Sinopsi

Pura Molés, ama de casa, és testimoni d’un segle d’història des de la casa en què va nàixer i on encara viu: la seua joventut en guerra i postguerra, i de com era el poble en aquell moment. També conta històries rebudes, com el pas de la plaga de la “Cucaratxa”, que va deixar un gran número de morts en 1918.

Resum / Transcripció:

Pura Molés, amb 90 anys i una lucidesa i una vitalitat que ja voldrien molts, ens fa un repàs apassionant del segle XX vist des de sa casa, una alqueria entre tarongers fins a fa uns pocs anys. Parlar amb ella és un plaer, i tot el que conta, amb els drames i les alegries, mereix ser recordat com a patrimoni del poble.

Pura Molés Safont (1927), filla de Ramon el Calent, amb set tios, quatre homes i tres dones, una de les quals Carmen la Mudeta, una xica espavilada que havia estudiat en una col·legi especial de València abans de la Guerra. Son pare era comprador de taronja i tenia terra. Pura ha sigut sempre ama de casa, ha tingut dos fills, xic i xica: ell notari a Màlaga i pare de notaris, i ella amb dos fills també amb carrera universitària. I un rebesnét.

En sa casa eren tres germans i ells: Ramon, Vicent i Batiste, dels que només queda ella, la més jove. Li fallen les cames però està molt bé de salut i de coneixement.

Parlem de la Guerra. Quan va arribar el front van anar a una caseta que tenien al Secà, i d’ahí van passar a Vila-real. Més tard, un home els van avisar que el front ja estava al Barranc de Nules i podien tornar a casa; les metralletes es muntaven [5 min.] a la barana d’una finca d’un tal Canastre i disparaven fins el Barranc.

Ens parla de la presència de moros allotjats a la casa del Trullenc, que anaven a omplir aigua a les cisternes que hi havia prop de sa casa. Pel seu carrer passava una sèquia, davant tenia una finca gran de Safont, el propietari del xalet que ara és Ca la Vila. Quan aquell home els va avisar per tornar a casa, van trobar la porta oberta, el pany trencat, i dalt tenien un moro que va baixar amb una caçadora d’un germà, una bíblia i un fajín dels que es portaven en els trages de comunió.

De la sèquia eixia un reguer, i a diari anaven moros a llavar-se la roba. La posaven damunt de la pareteta, amb el polze i l’índex l’estovaven i la xafaven fins que estava neta. Es quedaven en calçotets, quan la roba es secava es vestien i se n’anaven.

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Nom/Cognom Pura Molés Safont
Data de naixement 1927
Títol Pura Molés, un segle d’història des d’una alqueria
Data i lloc de l’entrevista Diumenge 22 d’octubre. Casa de l’entrevistada
Entrevistador Heterotopia CEAP, Rafael Marco Molés
Link https://www.youtube.com/watch?v=AbtIrPknGLU
Extracte 36:37 – 38:40. Fiscalia i animals
PDF