Publiquem el plec anomenat “Documentos sueltos relacionados con el expediente de segregación de las Alquerías del Niño Perdido”, en els intents de 1930 i 1948, que s’ha conservat a l’Arxiu Municipal de Vila-real amb la signatura D-1948-52.

Són documents interessantíssims per al poble, on podem veure detalls del preludi en dos temps de la Segregació definitiva en 1985; documents vius i apassionants que es lligen quasi com una novel·la. Una novel·la coral que ens implica a totes i tots i que per moments arriba a altes quotes d’emoció i d’intensitat dramàtica. Els fets es desenvolupen cronològicament despertant a més a més la nostra imaginació.

Ací teniu els documents de l’expedient de 1930 i del de 1948. En la carpeta original estaven desordenats, nosaltres només els hem organitzat cronològicament per a facilitar la comprensió.

Expedients de segregació 1930

Com explicava l’alcalde de Vila-real, Vicente Peris Nácher, en l’Acord del Plenari de Vila-real del 3 de febrer de 1950 (document 10),

el primer intento de segregación comenzó a incubarse durante la Dictadura del Glorioso General Primo de Rivera, poniéndose en práctica en junio de mil novecientos treinta y desestimándose la petición antes de que se implantara la nefasta República; siendo de rebarcar que ya no se produjo durante el período republicano, ni durante la dominación marxista.

L’explicació que es dóna a la petició de 1948 és sensiblement distinta (document 13):

El primer intento formal de segregación, se llevó a cabo en 1.930, con la correspondiente petición al Ayuntamiento de Villarreal para que tramitase el expediente de segregación, dándose el caso entonces, de una comparecencia unánime del vecindario, ante el Notario de dicha población D. Carmelo Lacasa y Almondarín, ‘al objeto -dice el testimonio que por cuerda-floja se une al presente expediente -documento número 27-, de comprometerse y obligarse todos los parecientes, a subroharse en su día en la parte correspondiente de los créditos existentes en la actualidad en el Municipio de Villarreal, del cual intentan segregar-se’. Vanos intentos éstos de segregación, pues tropezaron con una abierta oposición del Ayuntamiento de Villarreal durante los nefandos años de la República, quién no llegó no ya a ultimar, pero ni a tramitar siquiera el expediente con las formalidades prescritas en la ley, a pesar de que ésta es taxativa y obligatoria en sus preceptos.

En els documents de l’arxiu apareixen notes amb dates des de 1927, però les primeres cartes de l’ajuntament de Vila-real són del 3 de gener de 1929. Potser l’expedient no s’iniciara fins a 1930, però els rumors i les evidències de gestions en eixe sentit podrien haver mobilitzat a l’alcaldia en previsió del que havia de vindre.

En quin context es produeix esta mobilització per la segregació? El general Miguel Primo de Rivera dimiteix en gener de 1930 i de la seua dictadura es passa a l’anomenada “dictablanda” del general Dámaso Berenguer, que durarà aproximadament un any. En febrer de 1931 el rei anomena president a l’almirall Juan Bautista Aznar, i després de les eleccions d’abril (el dia 12), el dia 14 d’abril es proclama la República. És una època molt turbulenta, amb dos bàndols molt exaltats. Potser era mal moment per a este tipus de maniobres a escala local, i tanmateix sabem que hi havia bones raons per a treballar en eixe sentit.

Estos son els set documents que pertanyen al primer assaig de segregació. Quan estan escrits a mà els transcrivim íntegrament.

Salvador Ballester Nebot, “Salvador del Pou”, un dels promotors del primer expedient de segregació.

(1) Dijous 3 de gener de 1929. Esborrany d’una carta mecanografiada dirigida al Governador civil de Castelló, amb una correcció a llapis, de l’alcalde de Vila-real. Es queixa d’una campanya dedicada a demanar la segregació i atribuir-se competències de policia i vigilància, per la qual cosa s’ha destituït als “alcaldes de barrio”. Un dels portaveus de les Alqueries és Salvador Ballester Nebot, “Salvador del Pou”, pare de Mn. Salvador Ballester Huguet, a qui vam entrevistar i que ens va parlar breument d’esta qüestió. Mn. Salvador li dedica unes pàgines a son pare al seu llibre Racons i records del meu poble (pp. 64 a 66), que ens ajuden a posar cara a aquelles persones i a contextualitzar en quin àmbit social i cultural es movien.

(2) –La mateixa carta al Governador civil de Castelló, ara corregida.

(3) 1927. Fragment d’una nota en la que apareixen els quatre barris de les Alqueries i els noms dels “alcaldes de barrio” que serien destituïts més els dos que continuaran com a pedanis. S’afegeixen números i dates de 1927 sense explicació.

Bellaguarda- Agustín Abella Capella………. 4             11 Abril                9 Abril 927

Lloreta- Bautista Vicent Ros………………….. 2             [Inintel·ligible]   3 Enero 1929

Horno- Miguel Ballester García……………… 1             7 Abril 27

El Pino- Vicente Ribes Eixea…………………. 3

_________________________________

Blas Carda Martí —
Salvador Ballester Nebot             [Inintel·ligible]

(4) Sense data. Fragment d’una nota a llapis sobre la sol·licitud d’armes per a dos guàrdies nocturns, possiblement per evitar robatoris en el terme; provablement pensaven que l’ajuntament no feia suficient. Baix, una adreça de França.

XXX Rubio / XXX [Inintel·ligible]: Guardias nocturnos

…manifestaron que necesitaban de… provea del armamento nece(sar)io para la prestación de (su) servicio.

_______________

Dirección [Inintel·ligible]
[Inintel·ligible] Blas Badía Cabrera.
Rue Lamendin nº 40
[Inintel·ligible]
Francia

(5) Sense data. Esborrany a llapis d’una carta al Governador.

Excmo. Señor

De algun tiempo a esta parte, se hace en las Alquerias del Niño Perdido cierta campaña para separarse de este municipio. Con tal motivo se han celebrado reuniones públicas de las que esta Alcaldía no ha tenido oportuna noticia, debido a que los concejales D. Blas Carda Martí y D. Salvador Ballester Nebot, no han dado cuenta de ello.

(6) Sense data. Carta escrita a mà a Félix Bilbao y Ugarriza [bisbe de Tortosa entre 1925 i 1943], queixant-se del capellà a càrrec de les Alqueries, que recolzava activament la idea de la segregació:

Ilmo. Señor D. Felix Bilbao, Obispo de Tortosa

Amadísimo Prelado, y amigo: De algun tiempo a esta parte se hace en las Alquerias del Niño Perdido una sorda campaña, esencialmente política, explotando la sencillez de aquellas gentes, con la idea de una libertad administrativa que a poca costa creen alcanzar disgregando este municipio.

Principal elemento director del indicado movimiento, es el sacerdote D. Juan R. Gimenez Bernial, que tiene a su cargo aquella ayuda de Parroquia, y claro está, su actuación tiene una eficacia perniciosa.

(7) Dilluns 26 de maig de 1930. L’Alcaldia torna a Salvador Ballester Nebot, com a representant dels veïns que demanen la segregació, un requeriment del Director General d’Administració per a que adjunten a l’expedient un plànol signat per una persona competent, l’acta notarial amb la compareixença de tots els veïns, i el compromís del nou municipi a fer-se càrrec del deute que se li quede a Vila-real arrel de la segregació.

Expedients de segregació 1948

“Ayuntamiento de Villarreal de los Infantes.

“Copia de algunos escritos presentados por los mandatarios de determinados vecinos de la barriada de las Alquerías del Niño Perdido, referentes al expediente de segregación de dicha Barriada. 1953.”

De l’expedient de segregació de 1948 es conserven més documents, la qual cosa permet una reconstrucció més detallada de tot el procés.

Este expedient es va iniciar menys de 10 anys després d’acabada la Guerra Civil i dos anys després de la gelada de 1946, que va arruïnar els camps; en temps de fam, d’estraperlo i de repressió política i moral. Els ànims exaltats de postguerra continuaven encesos: tant els representants de les Alqueries com l’alcalde de Vila-real, Vicente Peris Nácher, apel·len en distints punts de l’expedient al “nefasto período de dominación rojo” o al “dominio marxista”; l’alcalde de Vila-real acusa al membres de la coordinadora de traïció al Règim; i finalment uns i altres s’identifiquen com a “excombatents” o “excaptius” per guanyar legitimitat. L’exigència de puresa ideològica està present molt sovint, però no està clar que siga eixa la raó del fracàs d’este expedient. Un dels requisits per aconseguir la segregació era l’acord favorable de l’ajuntament de Vila-real, i este es va mostrar en desacord amb uns arguments d’una brutalitat que impressiona: aconsellem molt la seua lectura. Amb açò, la resolució de la governació de Castelló va ser negativa, amb arguments econòmics contradictoris entre uns i altres que caldria estudiar més atentament.

L’últim document és del dimarts 12 de maig de 1953, en què s’envia l’expedient al Ministeri de Governació. No es conserva la resposta del ministeri, però no hi ha dubte del sentit de la seua decisió.

Amb l’ajuda d’estos documents hem reconstruït la cronologia del procés:

Gener de 1948, es decideix reactivar l’expedient de segregació de 1930.

Dimecres 3 de març de 1948, el subsecretari de la Governació els diu per carta que fa massa temps d’aquell expedient i que se n’ha d’iniciar un altre.

Diumenge 16 de maig de 1948, la quasi totalitat de veïnes i veïns majors d’edat atorguen el seu mandat a 14 representants en presència dels tres notaris de Vila-real.

Divendres 6 d’agost de 1948, es sol·licita a l’ajuntament de Vila-real, per requeriment notarial, informació sobre si hi ha “bienes, aprovechamientos, usos públicos y créditos, derechos e intereses que deban ser objeto de división o de delimitación”, unes dades que són necessàries per fer efectiva la segregació.

(8) Dissabte 21 d’agost de 1948. Còpia de la petició formal de segregació. Inicien un expedient tal com mana l’article 7 de la Llei Municipal de 31 d’octubre de 1935. El document està estructurat en un preciós capítol d’Antecedents que descriu a les Alqueries com una “verdadera Ciudad Jardín”, i després detalla en què consisteix eixa llei i com s’està desenvolupant en el seu cas: 1) Petició escrita de la majoria dels electors de les Alqueries, proposta de nom per al nou municipi i delimitació territorial; 2) justificació de l’existència de recursos propis i de que la segregació no durà costos per a Vila-real, i 3) acord favorable de l’ajuntament de Vila-real.

L’explicació de tots estos punt és extremadament interessant i descriu molt bé com era el poble en 1948. En concret se’ns informa detalladament de la Contribució a l’Estat; del paper de la Caixa Rural i Sindicat Agrícola de Sant Jaume i del moviment bancari de les Alqueries; de les activitats de diversa índole que s’hi realitzaven; Institucions pròpies i autàrquiques (religioses, sanitàries, culturals, polítiques i socials), etc.

(9) Dijous 26 d’agost de 1948. Este dia es presenta a l’ajuntament de Vila-real, davant de notari, el document anterior i s’inicia l’expedient de segregació. A banda es lliura esta instància en què els representants de les Alqueries protesten perquè l’ajuntament de Vila-real no els dóna les dades que són necessàries per complir els requeriments de la llei per a la segregació del poble, i que s’havien demanat el divendres 6 d’agost; a més resumeixen punt per punt què els toca fer a ells i de quina manera ho han fet.

En efecto, el apartado 4º del artículo 16 del repetido Reglamento, exige la presentación de un “proyecto de división de bienes, aprovechamiento, usos públicos y créditos, entre el antiguo y nuevo Ayuntamiento, y avance de las estipulaciones que hayan de pactarse entre ambas partes, respecto a derechos e intereses que no estén bien delimitados”: Nosotros ignoramos existan bienes, aprovechamientos, usos públicos y créditos, derechos e intereses que deban ser objeto de división o de delimitación, y mal podemos presentar un proyecto, ni esbozar un avance, si el organismo obligado y capacitado para manifestar la existencia de tales bienes, usos, créditos, derechos e intereses, consciente y, nuestro entender ilegalmente, no lo hace.

Corporació municipal de Vila-real i el seu alcalde, Vicente Peris, en l’homenatge a la fi del seu mandat a l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia. Fototeca AMV-r.

(10) Divendres 3 de febrer de 1950. Acord del Plenari de l’Ajuntament de Vila-real informant desfavorablement i amb duríssimes paraules de la sol·licitud de segregació. Ho qualifiquen  com “una maniobra política” que busca desestabilitzar la pau: es diu que van demanar la segregació durant la dictadura de Primo de Rivera però no durant la República, “y en cambio se reitera ahora, cuando la paz y el orden imperan en nuestra Patria”. Els seus arguments són que no existeix un nucli de població, que no hi ha mitjans econòmics suficients, que no cooperen en millorar el seu nivell de vida perquè fins i tot els han de multar per a que porten als fills a les escoles; que l’única entitat cívica és un “mal llamado Club Ciclista nombre bajo el que se encubre una Sociedad que vino dedicando su local a salon de bailes y deprimentes espectaculos de variedades que todos recordais que tuvieron que se prohibides” [d’açò tenim més informació que contarem en altra ocasió]; que hi ha incapacitat política i administrativa “así como el mas absoluto desconocimiento de los que representa el Movimiento que dirigí nuestro Caudillo”; que “un puñado de despechados ambiciosos, alentados por la baja pasión política de enemigos de nuestro Régimen, han arrastrado a una mayoría de sencillos labradores a solicitar lo que es contrario a su voluntat”; que “diariamente nos llegan los lamentos de sincero arrepentimiento”; que han sigut uns desagraïts amb el seu regidor, don José Izquierdo Huertas, ex-combatent i mutilat; etc.

(11) Dimarts 28 de març de 1950. Acord de la Diputació Provincial del día 28 de març de 1950 , informant desfavorablement l’expedient de segregació. Li dediquen nou línies de text i destaquen només que “no tiene casco de población definido, hallándose sus habitants diseminados en una amplísima extensión de terreno, careciendo de los medios económicos precisos para atender los Servicios mínimos obligatorios”.

En la mateixa fulla, còpia de l’Escrit de la Secció Provincial d’Administració Local que conclou que “la segregación en la actualidad va en contra de los intereses económicos del poblado de Alquerías del Niño Perdido y del Municipio de Villarreal de los Infantes”, datada en dijous 1 de juny de 1950..

Dimecres 25 de juny de 1952. Les Alqueries s’erigeix en Parròquia de la Diòcesi de Tortosa.

(12) Còpia mecanografiada de providències i diligències signades pel Secretari de l’ajuntament de Vila-real, Amado Tena Tena:

  • Dilluns 1 de desembre de 1952. Còpia d’un seguit de providències i diligències signades pel secretari de l’ajuntament de Vila-real.Providència: “Una vez acordado por el Ayuntamiento Pleno cuanto precede devuélvase el expediente de segregación de las Alquerías al Excmo. Sr. Gobernador Civil de la provincia.”
  • Dissabte 17 de gener de 1953. Arrel d’una petició expressa del Governador civil de Castelló del 24 de desembre de 1952, l’alcaldia de Vila-real demana a Manuel Molés Mingarro, com a primer signatari en la petició de segregació, nova resposta sobre els quatre punts que demana la llei de 1935 per tal de concedir la segregació d’un poble.

Providència: Por recibida la comunicación del Excmo. Sr. Gobernador Civil de la provincia de fecha 24 del pasado mes, número 7.378, requiérase a don Manuel Molés Mingarro, uno de los firmantes del escrito de segregación para que remita a esta Alcaldía los documentos siguientes:

1º.- Informe demostrativo de que ni el nuevo municipio ni el antiguo, carecerán de los medios necesarios para el cumplimiento de sus fines.

2º.- Proyecto de división de bienes, aprovechamientos, usos públicos, créditos y cualesquiera otros derechos y obligaciones, entre este Ayuntamiento y el nuevo, y bases que se establezcan para resolver posteriormente cualesquiera cuestiones que no hubiere sido posible dilucidar.

3º.- Propuesta de designación de los concejales que hayan de formar el nuevo Ayuntamiento, hasta que se constituya por los procedimientos legales.

4º.- Propuesta al Ministerio de la Gobernación relativa al nombre que se proyecta dar al nuevo municipio.

Y certifíquese por Secretaría, si este municipio posee bienes o aprovechamientos comunales.

Lo mandó y firma el señor Alcalde, de que yo, el Secretario, certifico.

  • Dissabte 24 de gener de 1953. Certificat del secretari de l’ajuntament de Vila-real de que “este Municipio no posee con el carácter de comunales, bienes y aprovechamiento alguno”.
  • Dimarts 10 de febrer de 1953. Diligència del Secretari per fer constar que Antonio Ballester Ferrer i Antonio Vilar López han contestat per escrit a la comunicació que el 17 de gener se li va adreçar a Manuel Molés Mingarro.
  • Dimecres 25 de febrer de 1953. Es dóna per rebut l’escrit anterior, però diuen que s’aprecia disparitat entre llocs i dates de la diligència notarial de reconeixement i l’escrit subscrit per 15 persones, s’acorda que comparesquen estos a ratificar-se.

(13) Dissabte 31 de gener de 1953. Resposta de la Coordinadora a la petició de l’ajuntament de Vila-real, aportant noves dades a les que ja es donaven en l’escrit inicial… quatre anys i mig abans! A més de la correcció del text jurídic-administratiu, en el text es relaten les mesures preses en Vila-real com a represàlia per l’expedient de segregació, es reprotxa al seu ajuntament que no hagen contribuït en res a l’ampliació del cementeri i a la construcció de l’església i altres respostes directes. Estos paràgrafs estan senyalats al marge a ploma. El text el signen els 14 representants incloent quan correspon el seu caràcter d’ex-captius, membres de Falange i altres càrrecs que destaquen l’adhesió al Règim que posava en dubte l’escrit de l’ajuntament.

(14) Dimecres 25 de febrer de 1953. Còpia de la notificació de l’Alcaldia per a que els 14 signants de l’expedient de segregació s’hi presenten a ratificar-se en ell: els set primers dilluns 2 de febrer i els altres set el dimarts 3, a les 11 h.

(15) Dilluns 2 i dimarts 3 de març de 1953. Compareixences dels 14 representants del poble, signataris de l’escrit de segregació, ratificant-se en la seua voluntat i negant-se a signar la compareixença.

(16) Dilluns 7 de març de 1953, providències i diligències escrites a llapis sobre paper quadriculat. L’expedient de segregació continua el seu camí burocràtic des de l’ajuntament de Vila-real a Govern civil de Castelló i al Ministeri de Governació.

  • Providencia: En Villarreal de los Infantes a 7 de marzo del año 1953.

Una vez que han comparecido antes esta Alcaldía los señores que se mencionan en la providencia de fecha 25 de febrero último, dese cuenta al Ayto. pleno en la primera sesión que celebre, de lo manifestado por los mismos al objeto de tomar definitivo acuerdo en este expediente de segregación de la Barriada de las Alquerías.

Lo manda y firma el Sr. Alcalde Don Vicente Peris lo que yo el Secretario ratifico.

  • Diligencia: Lo pongo yo el Secretario para hacer constar que en el orden del día de la sesión que el pleno de este Ayto ha de celebrar el próximo día 27 del actual figura entre otros el extremo a que se refiere la providencia anterior.

Villarreal a 24 de Marzo de 1953.

(Nom del secretari i data de còpia)

  • Providencia: En Villarreal a 11 de Mayo del año 1953.

Visto el oficio del Aymo. Al Gobernador civil de la provincia nº 2384 de fecha 5 del corriente (tatxat) cúmplase cuanto en el mismo se ordena, debiendo remitir este expediente de segregación, al Aymo. al Ministro de la Gobernación por conductos del Gobierno Civil de esta provincia, para su resolución definitiva.

Lo mismo lo firma el Sr. Alcalde de que yo el Secretario certifico.

  • Diligencia: Para hacer constar que n el día de hoy y en cumplimiento a lo ordenado en la anterior providencia se remite expediente al Aymo. de Gobernador Civil de la provincia.

Villarreal a 12 de mayo de 1953.

  • Tengo el honor de remitir a V.I. el adjunto expediente instruido como consecuencia de haber solicitado constituir municipio independiente la Barriada de las Alquerías del Niño Perdido, al objeto de que se sirva remitir el mismo al [inintel·ligible] Sr. Ministro de la Gobernación.

Villarreal a 12-V-1953

Exmo. Sr. Gobernador Civil de la provincia Castellón.

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *