Alguns dels encunys usats per Batiste Soriano en obretes de teatre, fotografies i altres documents. Crida l’atenció que es vincule les Alqueries a Borriana en compte de a Vila-real: el motiu suposem que és que el servei de Correus depenia efectivament de Borriana, com el telèfon, per exemple.

Batiste Soriano (1907-1997), el forner de qui ja hem oferit una col·lecció de fotografies d’altíssim interès artístic i documental, era també un gran aficionat al teatre. Durant anys va dirigir el grup de teatre amateur del poble: el Cuadro Escénico Alqueriense. D’ell es conserva una col·lecció interessantíssima d’obretes que es van utilitzar durant dècades, la major part de la qual la conserva Mn. Salvador Ballester Huguet entre altres moltes de la seua propietat.

La col·lecció completa de Mn. Salvador es pot dividir en dos parts: les publicacions d’abans de la guerra, en la seua major part sainets en valencià aportades per Batiste Soriano, i les de postguerra, totes elles en castellà i en col·leccions lligades a l’església. D’esta segona part hi ha també nombroses obretes mecanografiades, algunes amb el segell de Batiste Soriano, moltes sense identificar i altres escrites per Mn. Salvador.

Hem estructurat este text en vàries parts:

  • El teatre amateur a les Alqueries
  • Qualitat
  • Sainets valencians (inclou 15 publicacions digitalitzades)
  • Obres de postguerra
  • Fonts

El teatre amateur a les Alqueries

La major part de les obretes valencianes porten el segell de “Bautista Soriano – Panadería”, i de vegades el seu nom manuscrit amb llapis (en una ocasió veiem que li afegeix “El Forneret”). Es tracta de literatura escènica en distintes col·leccions, que el grup de teatre del poble aconseguia d’algun conegut o comprava de segona mà: a la portada de “La conferència” trobem un encuny que diu: «Libreria xxxxxx [il·legible] “La Madrileña”. Compra-venta de libros usados. Lonja (Valencia)» (suposem que seria una tendeta a prop de la Llotja de València). També sabem que a Batiste li agradava anar a València a veure els bous però possiblement també a buscar materials d’este tipus.

Finalment estes obretes les va guardar Batiste en qualitat de director. Sabem que algunes altres les va donar a actors o interessats, i ara estan repartides en diferents cases del poble.

Les dates de les estrenes o les de la seua publicació no corresponen necessàriament amb les de la representació a les Alqueries, de fet sabem que algunes obretes senyeres, com Una conferència (1927), de Pepe Alba, es va muntar encara en els anys 60 ó 70.

En el circuit professional, a les capitals de província, hi havia teatre tots els dies (veiem que hi ha estrenes en dilluns, dimarts, divendres, dissabte…), se solien representar tres o quatre peces per sessió, i es feien entre dos i quatre sessions diàries depenent del dia de la setmana. En canvi als pobles el teatre es feia per a ocasions senyalades en les que també es podien representar diferents peces entre llargues i curtes; els actors s’havien de preparar els papers durant setmanes, en assajos nocturns perquè dedicaven el dia a treballar (generalment en llargues jornades), amb un absentisme gran per diferents motius, que feia que no estigueren sempre totes i tots, com bé recordava Blai de Perico en la seua entrevista.

Imaginem a Batiste Soriano aficionat al teatre des de molt menut, i possiblement agafant el testimoni de la interpretació i la direcció teatral amateur de mans d’alguna persona o companyia local anterior. De qualsevol manera, el sainet en valencià es va popularitzar completament al llarg dels anys 20, a partir de canvis profunds en la societat valenciana i quan es va veure que era rendible econòmicament i es va apostar per ell.

En l’àmbit escènic els gèneres preferits eren els sainets valencians, la revista (de què se’n feien indistintament en valencià i castellà) i la sarsuela. Nombroses companyies feien comèdies pels pobles: portaven teatre, revista o sarsuela, i generalment després passaven la gorra. A més estaven les colles de gitanos amb cabres, algun numeret de circ i fins i tot, antigament, algun ós. Valencià i castellà s’alternaven amb fluïdesa, i alguna gent major recorda alguna cançoneta apresa en les comèdies d’abans de la guerra.

Les representacions en directe competien sovint amb el cinema, que en principi també era itinerant, amb imatge i so molt deficients.

Entre les obretes que conservem (i que reproduïm en este espai), la més antiga és Els aguilots (1909), un “Diàleg còmic en vers” de joventut de Rafael Gayano Lluch (1890-1954) inclòs en una revisteta sense coberta que incorpora també obres més tardanes (una de 1927, per exemple). A Els aguilots trobem l’habitual segell de Batiste i, entre els papers de la seua col·lecció, tres còpies mecanografiades, prova de que es va representar en algun moment.

Les obretes es representaven al carrer o en els locals de la Caixa Rural, però és possible que abans es pogueren veure també en els diferents casinos.

Lamentablement no hem aconseguit fotografies d’estes funcions. Tot i això, continuarem investigant esta temàtica i ampliant l’escasa informació disponible.

Qualitat

Quant a la qualitat de les obretes, com s’ha dit es tracta de sainets en llengua valenciana. Si el seu nivell artístic és, en general, fluixet, amb molt poques pretensions, cal pensar que la funció que complia el teatre als pobles era distinta a la del teatre professional de més categoria, amb vel·leïtats estètiques, objectius econòmics, crítica periodística, etc. D’una forma semblant, les xicotetes bandes de música generalment no poden competir amb les formacions professionals ni en qualitat ni en repertori, però tenen una funció concreta i insubstituïble. Per al teatre amateur hem de tindre en compte el paper social, comunitari, que tenia als pobles, i també la funció que en els anys 20 i 30 complia per a la normalització del nostre idioma, que es va veure interrompuda per la Guerra i els anys de dictadura. Anys en què no va haver un creixement dels gèneres, ni del llenguatge, ni dels models de societat que representaven, que mentrestant anava modernitzant-se acceleradament.

Sainets valencians

Dividim la col·lecció que ara conserva Mn. Salvador en obretes valencianes des dels anys 20 a la Guerra civil, i col·leccions de postguerra en castellà.

De les primeres es conserven quinze volums que pertanyen a publicacions periòdiques: El Cuento del Dumenche, Galeria de obres valencianes, Nostre teatro i Teatro valensiá, i que inclouen en total 18 obretes. D’algunes n’hi ha, a més a més, còpies mecanografiades per a repartir els papers entre els diferents intèrprets. Quan porten el segell de Batiste Soriano ho senyalem.

Hem escanejat totes estes obres i es poden llegir íntegrament en format PDF fent clic sobre les miniatures de les portades. Són les següents:

El Cuento del Dumenche
El cuento del Dumenche nº 219, València 17 de març de 1918. José Soler-Peris, La casa misteriosa. Sainet en un acte. [Estrenada divendres 17 de març de 1917 i dimarts 17 d’abril d’aquell any] BAUTISTA SORIANO
El cuento del Dumenche nº 229, València 26 de Mayo de 1918. Chuan Batiste Colom y Sales, Per un Belluter parat. Pesa en un acte. Una consulta. Entremés bilingüe. BAUTISTA SORIANO 
Galeria de obres valencianes
Galeria de obres valencianes nº 31, Editorial Arte y Letras. Antonio Virosque, Un sastre de… carreró. Choguet valensiá. [Estrenada en València: Teatro Lírico en 1918 i Salón Novedades en 1920]. BAUTISTA SORIANO.
Galeria de obres valencianes nº 82. José Mª Alba y Luis Juan Alcaraz, Una conferensia. Entremés valensiá. [Estrenada en Teatro Moderno, diumenge 18 de Desembre de 1927]. BAUTISTA SORIANO.
Nostre teatro
Nostre teatro nº 8, Any I. Valensia 17 de Choliol de 1921. Manuel Soto Lluch, Els matariles. Choguet còmic en un acte, en prosa. [Estrenada Salón Novedades dimarts 15 de Mars de 1921]. BAUTISTA SORIANO 
Nostre teatro nº 4, Época II. Valensia 29 de Novembre de 1930. J. Castañer Fons, Ana María. Comedia en un acte y en prosa, orichinal. [Estrenada Saló Novetats dimarts 18 de Novembre de 1930]. BAUTISTA SORIANO 
Teatro valensiá (Director R. Gayano Lluch
Teatro valensiá nº 16. Valensia 15 de Chiner de 1926). Manuel Haro, Choc d’amor. Comedia en un acte, orichinal y en vers. [Estrenada Saló Novetats dimarts 16 de Chuñ de 1925].
Teatro valensiá nº 31. Valensia 30 de Abril de 1926. Alberto Martín, ¡Baix la figuera! Cuadro dramátic de costums valencianes, en un acte y en vers. [Estrenada Saló Novetats dimarts 9 de Febrer de 1926].
Teatro valensiá nº 33. Valensia 14 de Maig de 1926. B. Ortín Benedito, Festes en l’hórta. Comedia bilingüe en vers i en un acte. [Estrenada Salón Novedades dimarts 2 de Chuñ de 1925].
Teatro valensiá (falta tapa), aprox. 1926. F. Fernández Montoya, ¡Yo sé guardar un secret! Choguet cómic en un acte y en prósa. [Estrenada en Teatro Moderno de València, divendres 13 de Noviembre de 1925].
Teatro valensiá nº 36. Valensia 4 de Chuñ de 1926. F. Hernández Casajuana, Pagar el pato. Sainet de cría, orichinal y en prosa. [Estrenada en Teatro Moderno de València, dimarts 24 de Novembre de 1925]. Jesús Morante Borrás, ¡Animetes santes…! Apropósit en un acte, en prosa y orichinal. [Estrenada en Teatro Moderno, dilluns 2 de Novembre de 1925].
Teatro valensiá nº 73. Valensia 4 de Mars de 1927. Estanislao Alberola i F. Muñoz Martínez, El primer voler. Comedia en un acte, en prosa y orichinal. [Estrenada en Teatro de la Comedia, divendres 31 de Desembre de 1926].
Teatro valensiá nº 93. Valensia 17 de Febrer de 1928. E. Ramón Perdiguer, En Carnistòltes. Comedia lírica en un acte y en prosa.
A més a més hi ha dos volums sense portada que encara no hem pogut atribuir a cap publicació; són:

·         (Sense referències editorials): R. Gayano Lluch, Els aguilots . [Estrenada en la Sosietat “L’Antigor”, de València, el dijous 28 de desembre de 1909]. Diàleg còmic en vers [amb tres còpies mecanografiades]. Francesc Giner y Pertegás, L’home àguila. Diàleg en prosa. Rafél Llobat Ferrer, Cada cosa en son temps. Entremés còmic orichinal. (Estrenat dissabte 9 d’abril de 1927). BAUTISTA SORIANO.

·         Josep Peris Celda, Nèlo Bacora. Ensalá de cuentos vells del horta valenciana, en un acte y en prosa barateta. (1918); sense referències editorials. BAUTISTA SORIANO.

Obres de postguerra

A més a més, la col·lecció de Mn. Salvador inclou un gran quantitat de publicacions de postguerra (tot i que ja es publicaven abans), la pràctica totalitat en castellà. Les publicacions valencianes d’abans de la Guerra van desaparèixer totes, de manera que les que es conservaven dels anys 20 i 30 circulaven entre els grups amateurs de mà en mà. Entre estes publicacions es confonen les de Bautista Soriano (només en hi ha una amb el seu segell). Moltes d’estes publicacions són de Mn. Salvador, a qui també agradava molt el teatre, i a més hi ha moltes obretes mecanoscrites que suposem que li pertanyen a ell: peces tradicionals catalanes (Els pasturets, de Lluís Millà, per exemple) o obretes escrites pel propi Mn. Salvador (per exemple, Xafardexan en un carré d’Ampolla, que apareix en versió manuscrita i mecanoscrita).

Este segon bloc d’obretes en castellà o mecanoscrites no les hem escanejat. Caldrà avaluar si resulten interessants per al poble: en general tenen molt poc d’interés estètic i el seu discurs moral ha envellit molt malament. Tret d’un número de la revista De bromas y de veras, la resta no du el segell de Batiste Soriano.

Fonts bibliogràfiques

Títol Col·lecció d’obretes de teatre de Batiste Soriano
Donant Mn. Salvador Ballester Huguet
Informants Vicenta Soriano, Salvador Ballester Huguet, Blai López, Delfina Llorens.
Data d’entrada Dimecres 23 d’agost de 2018.

Conservem un únic fullet publicitari d’una “Gran Velada Teatral” a les Alqueries, una tireta de paper engroguit de 10×21 cm. La funció va ser el diumenge 5 d’agost de 1951, a les deu i mitja de la nit. No diu el lloc on es va fer, per la qual cosa suposem que seria un espai habitual, possiblement instal·lacions de la Caixa Rural.
La Gran Velada es proposava a benefici de les obres de la nova església parroquial, que començarien oficialment el 24 de novembre d’eixe any. Se’n feia càrrec el Cuadro Escénico Alqueriense dirigit per Bautista Soriano.
Es van posar en escena dos obres: el drama en tres actes “Padres“, i el “juguete cómico de gran risa, en un acto”, “Per saber la veritat“. De la primera es conserven tres còpies mecanografiades, de la segona no queda cap document. NI de l’una ni de l’altra hem pogut saber els autors.
En el repartiment, quatre xiques i sis xics, que sumats al director suposaven una companyia més que potent, d’onze persones mobilitzades directament. Les xiques: T. Navarro, M. Girona, O. Albero, M. Girona; i els xics: J. Vicent, V. Arnal, P. Eixea, Fco. Usó, P. Ventura, G. Vilar (Gargonio).
Una altra cosa curiosa és que els entreactes de la vetlada estaven amenitzats per l’Orquesta “Jimson”, i que s’anunciava la instal·lació de “potentes altavoces”, una cosa que hui en dia ens pareix un exotisme.
L’entrada de dos pessetes estava justificada per la finalitat benèfica de l’acte. Suposem que l’èxit seria gran.