Col·lecció fotogràfica de Pilar Molés Ros

Una col·lecció molt extensa de fotografies de Pilar Molés Ros, a qui vam poder fer una entrevista fa uns quants mesos. Són 76 fotografies en què, com sol passar, s’alternen imatges d’altíssim nivell estètic amb altres de tècnica deficient però gran valor documental. El que volem fer en estes col·leccions és revetlar les històries pròpies, del nostre poble, sobre un món que ha canviat radicalment. De vegades les fotos aporten relats intensos, altres contribueixen a una història més general.

Totes elles conflueixen en el relat de la història humana de les Alqueries, més enllà de la crònica particular de Pilar Molés i la seua família.

Gràcies a Pilar per la seua generositat, esperem que, a ella la primera, li agrade l’organització que proposem.

Hem organitzat les fotos en diferents temàtiques; totes elles tenen molt a dir. Son les següents:

• Soldats i casos de guerra (1 a 12)
• Comunions, comunioneres i comunioners (13 a 19)
• Comboi i vida social (20 a 49)
• Retrats (50 a 52)
• Fotos de família (53 a 71)
• En festes! (72 a 76)

Recordeu que podeu veure les fotos un poquet més ampliades fent clic sobre elles.

SOLDATS I CASOS DE GUERRA

1. Vicentet, cosí de Pilar per part de pare, de la família dels “Calents”. Foto “Jou”, Girona, sense data. És una imatge de soldat d’abans de la Guerra. Els fotògrafs preferien fer fotos d’estudi, on tenien controlades les condicions de llum, composició, mobiliari, fondo, d’ambientació i fins i tot de postura dels retratats. Veiem l’habitació molt cuidada, amb un sillonet a la moda i un test amb un bonic coleo; darrere, un teló que, com s’estilava, representa un espai arquitectònic luxós i un jardí ple d’exotisme. En terra una catifa amb dibuixos geomètrics.

**********

2. Un altre cosinet de Pilar en la mili abans de la Guerra. Tot i el puro i la seriositat de l’uniforme, fa cara de xiquet i no té ni barba. Una molt bona foto d’estudi sense signar.

**********

3. Un altre cosí germà de Pilar, Batiste, en la mili (germà de Vicentet, que ha aparegut més amunt). Ja se sap que els Ros, Molés, Safont, etc., són famílies molt grans a les Alqueries. No posa data però la foto d’estudi ja es veu més senzilla; està signada per “Foto Encomienda, Ceuta”, que curiosament està al carrer “Soberanía Nacional”.

**********

4. Soldats picant trinxera en la Gerra civil, en un lloc indeterminat. Pilar conta que el seu germà Vicent, en el front de Terol, es va congelar: va caure dins d’una rasa i va estar tota la nit al ras. D’allí el van dur a l’hospital a València i va estar molt malet. La història continua a les fotos 10 i 11.

**********

5. A la Guerra civil, soldats ballant. En els llargs períodes d’inactivitat, tota esta gent jove s’havia de divertir; guitarra, palmes, una espècie de safa o bombo i moltes risses en les cares. Resulta curiós que el ballador, tot i que pareixen anar d’uniforme, porte eixa faixa tan ben enrotllada: potser seria un civil. Una imatge diferent de la nostra Guerra.

**********

6. Un grup de soldats en la Guerra, en un lloc indeterminat. “La compañía de ametralladoras en el campo del Serredal durante su descanso. V. Molés.” No sabem on serà eixe “campo del Serredal”, el més aproximat que coneixem és el “Serradal” a la platja de Xilxes. Fotógrafo Riau (hijo), Castelló.

**********

7. Un altre cosí de Pilar a cavall, fent la mili. Al darrere porta una inscripció: “Zaragoza 1941. Pedro Molés”. Eixits de guerra, aquells eren temps durs per fer la llarga mili: en condicions de misèria (mal menjats i mal vestits), amb una disciplina duríssima i el fantasma de la Guerra Mundial com una ombra que podia posar en perill el règim.

**********

8. Un cosí de Pilar en la mili. Están davant d’un teló que simula un vaixell de guerra, i amb la baraneta de davant pareixen estar mirant per la borda. Conta que a la mili no menjava i va tornar molt dèbil. Va morir jovenet. Manuscrit darrere: “Recuerdos de tu primo que no te olvida nunca. Juan Ros Ventura”.

**********

9. El germà de Pilar, Vicente Molés, en la mili a Castelló, amb dos companys. Datada darrere en abril de 1943.

**********

10. El germà major de Pilar, Vicent, que tenia 20 anys més que ella, en una foto de jovenet. Va fer la Guerra i la mili, i entre tot va estar molts anys lluny de casa. Al front de Terol, un dels hiverns mes gelats del segle, va patir una forta hipotèrmia que quasi li costa la vida.

**********

11. Retrat de don Ángel, que estava de metge a les Alqueries quan a la Guerra. Tenia un cotxe que duia un àngel davant; el primer que li van llevar els soldats va ser l’àngel. Va tindre por que el mataren i se’n va anar a València. El germà de D. Ángel, don Alejandro, també metge, és el que va salvar al germà de Pilar, de qui s’ha parlat abans. En veure’l passar per la sala de l’hospital, Vicent el va cridar. Aquell no el va conèixer, i quan li va preguntar li va dir que era de les Alqueries. Don Alejandro es va interessar i el van salvar, si no, pensa Pilar que allí s’haguera mort.

**********

12. Encara que no és una imatge de les Alqueries, ens pareix curiós parlar breument de la situació que il·lustra esta foto. Es tracta d’una iinstantània d’una amiga del seu germà major quan estava en la mili, que segurament li enviaria ella. Prova els costums lliberals instal·lats ja abans de la Guerra, les bones relacions entre xics i xiques. Sovint la mili era un moment de llibertat per als homes de les zones rurals. No sabem si la relació va anar a més en algun moment. Vicent va fer la mili en Ceuta i després va anar a la Guerra.

**********

COMUNIONS, COMUNIONERES I COMUNIONERS

13. Lola Ros, dona de “Morella”, germana de Vicente Ros, que va estar molts anys en la Caixa Rural. Els trages d’abans estaven més elaborats que els d’ara. Lola era filla de Vicent, el germà més xicotet de la mare de Pilar, és a dir, del més xicotet de la família dels Paus. Quan es van morir els avis es van quedar dos fills fadrins: una xica que patia del cor i este: son tio Vicent. Al morir-se la xica, a Vicent el va arreplegar una tia que vivia a València; possiblement el vestit de la xiqueta li’l compraria sa tia al cap i casal.

L’autor és Foto Serra, de Vila-real. La fotografia amb paspartú té una tapa rígida i una fulla de de paper vegetal gofrat amb motius geomètrics, per a protegir la imatge. La portadeta, en color, mostra un retrat del Crist i una creu. Per a la foto, l’autor va situar a la modelo agenollada sobre un coixí, darrere d’un ramell de flors exuberant, i davant d’un teló que mostra l’interior ample d’una església.

La Primera Comunió era un moment importantíssim en la vida d’una persona, d’ahí que meresquera una fotografia i eixa espectacular posada en escena. En la primera meitat del segle XX, les fotos típiques eren: Primera Comunió, boda i alguna festa; com a excepció es podia fer alguna foto d’estudi. En el cas dels homes se’n feien alguna de la mili.

**********

14. Un altre comunioner, cosí de Pilar, fotografiat per “Fotos-Artes-Serra” de Vila-real. Com en el cas anterior, es tracta d’un llibret amb una fulla de paper vegetal gofrada (és a dir, amb un dibuix imprès per pressió) amb un motiu geomètric. La foto porta un xicotet paspartú, i l’exterior és d’un bonic cartonet, amb una estampa impresa de Jesús donant la comunió a xiquets, vist a través d’una fornícula daurada. El nivell de luxe és molt propi dels anys 20 i 30 del segle passat.

Per la seua part, el xiquet porta un conjunt amb jaqueta, armilla i corbata, molt elegant però també molt corrent, sense excessos de mariner. Porta bona sabata i calcetins alts, pantalons curts (com tots els xiquets, fera fred o calor), la ratlla ben partida i, com únics atributs reconeixibles de la Comunió, els guants blancs i el cristet penjat al coll.

Quant a la imatge, Serra exhibeix de nou la seua professionalitat: el mobiliari es limita al reclinatori, i el teló mostra l’interior d’una església amb un fort trompe-l’oeil, un efecte de perspectiva.

**********

15. Vicente, germà de Pasqualet, vestit de Primera Comunió. Fixeu-vos en el faixí, tan curiós, finament brodat, amb motius de la Comunió. Per la resta, el trage és senzill. Quant a la decoració, Serra utilitza la mateixa que en la fotografia anterior. Tot i això, canvia el gofrat de la fulleta de paper vegetal i l’exterior del llibret.

**********

16. Un altre xiquet de comunió amb un vestit original, amb al·lusions al Sacrament sobre la mànega.

**********

17. Quan prenien la comunió les xiquetes, algunes familiars les acompanyaven per tot el poble a casa de les ties, els besaven la mà i els donaven alguna propineta. Ací anaven les dos cosines a acompanyar a la comunionera. Estan davant de l’escola de la Palmera, al carrer Verge de la Rosa, actualment Casal Jove de les Alqueries; el mur es manté igual. Les dos adultes són Pilar Molés Ros, propietària de les fotos, a l’esquerra de la imatge, i Pureta Molés Safont a la dreta, i la xiqueta és la seua cosina Encarnita.

**********

18. Una altra foto d’aquell mateix dia, possiblement ja estan en casa per a dinar en família. Pilar està darrere de la comunionera, a la dreta, i Pura a l’esquerra.

**********

19. Pilar no està molt segura, diu que podria ser la comunió de la xiqueta que anaven acompanyant abans. Es veuen set xiques i 13 xiquetes i xiquets molt jovenetes, algú de bolquerets. Vivien a prop del forn de Calo, aleshores es dinava en família a les pròpies cases.

**********

COMBOI I VIDA SOCIAL

20. En acabar la Guerra, quan Pilar ja tenia entre sis i huit anys, conta que la seua germana sempre la duia darrere. Esta tenia més de vint anys i tenia un promès que Pilar creia que també era germà seu. Era habitual que anaren a la Vall d’Uixó amb les amigues de la germana i els seus pretenents. En la foto, Pilar és la xiqueta, i es veu tota la colla d’amigues i amics. L’entorn és de la Vall, però desconeixem on puga estar feta la foto.

**********

21. Una nova imatge del mateix dia. Pensa que esta imatge pot haver estat feta al paratge de Sant Josep de la Vall d’Uixó.

**********

22. Pilar creua les mans davant del pit. Es tracta del mateix grup i segueixen en terme Vall d’Uixó, la xica que està darrere de Pilar es va casar allí. Els prop de 13 quilòmetres que hi ha entre les Alqueries i la Vall els recorrien a peu, durant prop de tres hores d’anada i altres tres de tornada.

**********

23. Un grup de quatre xiques i sis xics entre tarongers. Es tracta de la colla de la germana de Pilar, a qui no veiem ací.

**********

24. Una colla de sis xiques, dos xics i tres xiquets, posant en unes empinades escales a prop d’una ermita indeterminada. Pilar pareix ser la xiqueta en primer pla, que anava amb la seua germana major; possiblement és un dia de Pasqua o alguna altra festa que implicara anar-se’n pel terme a berenar o a passar el dia. Ens conta que els dies de Pasqua anaven pels horts, per les sènies… Pel desnivell que s’observa, es tractaria d’una ermita sobre una muntanya.

**********

25. El grup d’abans amb algunes variacions; ara hi ha set xiques amb un xiquet i Pilar.

Moltes d’estes fotos són molt menudetes, possiblement “contactes” dels negatius (és a dir, sense ampliació).

**********

26. Una imatge molt bonica de grup davant del BAR CAMPOS. La gent va molt elegant, potser fóra un convit d’algun esdeveniment social (bodes, batejos…), i algunes xiques pareixen menjar polos. És una imatge idíl·lica, ningú diria que estem davant mateix del Camí Ral (o Carretera General 340). Ens preguntem què hi hauria escrit a la finestra del bar. El tipo de lletra del “Bar Campos” és similar a l’anomenat “Broadway”, que encara es troba en tots els ordenadors, y que és un disseny de l’any 25. Desconeixem quan es pintaria eixe rètol i quan s’obriria el bar.

**********

27. El mateix grup de la foto anterior, a l’esquerra del Bar Campos. Sis xiques, les dos de l’esquerra ja eixien a la imatge anterior i pareixen estar menjant polos; també hi ha tres xics i tres xiquets.

**********

28. En una boda. Pilar és la xica guapeta que fa cinc contant des de l’esquerra. Pensa que pot ser el convit al Bar Campos.

**********

29. Per camins cap a Sant Antoni.

**********

30. Un grupet de festa a la Muntanyeta de Sant Antoni. Huit xiques, una xiqueta i quatre xics. Pilar pareix la que està asseguda a l’esquerra.

**********

31. Una altra imatge a la Muntanyeta, entre olivars plens de gent. Un xic darrere pareix estar menjant, un altre bevent d’una ampolla de vi. Sis xics i tres xiques.

**********

32. Un grup de joves, cinc xiques i tres xics molt contents, davant d’una casa, pareix que en un hort treballat recentment. Pilar pareix la xica de l’esquerra.

**********

33. Altra imatge pasqüera, ací ja reconeixem a Pilar (la tercera per l’esquerra) i van 5 xics i 10 xiques. Darrere, una caseta amb uralita i un hort de tarongers.

**********

34. Amigues passejant pel Camí Ral, que era el lloc habitual per a la joventut, d’una a l’altra punta. Estan en estiu, Pilar és la segona per l’esquerra. Darrere veiem els grans plàtans que donaven ombra a la carretera. De trànsit a penes hi havia algun cotxe de tant en tant.

**********

35. Les amigues de passeig. El camí habitual era, com s’ha dit, entre el Ticasa i el final de les cases de l’altre extrem, però en ocasions, com ací, anaven per altres camins. Pilar pareix la segona per l’esquerra. Veiem el paisatge habitual en les antigues Alqueries: cases entre sèquies i tarongers, amb camins de terra.

**********

36. Pilar, a la dreta, i una amiga bessona dins d’una malea. De nou la foto és molt menuda i, tot i que la composició és preciosa, té molt poca definició.

**********

37. Quatre amigues entre tarongers. Pilar està dreta i a la dreta, davant d’ella una xica d’Eslida i al costat una xica del Tiemblo (un poble d’Àvila d’una mida pareguda al nostre) que a la Guerra es va quedar a les Alqueries en una casa en què tenien una carnisseria; allí es va quedar huit o nou anys i la tenien com a filla. Les societats eren tan o més complexes abans que ara. Pilar ha anat molts anys al Tiemblo, i les amigues encara es feliciten per Nadal.

**********

38. Amb unes amigues a Barcelona, en un jardí que no hem reconegut. Ella diu ser la segona de darrere per l’esquerra, i per la roba i els cabells suposem que són els anys 50.

**********

39. No reconeixem el lloc ni a les persones, al fondo es veu la Plana amb els seus tarongers, i una carretera recta, i darrere del grupet, clavades en les penyetes, una tira de varilles. Agrairem qualsevol informació.

**********

40. Foto de fira a Borriana. Els posaven el teló darrere, amb motius exòtics (en este cas és una estampa “orientalista”), i les retrataven. Diu que les fires a les Alqueries eren de caramels i poca cosa més, no venien fotògrafs.

**********

41. Un grup de joves en fira de Borriana, ara sense telons. Pilar és la segona per la dreta. Darrere de la foto: “Recuerdo de mis amigas que se llaman Juaquina Rosita Chancha y Natalia yo. 1948”. Pilar tenia 15 anys.

**********

42. Una altra foto a fira de Borriana. Deu xiques i algun espontani estan davant d’un teló de fotògraf que representa un jardí florit i un palau centre-europeu. Pilar podria ser la primera per l’esquerra. Conta que feia un aire “que se’n volaven”.

**********

43. Pilar, davant, agenollada. No recorda què podria estar passant en esta imatge tan pietosa. Òbviament van molt mudades, es tractava d’alguna festa religiosa.

**********

44. Posant en Teulada, on tenien amics. La sogra del seu germà se la va endur a ella, que tenia 19 anys i estava de dol de sa mare, que feia un any que s’havia mort. Diu que estava molt templada, però va estar un any sense eixir gens de casa. Els xiquet són els seus nebots Juanita Molés, mare de Rafa Marco, i el seu germanet. Van estar allà un mes llarg.

**********

45. Un dinar de l’almacén a meitat dels anys 50; Pilar està al centre de la imatge mirant a càmera. Els el va pagar José Izquierdo a la Mare de Déu de Gràcia. Veiem molts davantals i alguns mocadors al cap. Estan assentats en banquets i la taula és molt estreta. Serà final de campanya, veiem gent en mànega curta o arromangats.

**********

46. Entre este grup tan elegant es troba el comerciant Paco Fèlix, la seua dona, Pilar Molés i una altra amiga, i dos comercials holandesos, que enviaven allí les taronges. Van vindre d’allà amb un Volkswagen. Ací estan ensenyant-los el Desert de les Palmes. Pilar conta una anècdota molt graciosa: un dels holandesos va dir que tenia un tio pastor i ella li va preguntar que quantes ovelles tenia. Paco li digué: “Ja has clavat la pata!”, perquè per “pastor” es referia a un capellà.

**********

47. El mateix grup en un altre moment del dia. Pilar destaca per la seua elegància.

**********

48. Paco Fèlix i els dos holandesos amb qui feia negoci. El fotògraf, com en la imatge anterior, no va estar molt afinat.

**********

49. El Volkswagen dels holandesos. Darrere un hortet en plena producció tarongera; no es veu molt bé, podria ser que els tarongers estigueren un poc desfullats (?).

**********

RETRATS

50. Típica foto escolar pintada del curs 1944-45, quan Pilar ja tenia 11 ó 12 anys. Resulta simpàtic que l’escola s’associara a Borriana i no a Vila-real. Quant a la forma de fer estes fotos, ja se sap que avisaven als pares per a que les xiquetes o xiquets anaren mudats, i els feien passar d’un en un mentre les retrataven. Darrere de la foto amb paspartú: “Si desea otra copia mande este original y se le remitirá junto con la citada copia a reembolso”.

**********

51. Retrat de Pilar, guapíssima, fet pel fotògraf de Nules Rafael Escrig en març de 1950, als 17 anys. Ací pareix una artista, amb els cabells tan modelats, la roba molt treballada i els teixits de gran qualitat.

**********

52. Un retrat d’una jove, guapa i elegant Pilar Molés en Alzira. Anaven a treballar a la taronja, perquè allí venien més primerenques. La seua germana i l’home se’n van anar a treballar per a José Izquierdo [alcalde pedani, comerciant de taronges, que ara dóna nom a una avinguda], Pilar tenia 19 anys i se’n va anar a treballar amb ells; ella no havia anat mai a l’almacén, i aquell home la va posar a posar segells a les caixes. Conta que se li van fer les mans plenes de prunyons, es passava molt de fred.

La foto està datada darrere el dilluns 3 de març de 1952, i porta un segell a pressió en què podem llegir “FOTO-ART ORTEGA ALCIRA”; Juanito Ortega era un conegut fotògraf d’aquella població.

**********

FOTOS DE FAMÍLIA

53. Esta dona és Carmen la mudeta, una tia de Pilar Molés Ros que es va quedar sorda de menuda, pareix que per la pólio. En aquells temps qualsevol diversitat funcional suposava una discriminació per a sempre. Carmen va anar a un col·legi de València, amb les dos filles de Mesado, també sordes, i conten que estava molt espabilada.

En la imatge està molt jove i molt guapa, vestida de negre, en una preciosa foto d’estudi. Com era habitual en estes imatges, hi ha una peça de mobiliari que ací és una cadira amb decoració exuberant, un teló amb una imatge d’un interior molt elegant (eren habitual les columnes, les motllures i les llums d’aranya sofisticades, i també les cortines i les plantes o els jardins frondosos) i moqueta o catifes a la moda. És una foto de Licer, de Vila-real.

**********

54. La tia Carmen de nou amb una elegant mantellina que tornarem a veure més avant, perquè li la va deixar a Pilar per ser festera. Continua vestida de negre.

Per a donar una imatge de sofisticació, l’autor de la foto col·loca revistes damunt del sillonet, i a ella li ha donat un ventall i uns guants per a que tinga les mans ocupades i la postura siga més natural. Porta un encuny de pressió de Serra, fotògraf de Vila-real de qui hem vist altres imatges.

**********

55. Jove en bicicleta. La gorra de tipus irlandès indica que és abans de la Guerra. La bicicleta porta en el quadre la bosseta de la ferramenta i la bomba per inflar les rodes.

**********

56. El germà de Pilar i dos amics en bicicleta, en una imatge d’abans de la Guerra. Ell tindria ara 103 anys. No sabem on està feta la foto. Pilar conta que en moltes cases no hi havia bicicletes, en sa casa n’hi havien tres perquè anaven a tallar amb son pare i els feien falta.

**********

57. Una bonica foto d’estudi sense signar d’un pare amb el seu fill, a la moda de primer terç de segle XX.

**********

58. Un jove en una fotografia d’estudi. Té el barret sobre el moble i, tot i que es veu molt jovenet, du un puro en la mà, que és el que es feia habitualment per a que tingueren les mans entretingudes. Va completament vestit de negre, amb brusa a la manera de l’època.

**********

59. Una tia de Pilar, una cosina i un cosí, i el seu germà Ramón, el més xicotet, “Ramón el de la Creu”, que va morir fa dos anys. Porta bavero i boina, i pantalons molt curts, com era habitual per a eixes edats en aquell moment. Es veuen totes i tots molt elegants, malgrat el carrer de terra i les portes atrotinades. Sa tia encara porta la falda fins als peus d’èpoques precedents, senyal de decència i potser d’un cert conservadorisme polític. No porta data, però serà segurament dels primers anys 40.

**********

60. L’auela Raimunda, de Betxí, que va criar al pare de Pilar. Ella i son pare pujaven a Betxí a veure-la, vivia al carrer Sant Antoni, en un carreró que no té eixida. Son pare va aprendre a tallar en Betxí i hi tenia molta relació. A la dreta de la foto es veu l’ombra de la bicicleta, que era el mitjà habitual de locomoció.

**********

61. María Gracia Ros, mare de Pilar, en una foto de carnet. Conta Pilar que en esta imatge es veia molt malament i que per això estava molt maliciosa; en qualsevol cas, està molt lluny de l’estàndar en primer pla i fons neutre que és de rigor en les fotos de carnet en l’actualitat. Potser no fóra molt major en la foto, però la forma de vestir-se i de pentinar-se les envellia molt. També se li veuen les mans inflades de treballar. El negre de la roba sovint esdevenia permanent després d’algun dol.

**********

62. Batistet, germà de Pureta Molés Safont, fotografiat per Navarro. La foto va en el seu paspartú, amb tapa.

**********

63. Foto de bodes d’un matrimoni de les Alqueries. Ella es va casar de negre, un cosa que era molt habitual en aquells anys. L’home està assegut en un sillonet de vímet, ella dreta al seu costat en senyal de respecte o directament de submissió: la dona ha de servir a l’home, que és el cap de família. Ell encara du brusa. Darrere, pintat en el teló, un típic fondo en què conviuen les columnes amb el jardí.

**********

64. Vicentica Molés Vilar, filla dels anteriors, amb el monyet en punta. El sillonet podria ser el mateix de la foto anterior.

**********

65. No hem pogut aclarir qui és el xiquet però la foto és molt antiga i molt bonica. Li han fet el monyet en punta, com a altres que hem vist, i darrere s’endevina un teló amb un paisatge exòtic. La tela sobre la que es troba pareix una de les típiques dels anys 20 i 30, amb un estampat molt carregat. La foto és obra de Serra.

**********

66. Un nebot de la nostra donant, en equilibri sobre una peanya. Darrere, mig amagada, pareix reconèixer-se l’avantbraç d’una persona que l’aguantaria en equilibri. És una foto feta a l’estudi de Rafael Escrig, a Nules, en setembre de 1952.

**********

67. Lolita Ros Pons, fillola de Pilar i germana de Rosa Ros, a qui hem tingut el plaer d’entrevistar. És foto Galant, de Castelló. Porta un estil molt propi dels anys 50, molt més funcional que el barroquisme modernista que hem estat veient. “A mis tíos y madrina con mucho cariño a mis nueve meses de edad. Lolita Ros”. Porta una data impresa darrere amb un encuny: dilluns 23 de març de 1953, i una altra escrita a mà: dimecres 1 d’abril del mateix any.

**********

68. Vicente, un fill de Ramón, amb baveret, botes de canya, capa i el monyet en cresta que es va posar de moda per a xiquetes i xiquets menuts en aquells anys. El sillonet de vímet de dos colors i la cortina darrere, possiblement està feta en casa, no en estudi. La imatge serà ja dels anys 60.

**********

69. Pilar i un nebot en un sillonet de vímet. Pareix molt elegant, com de diumenge.

**********

70. La xica del mig és Pureta Molés Safont, la de l’esquerra, vestida de negre, sa mare. Entre elles Pilar, i a l’altra punta la cunyada i el germà. Darrere tenen la casa modesta de llauradors, tanmateix amb unes reixes de gran qualitat.

**********

71. Pilar, el seu germà, Juanita (mare de Rafa Marco) i un nebot.

**********

EN FESTES!

72. Una imatge de festes de Sant Ramon, amb el veïnat jove preparat per als actes. La pinta gran i el mantell negre de la festera criden l’atenció.

**********

73. De nou una imatge de les festeres. Pilar, al mig, porta la mantellina de sa tia Carmen “la mudeta”, que hem vist en la foto 54.

**********

74. Amb teja i mantellina de la tia Carmen, preparada per a la festa de Sant Ramon, davant d’una figuera.

**********

75. Pilar, festera del barri de Sant Ramon (del Camí Ral), posant recolzada contra la soca d’una palmera. Els vestits eren de fallera, els llogaven a València fins que començaren a utilitzar trages de castellonera. El arbres de darrere constitueixen un marc vegetal molt bonic per a les fotos de festera.

El fotògraf, com es pot imaginar, és Jorge Traver, conegut per Wamba, fill de Vicente Traver, un fotògraf històric de Castelló.

**********

76. Una cavalcada a festes de Sant Ramon: Pilar i una amiga seua anaven a cavall, i darrere es veu una carrossa amb la forma de la torre de la Giralda de Sevilla. La figura és preciosa i té molta faena, diu que els va costar tot l’any de fer, en un almacén, i que es van endur el premi. Fixeu-vos què justet li vindrà passar per la vora de l’arbre. També és curiós el camí, de terra i ple de pedres, i a la dreta una gran roca que potser hui ja no estarà (?). Aleshores feien festa a tots els carrers.

*