1a part

Sinopsi: Carlos Font de Mora (1941), practicant del poble amb moltíssima formació des dels temps de la precarietat fins a l’actualitat, i tinent d’alcalde en les primeres legislatures de la democràcia, conta les seues experiències amb passió, precisió i bona memòria.

Resum / Transcripció:

La intensitat de les històries de Carlos Font de Mora és tan gran que oferim hora i mitja d’entrevista, dividida en dos parts per a facilitar la seua visió. Hem intentat posar epígrafs que organitzen el discurs, però la vivesa de la conversa és difícil de tallar i sovint inclou comentaris i ocurrències que excedeixen la nostra voluntat de ordre. Al nostre parer, la seua posició privilegiada sobre la vida a les Alqueries durant dècades mereix ser tinguda en compte (tret d’alguns comentaris privats) en la seua integritat.

1a part

  • Política
  • “Practicant”
  • Biografia
  • Fent de comadró

Política

Comença l’entrevista explicant-nos una anècdota important. Explica com davant de l’església de les Alqueries hi havia una casa, propietat dels seus sogres i, per tant, a heretar per la seua dona; la primera ratlla que va col·locar va ser precisament en eixa casa, que s’havia de tombar perquè isquera el carrer Colon directament a l’església. Així ens explica que les decisions que va prendre van ser sempre pensant en el poble i no en el seu interès personal.

Ens conta també que es va dir que ell no volia la Segregació, però que evidentment sí que la volia.

Les escoles

Va fundar l’APA de les Alqueries, i li va ajudar el secretari general de l’Ordre d’operaris diocesans: Don Carlos Calaf; les votacions es van fer a la Caixa Rural, encara en temps “del Caudillo”. Ramón Serrano Suñer, cunyat de Franco, era parent seu. Va anar a Madrid i li va portar una fotografia perquè veiera les condicions en què tenien les xiquetes i els xiquets. En eixe moment no tenien escola: uns anaven a un local darrere de la carretera, altres a l’edifici de la plaça, on hui és el Centre de la tercera edat; altres al Caixer, en una casa cap al Replà; alguns a l’escola de la Palmera, i inclús a un magatzem xicotet que van habilitar al carrer José Izquierdo, perquè al Caixer el sostre del vàter va solsir. En veure les condicions en què estaven els xiquets li van aprovar el Grup escolar.

Nom/Cognom Carlos Font de Mora Salmerón
Data de naixement Divendres 17 de gener de 1941
Títol Carlitos Font de Mora, practicant de les Alqueries
Categories Etnologia, salut, segregació, treball
Data i lloc de l’entrevista Divendres 13 de juliol de 2018, casa de l’entrevistat
Equip entrevistador Nelo Vilar, Laura Yustas
Link 1a part: https://www.youtube.com/watch?v=Gzp-m1pS1qk&feature=youtu.be

2a part: https://www.youtube.com/watch?v=Cg9EN8Y0JZQ&feature=youtu.be

Extracte https://www.youtube.com/watch?v=_mVkL2QzeNE
PDF

2a part

2a Part

  • Precarietat dels ATS
  • Tinent d’alcalde
  • Canvis en l’ofici
  • La vellesa
  • Més sobre les Alqueries en els anys 50

Precarietat dels ATS

Conta Carlos que també controlava la salut dental dels xiquets, i això li val per introduir un tema important: diu que el pitjor que li ha passat en esta vida és que no els duien a reciclatge: ell estava assoles a les Alqueries, anaven eixint les tècniques modernes i s’havien d’adaptar sense ajuda. Per exemple, ens conta que en una ocasió li havia de llevar una sonda a un veí, i no coneixia el model [l’actual sonda de baló], que pareixia solt, sense esparadraps. Mentre s’enterava de com funcionava, el metge li la traure estirant i li va esgarrar la uretra. Eixe és el nivell de desinformació que hi havia. Els representants el visitaven a ell també i li passaven totes les literatures que eixien. Havia de fer extraccions de sang, saber quin tub era per a cada cosa; s’havia de fer els electrocardiogrames; havia de calcular la glucèmia i va fer un important treball de recerca… A les Alqueries, tanmateix, només era “Carlitos el practicant”. Entrava a l’ambulatori a les set del matí per a que els treballadors no pergueren una hora de treball, sense cap pagament especial. Hui fan un glucométer cada tres mesos i ell el feia totes les setmanes.

Primer la clínica de la Seguretat Social era la seua casa, [5 min.] els donaven 125 pessetes al mes per a la neteja. I per no anar a Vila-real a per instrumental de poca qualitat, se’l comprava ell. L’instrumental d’un sol ús va ser un descans per a ells. Llevaven els tapons de les orelles; l’otoscopi era seu, l’aparell de tensió era seu, l’osciloscopi era seu… I damunt, la dona feia d’infermera i de tot: havia de replegar els avisos… Tot i això, diu que encara li ha paregut la vida curta.

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *