Nom/Cognom | Rosa Ros Pons |
Data de naixement | 1949 |
Títol | Rosa Ros, professora, primera regidora de les Alqueries |
Data i lloc de l’entrevista | Vídeo 1, professora: Divendres 30 d’abril de 2018, casa de l’entrevistada.
Vídeo 2, regidora: Divendres 11 de maig de 2018, casa de l’entrevistada. |
Entrevistador | Nelo Vilar |
Enllaços | Professora: https://youtu.be/rtepWkX_KzM
Regidora: https://youtu.be/ILcCVRNRwpc |
Extracte | https://youtu.be/5dhSPyU0MGQ |
PDF Entrevista |
Vídeo 1: Rosa Ros Pons, professora
Sinopsi: Rosa Ros (1949) és una de les primeres estudiants universitàries del poble, professora vocacional, membre de la Comissió de Cultura de l’Associació de Veïns que va treballar per la Segregació de forma creativa. És coautora de l’Himne a les Alqueries.
Resum / Transcripció:
Rosa Ros Pons ens està contant com li agradava el seu carrer [el pany de Lloreta], ara avinguda José Izquierdo, i com se’n va vindre cap a l’actual centre del poble quan van faltar els seus pares, encara joves, amb 8 mesos de diferència. En aquell carrer trobem el xalet d’Adela, amb la llegenda associada, i altres casetes modernistes com el xalet del Bassero de molt d’interés. Al poble hi ha cases interessants, modernistes o d’estil rural tradicional.
Va nàixer a Borriana el 1949, però als 3 mesos ja van vindre a les Alqueries. Els pares són alquerieros, son pare Pau de la família dels Paus.
Li preguntem si sap alguna cosa de la tradició carlista. A sa casa no se’n parlava. Son pare era collidor, [5 min.] cap de quadrilla, i sa mare treballava a l’almacén. Havien sigut ferroviaris i havien tingut un “kilomètric”, una cartilla per viatjar en tren a baix preu.
La seua carrera va ser vocacional, li ha agradat ensenyar i ha gaudit del treball. Menys li agradaven les reunions i la burocràcia. Va estudiar història però sempre ha donat llengua i valencià quan no hi havia professors d’este idioma.
Vídeo 2: Rosa Ros, regidora
Sinopsi: Rosa ens parla de les circumstàncies i del seu treball com a regidora de l’Ajuntament en les dos primeres legislatures com a municipi, en una època quasi heroica de creació d’infraestructures físiques i simbòliques.
Resum / Transcripció:
Fem una sessió de l’entrevista exclusivament per a parlar de la seua etapa com a Regidora de Cultura en les dos primeres legislatures del nou municipi, un moment en què, amb el precedent de la Gestora, havia d’inventar de bell nou les institucions locals i fins i tot la pròpia idea de poble.
Comencem parlant del seu pas pel moviment per la segregació, quan ella era molt joveneta. Ens recorda que ha hagut tres expedients de segregació. L’expedient amb què es va aconseguir la Segregació el va aprovar el Consell d’Estat i després ho confirmaria el Tribunal Suprem; el dia que es va aconseguir, un 25 de juny de 1983 estava tot el poble a la Plaça, un fet molt impressionant. A partir d’ahí es va constituir una Junta Gestora. L’Expedient de Segregació portava els noms dels que havien de ser regidors, i ahí ja anava ella de número dos: van fer una votació entre ells per a la Corporació Municipal Provisional, a la que votava la gent sense que ningú no presentara una candidatura.
Però, quan es va concedir la Segregació des de la Diputació els van dir que no, que els regidors es designarien proporcionalment segons els últims resultats electorals al municipi (PP i PSOE). Es dóna la circumstància que en aquelles eleccions es va decidir que no es votara, i l’abstenció es va seguir massivament, només uns pocs van anar a votar, i van ser ells els que van decidir el color polític de la Gestora: 6 del partit socialista i 5 del partit popular. A les eleccions de 1985 ja van eixir 3 del PP, 3 del CDS i 5 del PSOE. Per aliances entre els dos primers van fer equip de govern CDS i PP [amb alcalde del CDS], i els primers quatre anys li van resultar apassionants, de conselleria en conselleria, buscant subvencions per a urbanisme i la resta de les àrees.
Deixa una resposta
Vols unir-te a la conversa?No dubtis a contribuir!