*

Més enllà de qüestions confessionals, pensem que la monumentalitat de l’església i la riquesa de la seua tradició i iconografia, també en l’àmbit social i històric de les Alqueries, mereix que considerem tot este llegat com a patrimoni de totes i tots. Amb esta lògica proposem un relat de l’església i el seu capital iconogràfic, a més amb unes fotografies de gran qualitat per a que es puga veure tot amb moltíssim detall.

Mn. Salvador Ballester Huguet va dissenyar l’ordre dels sants sobre els murs de l’església. La seua tria va incloure només aquells que estan situats en les fornícules. Després, barris, associacions i entitats han contribuït aportant les seues imatges i desdibuixant per tant el precís ordre inicial. La selecció de les imatges es va fer tenint en compte les que hi havia a l’església vella del Replà (que l’explica ell mateix en el capítol 1 del seu llibre Racons i records del meu poble): la Mare de Déu del Carme, el Sagrat Cor de Jesús, la Mare de Déu del Roser, la Dolorosa, el Sepulcre del Crist Jacent, Sant Josep, el Jesuset de la Bola i, per suposat, la Mare de Déu del Niño Perdido. Només hi ha dos canvis: Sant Peregrí i Sant Antoni Abad, que estaven presents al Replà, s’han substituït per la Immaculada Concepció i pel Crist en la Creu.

Ací ens ocupem de les imatges, el retaule, els quadres, les vidrieres i la pila baptismal, sabent que hi ha molt més que dir dels nombrosos detalls i de la seua riquesa en al·legories i simbolismes. Anirem ampliant els continguts a poc a poc, amb informació pròpia i enllaços als mitjans de recerca o divulgació més actuals.

En estes fotos hem intentat conservar les condicions d’il·luminació de l’església, que no sempre són les millors per a la fotografia de detall; disculpeu si trobeu alguna errada. Tot i això, es tracta de fotografies de gran qualitat que podeu descarregar i fins i tot imprimir amb molta definició.

Una vegada més hem d’agrair a Rosa Ros Pons la seua ajuda, ara en la identificació de les imatges i de la seua procedència.

Títol Patrimoni artístic i religiós de l’església
Fotografies, textos i mapes Etnograma (Laura Yustas, Nelo Vilar)
Col·laboració especial Rosa Ros Pons
Data inicial de publicació Divendres 27 de març de 2020

Posició de les imatges en l’església actual

*

Imatges

L’ordre de presentació de les imatges és el mateix que apareix en l’esquema de la columna dreta: comencem el recorregut des de la porta de l’església cap a les imatges de l’esquerra i recorrem l’església d’esquerra a dreta fins a tornar a la mateixa porta.

Trobareu que en l’esquema de la dreta hem diferenciat posant les imatges titulars posant els seus números en blau, excepte en el cas de la Mare de Déu del Niño Perdido, que per ser la Patrona hem posat en verd.

1. Sant Antoni de Pàduaidentificable pel seu hàbit bast de franciscà, cenyit amb un cordó, amb sandàlies i el cabell tonsurat. Porta al Jesuset al braç, el llibre dels evangelis (com a gran predicador) i el lliri de la puresa i la castitat. A Sant Antoni de Pàdua s’encomanen per trobar objectes perduts i per a trobar marit.

2. La Mare de Déu del Carmepatrona dels pescadors, com s’ha dit ja tenia altaret a l’església vella del Replà. Porta al Jesuset al braç i es reconeix fàcilment per l’escapulari, que segons la tradició li va entregar a Sant Simó Stock. També intercedeix per les animetes del purgatori, que apareixen en la base d’esta imatge.

Com es veurà, totes les imatges de la Mare de Déu, excepte la del Pilar i la de Lourdes, porten l’aurèola amb les dotze estrelles de què es parla al llibre de l’Apocalipsi.

3. La Mare de Déu del Pilar és fàcil d’identificar sobre la seua alta columna. Diu la tradició que l’any 40 es va aparèixer a Saragossa a l’apòstol Jaume per animar-lo en la seua predicació.

4. Cor de Jesús. Amb el coret en flama sobre el pit, mostrant els estigmes de les mans. També estava a l’església antiga, a l’esquerra de l’Altar Major.

5. La Mare de Déu de Lourdes. Esta imatge va ser comprada per l’associació de l’Hospitalitat de Lourdes en un dels viatges que fan al santuari francés acompanyant els malaltets.

La Mare de Déu del Lourdes és la patrona dels malalts. Se la representa tal com va ser descrita per Bernadette, la xiqueta a qui es va aparèixer: una dona jove, vestida de blanc amb una cinta blava cenyint-li la cintura i un vel sobre el cap, les mans juntes en oració, amb un rosari i una rosa daurada en cada peu.

6. Santa Àgueda, patrona de les Ames de casa. L’associació d’Ames de Casa és qui va comprar la imatge i la va cedir a l’església.

Els seus atributs són molt evidents: porta la palma del martiri i una safata amb els pits que li van tallar per torturar-la.

7. Mare de Déu del Roser (o del Rosari). La Mare de Déu amb el Jesuset al braç i mostrant el rosari, en el cel i rodejada d’àngels.

Una figura d’esta advocació de la Mare de Déu es trobava també a l’església del Replà.

8. Sant Ramon Nonat. La imatge és propietat del barri de San Ramón. Abans, no fa molt, es guardava en una casa particular, i és la que el barri trau en processó el dia de la seua festa -31 d’agost.

Se’l representa amb l’hàbit de l’ordre de la Mercé, amb l’escut de l’ordre al pit, i complementat amb roquet i mantellet. Porta la custòdia en referència a la comunió miraculosa que va rebre quan anava a morir (oferida per un àngel o pel propi Jesús segons la versió). També du la palma del martiri en referència al seus patiments, cenyida amb tres corones, un detall a què es donen diferents interpretacions.

9. Esta imatge de la passió de Jesús es pot veure en dos versions: una sense creu, amb el mantell porpra i la corona d’espines que li van posar després de ser flagel·lat, a manera d’Ecce Homo. I una segona portant la creu en la pujada al Gòlgota.

10. Mare de Déu dels Dolorstambé anomenada de la Pietat, de l’Amargura o simplement la Dolorosa. Va vestida de negre, porta la corona d’espines un cor daurat travessat per set espases que representen els Set Dolors de Maria. Al Replà es trobava a la dreta de l’Altar Major.

11. Crist jacent. La Passió de Crist ha generat tradicionalment una gran devoció. El Crist jacent és una imatge habitual en les processons de Setmana Santa i es pot trobar a la majoria dels pobles. A l’església del Replà es trobava baix de la Mare de Déu del Carme.

12. Sant Josep Obrer era un altre dels sants presents a l’antiga església del Replà. Ací es troba flanquejant l’Altar Major, amb el Jesuset al braç.

13. Mare de Déu del Niño Perdido. Hem publicat nombrosa informació sobre la històrica Patrona de les Alqueries, una imatge fàcilment reconeixible amb el xiquet a la vora. Es pot consultar per exemple la Breve historia de la Patrona de Alquerías, la Virgen del Niño Perdido, de Mn. Salvador Ballester Huguet, que és un text fonamental; o també l’extracte sobre la Mare de Déu Imatges, culte i iconografia de la Mare de Déu del Niño Perdido, a partir d’un llibre de Teodoro López Díaz, cronista de Caudiel. De la imatge sabem que els cabets i les manetes són els originals de la imatge de 1896, amb cossets realitzats després de la guerra per “Pascualet el Santero” de Vila-real. El relat de la imatge i dels fets estan relatats magistralment per Mn. Salvador en el llibre esmentat, i és història del poble.

14. Sant Jaume el Major, o Sant Jaume apòstol, Patró de la Caixa Rural del seu nom i qui la va comprar. S’identifica molt fàcilment per la seua iconografia de peregrí (diferent a la d’apòstol i a la de “Matamoros”): amb bastó, carabassa i el gran barret amb petxines.

15. La Mare de Déu de GràciaPareix ser que és una versió lliure de la Mare de Déu de Gràcia de Vila-real, que allà porta seient i traça gòtica. La Mare de Déu porta corona i l’halo amb les dotze estrelles habituals, i mare i fill porten una “bola” o orbe imperial.

Els propietaris eren els veïns del carrer del seu nom, que la deixaren a l’església donant-li “la guarda i custòdia”, com també va fer el barri de Sant Ramon.

L’autor de la imatge és Pere Gil, de Vila-real.

16. Jesuset de la Bola o Jesuset de Praga. El Jesuset de la Bola ja estava present a l’església del Replà, i Mn. Salvador va tornar a comptar amb ell en el seu disseny de la nova església. A més de l’orbe imperial (la bola) que li dóna nom, porta corona i vestits nobles.

17. La imatge de Sant Vicent Ferrer, el dominic i sant valencià per antonomàsia, pertany al barri del Quadró, que, com Sant Ramón o la Mare de Déu de Gràcia, també va ser depositat a l’església. La iconografia de Sant Vicent també és coneguda: porta hàbit dominicà (blanc amb capa negra) i està predicant, amb el dit índex senyalant al cel. Sobre l’aureola porta escrita aquella frase del llibre de l’Apocalipsi: “Temeu a Déu i doneu-li glòria”.

18. La Immaculada Concepció de la Mare de Déu (abans, durant i després del part) és un dels dogmes de l’Església Catòlica i la seua iconografia resulta molt popular: es tracta d’una dona jove amb túnica blanca i mantell blau, amb les mans creuades sobre el pit, sobre un núvol i rodejada de querubins, però a més reprodueix la descripció donada al llibre de l’Apocalipsi, és a dir, una dona amb la lluna als peus i coronada amb dotze estrelles.

19. Santíssim Crist en la Creu o Crist del Calvari. No es pot afegir molt a esta imatge, el Crist clavat en la creu, amb tot el dramatisme i l’austeritat que comporta. És una altra imatge de la passió de Crist, com l’Ecce Homo, el Crist jacent, la Mare de Déu dels Dolors o el Cor de Jesús, és a dir, que mostra el gust popular per la Passió, fins i tot, i paradoxalment, per damunt de la resurrecció.

20. Sant Cristòfol, el gegant cananeu, és un sant molt popular, patró dels viatgers, les tempestes, la pedra i altres. Va ser eliminat del santoral en 1969 però continua festejant-se amb devoció a les nostres terres. Se’l representa amb el Jesuset al muscle (que porta la bola o orbe imperial), recolzat en una palmera a manera de bastó i generalment travessant un riu, seguint el relat de la llegenda.

Retaule escultòric de l’Altar Major

Com és habitual, darrere de l’altar major es troba un gran retaule o reretaule escultòric daurat, carregat de detalls en baix relleu i alt relleu, amb referències a escenes de la infància de Jesús i molts altres passatges de la tradició catòlica.

Començant des de dalt i baixant cap avall veiem la Santíssima Trinitat, àngels i arcàngels. En el centre, i baix d’un baldaquí, la imatge de la Mare de Déu del Niño Perdido, patrona de les Alqueries, que es substitueix per una fotografia quan es baixa a la peanya. A banda i banda es troben unes grans figures d’Adam i d’Eva amb la serp, un esquelet que representa la mort i quatre relleus amb fons roig sobre la infància de Jesús: l’Anunciació, la visita de la Mare de Déu a Santa Isabel, l’adoració dels Reis Mags i la presentació al temple.

En la part més inferior veiem representats els símbols dels quatre evangelistes: l’àngel, associat a Mateu; el bou, que seria Lluc; l’àguila, que simbolitza a Joan, i el lleó, que s’identifica amb Marc.

Quadres

L’altar major està flanquejat per dos grans quadres d’Antonio Marco, el gran pintor alcrier. Es tracta de dos seqüències del passatge bíblic del “Niño Perdido”: a l’esquerra la pèrdua del fill, amb dos pares visiblement afectats per la seua desaparició, i a la dreta la trobada en el temple, on el xiquet ensenyava als mestres de la Llei. Són quadres de gran format en l’estil auster i humanista del seu conegut autor.

Un tercer quadre construït amb mosaic es troba al sagrari, i representa a Jesús ressuscitat apareixent-se a dos deixebles.

Vidrieres

L’interior de l’església rep llum natural per 10 finestrals ornamentats amb vidrieres. Estes vidrieres inclouen imatges al·lusives als set sagraments i altres motius del culte i la tradició catòlica. Un dels més curiosos és el que es troba a la vidriera circular de la façana principal, en què es veu la Mare de Déu del Llidó sobre un home llaurant; l’explicació és que Mn. Juan Miralles era de Castelló i va voler incloure una referència a la seua devoció; a més a més, el llaurador fa menció al tradicional caràcter agrícola de les Alqueries.

També mereix interpretació la vidriera del baptisteri: es tracta d’un Crismó, és a dir, un monograma de la paraula Crist en grec compost per les lletres X i P. Inclouen a més les lletres greges a (alfa) i w (omega), una a cada costat, recordant la frase de l’Apocalipsi: “Jo soc l’Alfa i l’Omega, el primer i el darrer, el principi i la fi” (Ap 22,13).

Les vidrieres estan situades de la següent manera: quatre a cada banda de la nau de l’església, una circular en la façana i una altra il·luminant el baptisteri.

En esta publicació les col·loquem en tres files: la primera és la que correspon al costat esquerre de l’església (de la porta a l’altar), la segona manté l’ordre de la porta a l’altar, però recorre el costat dret de l’església. Per últim, a la tercera fila podeu vore la vidriera del baptisteri (a l’esquerra) i la vidriera redona de la façana principal, situada al cor (a la dreta).

Pila Baptismal

La Pila Baptismal és la peça més antiga de l’església, com es pot veure està datada… en 1583! Està situada al baptisteri, a l’entrada de l’església, com correspon a l’eina litúrgica del primer sagrament. Mn. Vicent Gimeno i Estornell, antic retor d’esta parròquia (1977-1981), contava en “La pila del bateig de la parròquia de Sant Jaume de Vila-real” (Revista Font nº 4, Vila-real, maig de 2002, pp. 29-41) que esta nostra és la pila baptismal de l’església gòtica de Sant Jaume de Vila-real, i l’anomena “la pila gòtica”. Es va utilitzar en el seu emplaçament des de 1583 fins a 1862. Mn. Vicent reprodueix textos de llibres de visites pastorals dels segles XVIII i XIX per informar-nos que aleshores tenia una coberta que la tancava amb clau i pany (potser la instal·lació d’eixa coberta fóra la que va deixar eixe portell en la part superior, com es veu a la imatge). Aleshores, els alcriers anaven a Vila-real a batejar-se.

En 1862 la nostra pila va ser apartada per una més moderna, i acabaria anant a l’església del Replà, que havia sigut construïda i beneïda deu anys abans, en 1852, perquè s’havia quedat menut l’oratori dels frares de Caudiel. Ahí va estar en ús fins a 1936, i després es va oblidar fins que a finals dels anys 70 Mn. Vicent Gimeno (l’autor del text) en va tindre notícia i Mn. Joaquim Cucala, el seu successor a la parròquia de les Alqueries, la va traslladar a l’església. Primer va estar situada a l’entrada de l’abadia i després ja va ocupar la seua situació actual al baptisteri.

La pila més antiga de Vila-real està a les Alqueries.

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.