Col·lecció fotogràfica de Rosa Ros Pons

De la col·lecció de fotos familiars de Rosa n’hem seleccionat unes quantes que hem pogut consultar amb ella. Més enllà del valor artístic de les imatges ens interessa la quantitat d’informació etnogràfica que en podem traure, de vegades d’una singularitat que en principi pareixia desmentir el caràcter convencional d’alguna imatge.

Teniu més informació en l’entrevista a Rosa Ros, ací en lesAlqueriespèdia.

…I recordeu que podeu veure les imatges en gran fent clic sobre elles.

La xiqueta és la pròpia Rosa, que no tindria més de dos anyets. Està entre els seus pares, Pau i Rosa, segurament al Pany de Lloreta que s’anomenava també Barri Lloreta i que després passaria a ser l’actual avinguda José Izquierdo. Fixeu-vos en les portes amples, típiques de les cases de llauradors, i el carrer de terra amb voreres d’obra o empedrades per a no enfangar-se les sabates o les espardenyes quan plovia. Van molt mudats, seria alguna festa important, que també era quan acudien els fotògrafs a fer la seua faena. La foto porta un encuny per darrere: Foto París, Castellón, un fotògraf que acudia habitualment a festes a les Alqueries i del que hem trobat moltes imatges signades.

**********

Seguim al mateix lloc: es tracta de la “inauguració” del carrer, ja asfaltat, que passava de ser un “pany” a dir-se avinguda José Izquierdo. Una comitiva oficial es passeja pel carrer, entre llençols penjant, festius, de finestres i balcons. Entre els homes va la Reina de festes, Finita Cavaller, amb la banda amb bandera espanyola, i a l’extrem les festeres Ana i María Dolores, amb banda quadribarrada, totes molt jovenetes i molt guapes, a la moda dels anys 70. L’home més baixet és el propi José Izquierdo, que rebia tan gran honor, i al seu costat provablement el governador d’aquell moment. Aquells anys van ser els d’intenses transformacions en la fisonomia del poble, modernitzant les velles cases a la moda com es pot veure darrere.

**********

Fem un bot temporal i ens trobem a Rosa, la tercera de baix (d’esquerra a dreta) amb part de les seues companyes i companys clavariesses i clavaris en la festa de la Joventut. Xiques i xics feien les festes per separat, però en un determinat moment es van ajuntar; s’elegien sis clavariesses i sis clavaris, però per alguna raó aquell any només van eixir cinc xics. De dalt per avall i d’esquerra a dreta, les xiques són Carmen-Tere Sorribes, Pilar Vicent, Esther Bort, Mari Lola Vilar i Rosa Ros; faltava Suni Almancio. Els xics, darrere Juanjo Molés i Rafa (el “Xarango “), i davant Manolo Cubedo i Vicente Molés. El cinqué (que segurament faria la foto) era Ramón José Eixea. estan retratats a la Mare de Déu de Gràcia de Vila-real, on s’acudia a fer un dinar.

**********

El mateix barri Lloreta, clarament estan preparats per anar a la processó de la Mare de Déu del Roser, el primer diumenge de maig de 1969 (la foto està datada al darrere). Rosa va guapíssima amb el seu cosí Pepe “el Bort”. El vestit molt senzill i discret, com correspon a una festa religiosa, i amb medalla, guants, “teja” i “mantilla”. Li’l va cosir Pilar, una veïna modista, quan encara no era habitual que la gent es comprara la roba ja feta. Pareix que estan davant del jardí del xalet d’Adela.

Rosa ens conta que ella estava en la universitat i que només venia quan un tio seu pujava al poble. Ser clavariessa suposava moltes despeses, però en el seu cas es va limitar al vestit.

Per a la festa es feien loteries i es venien numerets de rifes per aconseguir diners per fer un castell de focs artificials i alguna coseta més. Fa un parell d’anys es va restaurar la imatge amb la contribució de totes les antigues clavariesses i s’està intentant recuperar la processó.

**********

Seguim al barri de Lloreta, avinguda de José Izquierdo, i tornem a la infància de Rosa Ros. Els protagonistes són Antonieta, amb la granera a la mà i el davantal que era habitual en laborables i festius; el xiquet Julio (fill de Pilar, la modista) i Loli agarrada de la maneta de la seua germana major, Rosa. Estan davant de sa casa, i per darrere es veu vindre a la seua àvia Rosa (una nissaga de “Roses”: l’àvia, la mare, ella, la seua neboda…). El carrer encara per asfaltar i la vorera d’obra. La foto és de la primera meitat dels anys 50, està presa a migdia, a hora de dinar, ens preguntem qui seria l’autor, què feia ahí a eixes hores, com va fer la foto sense respectar el posat d’Antonieta i per què esta duia una granera a eixes hores. Antonieta feia una ullada als xiquets quan els seus pares estaven treballant (sa mare anava a l’almacén). Eren temps en què les xiquetes i xiquets es podien deixar sols, vivien pràcticament al carrer i anaven sols a escola.

**********

Quanta informació es pot traure d’una foto de comunió? A nosaltres ens serveix per saber que la mare de Rosa treballava de guardabarreres al pas del tren de la Creueta (abans de fer el pont sobre la via), com havia fet abans la mare d’esta. A les Alqueries hi havia nombrosos passos de via i era habitual que eixa faena la feren les dones perquè era faena mal pagada (molts anys abans ho havia fet Adela al camí Artana, i suposadament ahí va ser on la va veure el romàntic i infidel rei Alfonso XII i es va enamorar d’ella i etc.). Quan veien vindre el tren passaven una cadena per tallar el camí. A allí anava sa mare des de sa casa, a l’altre extrem del barri Lloreta, i per aprofitar les hores mortes s’emportava a la xiqueta i la bugada per cosir. Enfront, a la mateixa Creueta (on ara està el bar) vivia Rosarito “la de la Rejola” (o “Rajola”), modista molt hàbil que li va cosir el vestit. Es poden apreciar els nombrosos detalls i filigranes, com les fulletes de guipur (un tipus de randa molt virtuosa) en el coll. A més dels habituals rosaris, guants o missals, al ramell de flors son pare li va afegir un maneguet amb una gran pila de petaca que il·luminava unes bombetes situades estratègicament entre les flors. També portava una coroneta de reina, l’únic complement en què ella es va empenyorar.

El vestit el descosiria després sa mare per a fer-ne dos: un per a Rosa i un altre per a la seua germaneta Loli, per a grandíssim disgust de la primera. Amb la família “Rejola” tenien moltíssima amistat, i més avant veurem a Rosa de xiqueta amb Batiste Rejola, que se l’enduia darrere com si fóra família.

La foto està feta a l’estudi Galart, de Castelló. En aquell moment les fotos es feien després de les comunions: sa mare li va planxar el vestit, el va posar sobre un mocador gran que va lligar per les puntes i en el tren se’n van anar a Castelló, a l’estudi Galart. Les acompanyava una cosina que era perruquera i que, in situ, li va arreglar les trenes amb les floretes que s’hi veuen. Si la comunió la va prendre el diumenge de l’Ascensió, el dijous 30 de maig de 1957, la foto està datada el dimarts 9 de juliol, més d’un mes després.

**********

Una foto habitual per als escolars era aquella que es feia davant del mapa d’Espanya, que sovint aportaven els fotògrafs a manera de decorat. Recordem que Rosa va anar a l’escola de la plaça (on ara està la biblioteca). Les feien passar d’una en una i els feien la foto. Pareix que en este cas no li van posar el baveret blanquet o “guardapolvos” que solien portar. Ací tindria 4 ó 5 anyets. Portava el serrell tallat a ras i dos trenes que son pare li feia molt apretades (quan sa mare anava a l’almacén i ell estava disponible) i li doblava per lligar les puntes als llaços. La taula es veu bastant atrotinada.

**********

Insistim amb un primer plànol de Rosa xiqueta, amb el serrell molt curt i les trenes doblades i subjectes amb grans llaços blancs. Quant als complements, ens conta que eixos orellalets els va dur ininterrompudament des que va nàixer i fins a la comunió.

**********

Amb un colp d’efecte viatgem cent anys arrere per comentar esta imatge preciosa, “Fotografía artística” signada per Gabriel Villanova, un excel·lent fotògraf de la rica Borriana del canvi de segle. La tradició familiar diu que és sa tia Consuelo, però pareix més provable que fóra Rosa, sa mare. També es diu que es va fer amb un cavallet de joguet que tenien les filles del Baró, però el que veiem és que es tracta d’una clàssica foto d’estudi d’una xiqueta molt ben vestida i molt ben calçada. Rosa especula que podria ser una de les filles del tal Baró, o bé que s’emportaren també a les filles i a les amiguetes a la sessió de fotos.

En la imatge veiem un teló molt ben pintat que representa un paisatge exòtic a la caiguda del sol, una muntanyeta simulada amb suro patró i falsa brossa feta, possiblement, amb espart. El cavallet també és molt bonic; era habitual que es compraren elements i mobiliari a la moda per a les fotos d’estudi.

**********

Un altaret a la Mare de Déu de la Rosa; no sabem si estaria situat a l’església (quan estava a l’almacén de Márquez) o en algun lloc del poble, possiblement prop de la Palmera. Darrere hi ha una preciosa cortina, i sobre l’altar vistosos ramells de flors. La xiqueta és Rosa, òbviament, molt menudeta, i l’acompanya Batiste “Rejola”, de qui ja s’ha parlat.

**********

En este relat desordenat li toca a una altra imatge preciosa: Rosa Ros molt menudeta i vestida de mig dol per la mort del seu iaio Vicent. Fins a les xiquetes de 3 anys els feien la robeta per guardar el dol: sabatetes negres, llaç negre i el vestidet a quadrets blancs i negres. És una foto d’estudi com les que es feien sovint per regalar als parents, molt ben feta, amb un fons neutre que estava de moda en aquell moment. També pareix portar una bosseta en bandolera i un peluix en forma de gatet que podria ser l’element que es solia donar en els estudis per a que els models tingueren les mans ocupades.

Darrere de la foto porta la dedicatòria escrita a mà per sa mare i dirigida al seu padrí amb la data del seu tercer aniversari: «Con todo mi carino ha mi tio y padrino a los tres años de edad. 21 Mayo de 1952» (que eixe any va caure en dimecres).

**********

Per acabar fem un altre bot: estem a la presentació de l’escut de les Alqueries, del que parla Rosa a l’entrevista. La creació de l’escut va ser tota una aventura preciosa que va involucrar artistes i a la mateixa Acadèmia de la Història en el seu ram d’heràldica. Este escut floral es va fer, pareix, amb roses blanques, clavells blancs i rojos, unes flors seques que ara no reconeixem i fulles de taronger.