| Autor | Salvador Ballester Huguet |
| Títol | Racons i records del meu poble |
| Data d’entrada | Dilluns 23 d’abril de 2018. |
| Capítol 1 | |
| Capítol 2 | |
| Capítols 3 i 4 | |
| Capítol 5 | |
| Preparació de la publicació | Nelo Vilar i Laura Yustas |
Els darrers mesos, Mn Salvador Ballester Huguet (1930) ha preparat un llibre amb nombrosos gràfics i fotografies dels seus records sobre les Alqueries: Racons i records del meu poble. Mentre es busca editor per a ell, l’oferim en primícia absoluta. En ell trobarem informacions precioses per al poble, contades amb estima i bon humor, sobre racons, sèquies, personatges, tradicions festives i gastronòmiques, malnoms i locucions. Una meravella de recerca etnogràfica que permetrà conservar històries importants per a la comunitat històrica d’este poble.
A continuació incloem la seua introducció, amb dedicatòria i agraïments, i l’índex del volum. Ací a la vora teniu els enllaços des dels que podeu accedir als capítols individualitzats o al text complet. Bona lectura!
Racons i records del meu poble
Dedicatòria:
Als tres nebots: Vicenta, Fina i Paco Vicent Ballester
Per a que tinguen un record de les coses antigues de Les Alqueries
i no perguen la memòria del seu poble.
PRESENTACIÓ
Alqueries del Niño Perdido, el meu poble natal, al que he tornat a viure una vegada jubilat, després de molts anys vivint fora, per a compartir els darrers anys de la meva vida, si Déu vol, amb la meua família, els pocs “alcrieros” que queden de la meva edat i aquells que són més joves. Alquieries del Niño Perdido sempre va ser motiu d’orgull i estima per la meva part. Sempre he dut al carnet d’identitat que sóc natural de Alqueries del Niño Perdido.
És cert que aquests llargs anys, uns setanta que he estat fora, tant per estudis com per Ministeri sacerdotal, han segut molts. També és cert, que no vaig desconnectar mai del meu poble. Tornava a l’estiu, de vacances, mentre estudiava al seminari de Tortosa, doncs ací continuaven vivint els meus pares i altres familiars. En veritat no eren massa dies. Primer un parell de mesos a l’estiu i després, ja sacerdot, des de l’any 1952, uns dies cada any, a l’estiu, pel meu Ministeri i la docència al Seminari i altres obligacions. Solia visitar, algunes vegades a l’any, la meva família i participava en diversos actes religiosos, especialment el dia de la festa de la patrona, la mare de Déu del Niño Perdido. Així, en particular, vaig participar en les festes de la segregació del poble.
Jo m’estava adonant que el meu poble es transformava; que era cada vegada més poble, que urbanísticament, deixaven de ser “panys de cases” i esdevenien carrers, més o menys llargs i van anar apareixent noves urbanitzacions; però no tenia ni idea de la totalitat del conjunt. Quan venia de vacances no tenia temps per “patejar” el poble. És ara, al vindre a viure i tindre temps, per la jubilació, després de recuperar-me d’algunes operacions i gràcies a la meva família, a qui agraeixo les seves atencions i delicadeses, quan puc trepitjar els carrers, places, avingudes i camins, on abans hi havia sendes i entradors, adonant-me que “el meu poble no és el meu poble, que me l’han canviat”. Per a millor, per descomptat.
El meu poble ha donat un gran canvi urbà. Ara, al passejar, que ho faig gairebé cada dia, no puc trobar aquells llocs familiars d’abans. Formaven part de la meva infantesa. Alguns són aquí, però transformats. I amb bona voluntat i no menys curiositat de qui s’embarca en una nova aventura, he començat a admirar el desenvolupament urbanístic realitzat i el projectat: avingudes, places, etc., i com no, per recordar els racons, persones, fets, dites i sobrenoms familiars per a mi, en la meva infància. Per descomptat, que em van impressionar i els duc gravats a la meva ment i el meu cor. Sempre he estat un col·leccionista de coses antigues, refranys i proverbis antics.
És per eixe canvia a millor del meu poble i, sobretot, perquè no s’obliden, per desconeixement d’aquestes coses, per part dels joves i no tan joves de les Alqueries, que em deia, Salvador, tens el deure d’enregistrar-les, ara que tens temps, per als teus nebots i família, almenys alguns racons, persones, tradicions, refranys, dites, etc., ja que aquestes coses han estat bona mostra de la nostra vida i manera de ser anys enrere. Aquestes coses són part de les nostres arrels i tradicions. És per això que he dit, cal escriure aquestes pàgines de “RACONS I RECORDS DEL MEU POBLE”.
Són aquestes pàgines, experiències i records molt estimats i, per tant, recordats moltes vegades per mi, ara a la vellesa. Serà que aquests records són més a prop del biberó, que de la mort o la tomba. Són records d’infància i joventut. Serà veritat, com va dir algú, que a la vellesa s’enyora la infància, per veure com s’acosta la mort. Tot i que confesso, sincerament, que no tinc por a la mort. L’espero amb serenitat, agraït pels anys que Déu m’ha donat de vida. I, per descomptat, amb la confiança que, com en llatí diem: “Ianua vitae, mors”. La mort és la porta de la vida. No vull filosofar…; però és cert, que la mort és una etapa de la vida. La vida no té final. És per això que els nostres majors solien dir, quan algú moria, que “ha passat a Millor vida”.
Al deixar constància de totes aquestes coses, he volgut narrar-les “grosso modo”, sense massa detalls ni pretensions erudites, per no resultar pesat i perquè, en algunes coses, sobretot al recordar a les persones, no he pogut recollir més dades.
Demano disculpes si algú pot sentir-se molest, especialment per enumerar sobrenoms, o no recordar a alguna persona, frase o aforisme. M’agradaria que qui vullga puga aportar alguna frase o aforisme dels nostres ancians.
El que tens a les mans és el que a mi em va sorprendre i que recordo de la meva infantesa i joventut, del meu benvolgut poble d’Alqueries del Niño Perdido.
A vosaltres, família i “alcrieros” tots, gràcies per passar algun temps llegint aquestes cabòries de “Monsenye”, com m’anomenen afectuosament a l’Ampolla, on em vaig estrenar com a rector.
Amb afecte.
Mn. Salvador Ballester Huguet.
Agraïments:
A tots aquells que m’heu prestat les fotografies per il·lustrar el llibre i en especial a la Caixa Rural que m’ha prestat algunes fotografies d’Amparo Vicent i a la meua reneboda Vicenta Sorribes Vicent qui ha realitzat la major part de les fotografies i les ha escanejades.
**********
Índex
1.- Racons i sèquies
A) Racons
- El Replà i el caseró dels frares
- L’església vella
- El Caixer
- L’antiga plaça del poble
- La placeta dels Tarongers
- El “Camirrel”, o Carretera General
- La canal de la Guixa
- La palmera i les escoles
- El pi
- El racó de la Picor
- El xalet de Safont: Villa Dolores
- El molí de l’Inglés
- La casa del Parret
- El pany de la Llanda
- La Creueta
- El clot dels Ríos
- El clot del Cabironet
- “L’Almassén” de Vilar
- El carreronet del Basero
- L’estacioneta de la Panderola
- L’estació del Nord
- Les delícies
- El pany dels Borillos i “Riueros”
- El Cine Requena
- La Regenta
- El Maset
- El pany de Valentí
- La Mina
- El Pou
- Casa Cantó
- El Bar Sol
- Bar Campos
- El pany dels Picapedrers o Silverios
- El meu pany
- La morera
- El sindicat catòlic, Agrícola Sant Jaume
- L’Esport Cicliste
- Altres cafés del poble
- El Piló dels Sants
B) Les sèquies
Sèquia Major de Dalt –“Roja” o Sobirana
Sèquia Major de Baix o Jussana
2. Personatges / persones
- Els meus pares
- El “tio” “Faxenda”
- La tia “Freisqueta la Resaora” (amb els “Gozos de las Benditas Almas”)
- El “tio” Vicent el Poll
- El metge, D. Vicente Casabó
- Sra. Concha la de Márquez
- El “tio” Colàs
- El “tio” Vicente el Roget del Palmero
- El “tio” Joaquín del Cagat
- El “tio” Miquel Ramón
- Rosa i Isabel
- La tia Rosa la Campanera
- Aurelieta
- Enrique Asencio o “Grillos”
- Mauricio el Barber
- Vicente Miró
- Manuel Usó “el Basero”
- Els sacerdots dels que jo vaig ser monaguillo
- a) Don José Juan Barceló
- b) Mossèn Melchor
- c) Mn. Vicente Bellés i Mn. Manuel Bellido
- d) Mossèn Vicent Adrià
- e) Mossèn Manuel Granell Oliver
- f) Mn. Juan Miralles Vilarroig
- g) Mn. Miguel Molés Capella
3. Tradicions i costums
A) Festes
- Pasqua al riu Anna
- La “Mocadorà” de la fira del Dia de la Patrona
- Les foguerades de la Mare de Déu de Gràcia
- Els jocs a la Plaça
- La festa de Sant Antoni i la Muntanyeta
- Les estrenes del dia de Nadal
- Els clavaris i les clavariesses
B) Celebracions gastronòmiques
- Les pilotes de Nadal (amb La paella)
- El dinar de Nadal
- L’olla de Nadal
- Mones de Pasqua
- La “tortà” d’ametla
- Coca de tomaca
- Pastissets de Nadal
4. Apodos o malnoms
5. Locucions
A) Paràgrafs
- Expressions religioses
- Pregària
- Expressions populars
B) Refranys
- Refranys religiosos
- Refranys de la pagesia
- Refranys d’ací i d’allà








Deixa una resposta
Vols unir-te a la conversa?No dubtis a contribuir!