Sinopsi: Isabel i Ramón, un matrimoni de carnissers jubilats que porten 60 anys casats, ens parlen del treball, de la Guerra i la postguerra amb nombroses anècdotes, de relacions familiars hui superades: l’alta mortalitat de les dones, els xiquets que es donaven, les mares dides… Històries colpidores plenes de bon humor.

Resum / Transcripció:

Entrevistem a Ramón López, nascut en 1929, i a la seua dona, Isabel Gascó, nascuda en 1932, en sa casa, abans carnisseria i ara floristeria. Porten 68 anys junts, entre els dos ens conten de forma viva, amb nombroses anècdotes, una trajectòria vital que comença en els terribles anys 30 i creua el segle XX amb bon humor.

Ramón és nascut a les Alqueries, Isabel al Grau de Borriana: als tretze dies va morir sa mare i la van donar a una família de les Alqueries a qui se’ls havia mort una xiqueta.

Ramón ve d’una família de llauradors però professionalment i fins que es va casar va ser obrer de la construcció. En casar-se es va incorporar al negoci dels sogres, que tenien una carnisseria. D’allí van passar on estan ara. De malnom ell és de la família dels “Cabos”, ella dels “Sopos” (no sap com es diria la família biològica). En el cas de Ramón, pareix ser que el seu rebesavi era cabo de la via, va vindre a treballar i es va quedar a les Alqueries. Son pare i ell ja són nascuts ací; no sap d’on vindria la família. Els malnoms eren necessaris en un poble on tots eren “Capelles” i “Molesos”.

Ramón conta que va anar molt poquet a escola perquè el va agafar la Guerra Civil. Al principi anaven a escola però quan venia la Pava eixien fugint. Després de la Guerra tenien de mestre a un sergent militar, del que diu que “igual sabia ell com jo”. Este mestre es casaria a les Alqueries. El que no sabia el mestre li ho preguntava a un alumne. [5 min.] L’escola la tenia propet, anava a la Creueta, a l’escola de la Palmera, l’actual Centre Juvenil, que pensen que es va construir a la República. Sa mare també va morir molt jove i estaven amb l’àvia.

En la Guerra la família al complet es va refugiar a Gavarda, perquè els van fer fugir en arribar el front. Abans  van estar en una caseta a la mar, després van anar al Secà. Recorda que de la Mar veien les canonades dalt de Castelló. També recorda que a les Alqueries van bombardejar un tren ple de soldadets de l’anomenada “Quinta del Biberón”, i que va anar a veure-ho. Son pare era l’alcalde. Els morts estaven amuntonats. Sa mare no volia que anara a veure-ho, però son pare sí: “Aixina se’n recordarà”, deia. Hi havia restos per tot arreu.

Nom/Cognom i Data de naixement Ramón López, 1929

Isabel Gascó, 1932

Títol Ramón López i Isabel Gascó, carnissers, 68 anys junts
Data i lloc de l’entrevista  19 novembre, casa dels entrevistats
Entrevistador  Heterotopia CEAP, Rafael Marco Molés
Link  https://www.youtube.com/watch?v=n3hxXUIoGuc
Extracte  13:57 – 15:38. Refugiats amb una cabra i el cap de la màquina de cosir.