb brusa negra, és Rosario, l’àvia de Puri, i la quarta Diógenes, sa mare.

*****

7.- El tio de Puri, Andrés Julián “el Canastero”, fent la mili en Ifni (actual Marroc), que va ser província espanyola fins al 30 de juny de 1969.

*****

8.- Postals amb motius romàntics trameses per diferents membres de la família; algunes estan signades per María i José Castillo per a felicitar a Diógenes pel seu sant. Dos d’elles estan datades: la primera el 12 de desembre de 1945 (Santa Guadalupe), i la darrera el 10 de novembre de 1945.

*****

9.- Boda de Juan José Castillo i G. Diógenes Julián, els dos molt mudats, molt joves i molt templats. Era habitual que les dones es casaren de negre tot i que no hi haguera dol en la família.

*

Escola

10.- Els germanets José Teodoro i Julián Castillo en una simpàtica foto escolar amb tots els detalls impresos en el paspartú. Pareix estar pintada a mà. Quan a l’escena, per a ser una foto escolar s’ha triat un entorn molt casolà, amb la persiana baixada, cortines i mesa camilla. El major simula estar escrivint en un llibre (l’Enciclopedia Álvarez?) amb una ploma estilogràfica i el segon aparenta parlar per un d’aquells pesats telèfons de baquelita, que era un recurs que, com vorem, era molt recurrent. Foto E. Utrilla, València.

*****

11.- Foto escolar del curs 1962-63; en la imatge trobem als germans José Teodoro Castillo i Julián Castillo, ara sense bavero i amb un fondo neutre, potser fet amb paper continu. José Teodoro repeteix l’actitud redactora i Julián la conversa telefònica. Foto D. Batllés, València.

*****

12.- Fotos escolars dels germans Julián i Puri Castillo en el curs 1965-66, quan ella tenia entre sis i set anys. La xiqueta porta l’uniforme i ell va vestit de carrer. Julián simula llegir la famosa Enciclopedia Álvarez en l’edició de “Primer grado”, un únic llibre per curs que contenia totes les matèries que s’havien d’aprendre i que passava d’uns germans a uns altres. Amb l’arribada de l’E.G.B. ja es van dividir els cursos en matèries, cada una de les quals tenia el seu propi llibre.

*****

13.- Un foto de grup feta cap a 1964 a l’escola de la Carretera; 1 Puri és la xiqueta rosseta amb trenes més a la dreta, en eixe moment tenia cinc anys. Aleshores l’escola estava segregada per sexes i era de tipus “unitari” (vol dir que hi havia xiquetes de totes les edats escolars, de 6 a 14 anys); hi havia tanta diferència entre les més menudes i les més grans (fins a 10 anys) que d’ací Puri només reconeix a la mestra, 2 doña Maribel (que després va ser monja a València, i amb qui Puri va tindre contacte fins que va faltar), 3 Pilar; 4 Rosarín; 5 Suny, del bar Campos; 6 Elodia, 7 Vicentica, que va faltar d’accident a la via, i 8 Lolín.

*****

14.- La primera bossa de pa que va cosir Puri a l’escola, que ha tingut la paciència i la cura de guardar durant unes poques dècades. Hem sabut que era molt perfeccionista, que n’hi havia de més ràpides però no de més detallistes.

*****

15.- Foto de grup de l’últim any en l’escola de Bellaguarda, en 1970, previ a l’inici de l’E.G.B. i de la fi de les escoles segregades per sexes i unitàries (per a totes les edats). La major part de els xiquetes porta un uniforme o bavero blau molt bonic. La mestra era doña Lolita, que aleshores ja era molt major i se li feia gran el nombrós grup de xiquetes.

1 Maruja Reolí, 2 Lolín Rico, 3 María José March, 4 Vicentica Andreu, 5 Vicentica Esbrí, 6 Doña Lolita, 7 Lolín Silvestre, 8 Tere Rico, 9 María Marín Martínez, 10 Rosa Marí Climent, 11 Lolín Silvestre Nácher, 12 Puri Castillo, 13 Pilar Gargallo, 14 María Asunción, 15 María Amparo, 16 María Asunción (Suni), 17 Mari Carmen, 18 Angelita, 19 XXXXXXXXXXXXXXXX, 20 Conchín Ramos, 21 Inmaculada, 22 Nati, 23 Suny March; les bessones 24 Conchín i 25 Lolín Esbrí, 26 Lolín Colonques, 27 Fina Rubio, 28 Juanita Rubio, 29 María Dolores del Carmen, 30 Rosa i 31 la germana de Conchín Ramos (Rosario, Lolín…?).

*****

16.- Primer any d’escola de Puri a la Plaça, cap a 1970. Va ser el primer any en què es van ajuntar a l’aula xiques i xics, en compliment de la Llei General d’Educació que impulsaria la popular E.G.B. El mestre és don Sixto, de qui Puri té molt bon record.

1 María Ángeles Masiá, 2 Inés, 3 María, 4 la filla de l’enterrador, 5 XXXXXXXXXXXX, 6 María Adela, 7 una desconeguda, 8 Lolín Rius, 9 María Marín, 10 Lolín Nácher, 11 Don Sixto, 12 Alberto Usó, 13 Rosario, 14 Carlos, 15 Inmaculada, 16 Vicente, 17 Maribel, 18 Gervasio, 19 Vicenta Pons, 20 un xiquet apodat “Guírigan”, 21 Alfonso, 22 Aurora, 23 Puri Castillo, 24 Lolín Nácher, 25 Vicente Recatalá (“l’amor” de Purín eixe any),26 XXXXXXXXXXXX, 27 XXXXXXXXXXXXXXXX, 28 XXXXXXXXX, 29 XXXXXXXXXXXX, 30 XXXXXXXXXXX, 31 Manolo “el Sangu”, periodista taurino; 32 Alfonso; 33 Vicente Usó, germà d’Alberto (nº 12), 34 germà de María Adela (nº 6).

*

Germans

17.- José Teodoro, germà de Puri, molt mudat i pentinat, retratat a l’alqueria en què vivien, sostingut per la seua àvia, que s’amaga darrere.

En eixa època es va quedar viuda l’àvia de Puri: el seu marit va morir atropellat a la carretera de Betxí, i un cosí germà també. És un altra realitat de les Alqueries. Foto La Rosa, Castelló.

*****

18.- Retrat de Julián Castillo en un dia de fira de 1958. Foto J. Roda, Castelló.

*****

19.- Molt bonica foto dels tres germanets, Julián, Puri i José Teodoro, davant de l’alqueria a on vivia la seua àvia, més enllà del cementeri. Darrere tenen una bicicleta, que aleshores era una ferramenta de treball fonamental per a qualsevol treballador del camp; a les Alqueries, a més, era la forma d’acurtar distàncies en un medi en què l’habitatge estava molt dispers. Foto Fabra, Castelló.

*****

20.- Fira d’octubre a les Alqueries; parada de fotògraf, que havia muntat el seu particular escenari. El recurs al telèfon l’hem vist ja en diferents ocasions.

*

Comunions

21.- José Teodoro el dia de la seua comunió, vestit de blanc impecable, amb missal, creu i rosari. S’aprecia l’altar major de l’església nova i la discreta decoració que l’envoltava. Foto J. Roda, Castelló.

*****

22.- Comunió de José Teodoro. El capellà és mossén Juan Miralles, i l’església l’actual de les Alqueries.

*****

23.- Comunió de Julián, el germà ros de Puri, que l’agafa de la mà. El vestit de comunió és semblant al del seu germà major, però distint en els detalls. La foto és molt bonica, amb eixe fondo minimalista amb dos colors.

*****

24.- Comunió de Julián, entre son pare Juan José i sa mare G. Diógenes. El capellà, mossèn Juanito.

*****

25.- Comunió de Julián, el germà de Puri, i del seu cosí Fernando (fill d’Andrés Julián, a qui hem vist més amunt fent la mili a Ifni). Puri és la xiqueta del mig, vestida de curt i també de blanc amb velet. Algunes de les dones encara porten el velet que abans era preceptiu per a que pogueren entrar a l’església.

Conta Puri que abans, com no hi havia tants possibles com ara, s’anaven arreplegant ous tant de temps com es podia, i un dies abans de les comunions les dones de la família i del veïnat s’ajuntaven per fer coques i pastissos, en un moment de solidaritat i comboi molt bonic. El dia de la festa es feia una paelleta i dinaven tota la família junts.

*****

26.- Els xiquets Julián, Puri i Fernando, i darrere el pare i la mare dels primers i els del darrer.

*****

27.- Anvers i revers de l’estampeta de la comunió de Julián Castillo Julián, germà de Puri, en 1964.

*****

28.- Foto de comunió realitzada en estudi de fotògraf. Puri va primorosament vestida i pentinada, amb tots els detalls habituals: guants, rosari, missal, medalleta i tocat amb el vel.

*****

29.- Comunió de Puri, que és la xiqueta de la dreta. El retor, Mn. Juan de nou.

*****

30.- Puri de comunió, posant a la porta de l’església entre sa mare, son pare i darrere els seus padrins.

*****

31.- Estampeta de la comunió de Puri, celebrada en 1967.

*****

32.- Estampeta de Comunió d’un amiguet de Puri, que ella ha conservat durant 54 anys.

*

En família

33.- Dos fotos de Pasqua dels germans de Puri, José Teodoro i Julián. Generalment anaven a algun maset; en el cas de Puri les amigues solien anar a sa casa: un any va estar fent caragols per vendre’ls i comprar-se el pic-up, i l’any següent va comprar els discos de la mateixa manera.

*****

34.- José Teodoro a la verema a França.

*****

35.- Joves participants en el campionat de Borriana de collidors. El germà de Puri és el primer de baix per la dreta; ell i el company van quedar segons. Tres d’ells porten trofeus.

Desconeixem la data de la imatge; hem vist que el cotxe de la dreta es va matricular en 1963, però sabem que Julián va nàixer en 1957 i ahí tindria una vintena d’anys, és a dir, seria a finals de la dècada dels 70, a on es van fer habituals este tipus de competicions entre els collidors a estall.

*****

36.- Un germà de Puri en un entorn típic d’alqueria de camp, amb la sèquia passant per davant de casa.

*****

37.- Julián, germà de Puri, al mig, fent la mili a Madrid. És part d’una realitat que vivien tots els alcriers i ens ha paregut correcte incloure-la ací. Darrere porta una dedicatòria: «Para Diojenes, Juan Jose, Jose Teodoro y Purin con Mucho cariño. Julian Castillo (Recuerdos para la abuela)».

*****

38.- Pare, mare, nora i fill a fira de Borriana. Diógenes pareix que vaja de dol. Foto J. Roda, Castelló.

*****

39.- En aquells anys, Puri posa sobre el capó d’un 124 en un solejat dia d’estiu.

*****

40.- Diógenes fent “frito” (fregitoris per a conservar) en la caldera, directament al foc de la llar. És una imatge típica que pràcticament ha desaparegut.

*****

41.- Tota la família dinant a l’alqueria en 1979, amb una taula feta amb un taulell sobre caixons de fusta del comerç de José Molés. En primer plànol Rosario Gargallo, l’àvia de Puri, a qui hem vist més amunt amb sa mare. Tot i que trobem molta familiaritat en estes imatges, hi ha estètiques (la dona major amb manguitos, davantal, el monyo agafat amb un topo o les calces negres) o objectes (la llimonada amb el tap de pressió) que ja han passat a la història. És una imatge amb molta vida, en un entorn preciós i que contagia l’alegria.

*****

42.- De nou Juan José Castillo, ara en mig d’un quereguillar i en l’alqueria en què va nàixer Puri. Des d’ací venia ella a l’escola de la Carretera.

*

Festes

43.- La festa de Sant Ramon cap a 1975. La família de Puri va viure a l’alqueria fins que ella va tindre 12 anys, després es van mudar a la casa que s’hi veu, on es va posar el dosser del sant. En la foto les festeres posen amb el principal promotor de les festes del barri, el tio Tomaco, que tenia panaderia. Estan davant de la peanya de Sant Ramon, a la porta de casa.

Sobre el dosser conta que van posar els cobertors de ganxo blanc i van adornar generosament l’entrada. La veïna d’enfront, Amelia, nora del Tomaco, va anar a dir-los que el cobertor no era el correcte, que havia de ser roig perquè Sant Ramon va ser màrtir. Diógenes, la mare de Puri, se’n va anar a comprar un cobertor roig de seda (un per a cada fill, com es feia aleshores). Posà el cobertor roig i va quedar el dosser molt bonic. El sant es posava en exposició en una habitació, amb un dosser molt decorat, i portes i finestres es deixaven obertes per a que la gent anara a veure al sant.

Purín tenia ahí 16 anys; les xiques són, d’esquerra a dreta, ella i les seues amigues Mari Carmen, Lolín i María.

Conta la nostra informant que no tenien pressupost i a les festeres no els arribava ni per a banda, de fet porten una cinta roja molt digna. Però tot i això diu que eixe any va anar un grup de teatre de Vila-real que no els va cobrar, i una banda de cornetes i tambors, i que a la fi van resultar unes festes de categoria.

Sobre Sant Ramon Nonat, a la pàgina sobre el Patrimoni artístic i religiós de l’església déiem el següent:

La imatge és propietat del barri de San Ramón. Abans, no fa molt, es guardava en una casa particular, i és la que el barri trau en processó el dia de la seua festa -31 d’agost.

Se’l representa amb l’hàbit de l’ordre de la Mercé, amb l’escut de l’ordre al pit, i complementat amb roquet i mantellet. Porta la custòdia en referència a la comunió miraculosa que va rebre quan anava a morir (oferida per un àngel o pel mateix Jesús segons la versió). També du la palma del martiri en referència al seus patiments, cenyida amb tres corones, un detall a què es donen diferents interpretacions.

La imatge de Sant Ramon la va restaurar Puri fa uns 35 anys, la va pintar sencera (excepte la careta): la capa, el vestit, els dorats… El barri li ho va agrair amb una placa commemorativa.

Ens també Puri que a la carretera hi havia dos tendes (va arribar a haver tres), dos forns, una carnisseria, dos bars… i ara no queda res.

*****

44.- De nou les festeres de Sant Ramon amb les xiquetes de comunió i darrere de la taula. Es veuen gerres, gots de propaganda de Cola-cao, una ampolla de Coca-cola, de whisky DYC i d’altres licors que no identifiquem. En els plats pareix que hi haja porrat. Les xiques són de nou Puri, Lolín, Mari Carmen i María.

Les xiques joves feien la faena de casa, per la vesprada bordaven sentint en la ràdio la novel·la (“Simplemente María”) o el consultori d’Elena Francis (quan van saber que ho escrivia un home va ser molt decebent, tot i que era previsible perquè les seues recomanacions, diu Puri, eren molt conservadores). Diumenge de vesprada havia d’eixir a les tres i mitja després d’escurar el paelló; si es llavava el monyo abans de dinar després li feia olor a fum, i si se’l llavava després no arribava a temps a agafar l’autobús, i a les set ja venien de Borriana. Les xiquetes tenien faenes assignades: diumenge de matí arreglar la casa, dissabte anaven a escola. Si no feien la faena no podien eixir. Entre setmana a bordar. Com estaven totes juntes s’ho passaven bé, però estaven molt lligades.

*****

45.- La Penya el Fuet, una de les primeres que es van fer al poble, segurament cap a meitat dels anys 70. Darrere d’ells veiem les barreres construïdes amb cabirons lligats amb cordells.

1 Pascual Ruiz, 2 Gervasio, 3 José Ruiz, 4 Basilio Castillo, 5 Miguel Blasco, 6Ximo Ruiz (cosí de José), 7 Julián Castillo, 8 Daniel, 9 José Manuel Ventura, 10 Plácido, 11 Teodoro Gargallo, 12 José Andreu.

Del grup queden actius José, Daniel i Julián, el germà de Puri. El grup que es va escindir del Fuet es diu “Els d’antes”.

*****

46.- El primer any que es va fer bou a Borriana; a les samarretes es pot llegir “COMISIÓN TORO-76 BURRIANA”. Porten la samarreta blau cel i faixa blau marí. El marit de Puri és el quart per l’esquerra dels que estan drets.

*****

47.- Tanquem la col·lecció amb una fotografia que uneix distintes generacions: el pare de Puri, Juan José Castillo Flor, amb la seua neta, Noelia Felip Castillo, la filla d’aquella, quan va ser regina del Centre Aragonés -a més, ha sigut festera del poble en dos ocasions-. A Noelia vam gaudir entrevistant-la amb Laura i Alicia, del Centre Aragonés; a més hem tingut el plaer de veure-les ballar i de compartir la seua passió i la seua erudició en qüestions de balls tradicionals.

Veiem que al pare de Puri li falta mitja mà perquè quan era jovenet, després de guerra, va obrir una bomba i li va explotar. Tot i això, no li va perjudicar a l’hora de treballar. A les Alqueries va ser cap de quadrilla de collidors durant molts anys, i entre altres coses curioses va ser el primer en posar-li un mollet a unes alicates de collir. Era un home molt intel·ligent que al barri es recorda amb estima.

*

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.