Paquitín Martínez (‘Popi’) ens convida a sa casa i ens deixa vore i reproduir algunes de les seues fotos familiars. En esta col·lecció trobem fotos d’estudi, fotos al carrer i fins i tot una foto d’escola amb Doña Paca -àvia d’Eloísa Molés, vore col·lecció– de mestra, en el primer quart del segle XX.

Hem dividit les fotos en quatre blocs: el primer està dedicat a la família materna, el segon a la paterna, el tercer a les fotos familiars posteriors a la boda dels seus pares en què ix ella, sa mare, son pare, el seu germà…; i el quart bloc inclou dos fotos, una que no és de la família i altra en què Paquitín no reconeixia a ningú i demanava als lectors i lectores de Les Alqueries Pèdia que col·laboren en la identificació de la dona i les xiquetes que apareixen. I hem tingut sort, PERQUÈ JA LES HAN IDENTIFICAT!

A més de veure les fotos, vam parlar amb ella de costums familiars i de coses que abans es feien i ara han desaparegut o fins i tot estan prohibides. Més enllà de l’interés estètic de les fotografies, estes col·leccions, amb els seus comentaris, ens serveixen per a fer aportacions a l’etnografia del poble.

Un cas curiós d’açò que es va quedar fora de càmera, és el de l’ús de la ruda, una herba que es gastava molt i que el seu pare utilitzava sovint per “aclarir-se la sang”. Des de 2004 està prohibida a l’Estat espanyol per la seua gran toxicitat. En el segle passat, així i tot, es controlava la dosi i es feia servir de diverses maneres. Diu Paquitín que a son pare li venia del temps que van estar a Catalunya. És una planta que dins de la seua toxicitat és abortiva i Paquitín ens conta que sospita dels còlics miserere del segle passat i pensa que en alguns casos serien avortaments casolans amb ruda o altres plantes semblants.

Un altre tema és el carrer Sant Roc, dividit entre Les Alqueries i Borriana; Paquitín ens conta que la seua cosina vivia en la part de Borriana i per tant no era alcriera, també que allí tenien un magatzem familiar que tampoc no es considerava de Les Alqueries.

***

Família materna

Els abuelos materns de Paquitín (‘Popi’), Agustín Martínez (‘Agustino Pota’) i Consuelo Safont (cosina germana dels hereus del xalet de Safont), en una foto d’estudi molt bonica. Darrere de la foto llegim: Carlos, 26 de maig de 1936 [?], San Bartolomé, 38. Murcia. Ens explica que ells anaven a treballar a un poble de Múrcia perquè tenien un comerç allí.

***

Ací tenim un record del negoci del seu avi, que va anomenar com al seu fill (tio de Paquitín), Agustín Ramón Safont. Eren tres germanes i un germà: Paquita (mare de Paquitín), Consuelo, Natividad i Agustín. Aquí veiem a Agustín en una targeteta de l’època molt bonica i plena de color.

***

De nou l’àvia materna de Paquitín, Consuelo Safont, en una foto d’estudi molt elegant amb mobiliari i teló a la moda. En este cas pareix que la roba que porta siga més senzilleta, tot i que va també molt mudada.

***

Una altra foto d’estudi d’Agustín Martínez, Pota (abuelo matern de Paquitín), en este cas assoles. Està molt elegant i mudat, amb brusa impecable i gest seriós. La fotografia d’estudi és tan correcta en llum i enquadrament com en les anteriors, però veiem un canvi en el fons, més senzillet o potser només un detall d’un fons més gran i adornat.

***

A l’esquerra Agustino ‘Pota’ de nou, i a la dreta Batiste Filets, tots dos llauradors i comerciants de taronja. Batiste és pare de Batistet de Filets a qui vorem més endavant en la seua foto de bodes.

***

Ací tenim una foto d’escola molt bonica en què Paquitín ens explica que no està sa mare perquè anava a les monges en Borriana, però sí apareix una prima germana de Paquitín amb la que es porta molts anys de diferència: la xiqueta més moreneta en primera fila, davant de la mestra. En esta foto tornem a vore a una mestra molt coneguda en el poble, Doña Paca, que vam vore en moltes fotografies d’escola en la Col·lecció de fotos d’Eloísa Molés García, néta seua.

***

Ací tenim a una joveníssima Paquita Ramón Safont, mare de Paquitín, que va nàixer l’any 1910.

***

De nou Paquita Ramon Safont en una foto estudi amb el teló a la moda de l’època, el mobiliari a lloc i llegint una revista il·lustrada, un element que també apareix molt en este tipus de fotos i que li dóna un aire interessant al retratat o retratada.

***

Una cosina germana de sa mare, molt elegant a l’estudi Serra de Vila-real. Com era costum en les fotos d’estudi va molt mudada, hi ha una peça de mobiliari a la moda i un teló molt cuidat amb motius florals i escultòrics. Pel pentinant i la roba segurament serà d’abans de la guerra. Paquitín ens explica que sa mare va tindre el seu germà amb 22 anys i a ella amb 33, es a dir, un abans de guerra i l’altra després. Recalca que per això hi ha una diferència d’edat tan gran entre ella i tota la família.

***

Ací tenim la foto d’estudi de la boda de Batiste, ‘Batistet de Filets’, cosí germà de la mare de Paquitín, amb Tereseta. La nòvia era d’Alcúdia de Carlet i ens conta Paquitín que, tot i que en la foto estiga dissimulat, era quasi un pam més alta que ell. La família de Tereseta era de Carlet i tenien almacén de taronja en la Pobla Llarga.

*

Família paterna

Aproximadament 1940. Els seus abuelos paterns a la porta de sa casa: Simeón Martínez (de Simeón li deien Simó, i per ell la seua família té el malnom dels ‘Simons’) i Victoria Victorioso als que no va arribar a conèixer. Van faltar abans de nàixer Paquitín (Popi) perquè son pare era el més xicotet de 8 germans i la seua àvia el va tindre amb 53 anys! Explica que ja tenien filles casades amb xiquets, i que igual donava de mamar al seu fill xicotet (el pare de Paquitín) que als néts. La nostra informadora de luxe ens comenta que haurien de ser molt alts per com es veien de grans fins i tot asseguts. En la seua família hi havia gent molt alta. La xiqueta és la seua cosina germana, Carmencita ‘la Menera’, que ja ha faltat. Ens explica que ella és amb molta diferència la més joveneta, per això la veiem tan juvenil tot i que hagen faltat germans i cosins. La xiqueta tindria ara 87 o 86 anys. Així que la foto tindrà uns 80 anys. Ens conta també com anècdota que la seua cosina més moreneta que apareix a la foto d’escola deia que no entenia perquè ningú volia posar Simeón com a nom, si era molt bonico.

Com detall ens conta que al carrer José Izquierdo vivia la família de son pare i tenia el taller el seu avi. Casualment sa mare havia viscut al carrer de darrere (Sant Roc) abans de casar-se.

***

Retrat d’estudi de Pepe Martínez Nebot, tio de Paquitín, germà de son pare Batiste ‘Simó’ Martínez. És una foto feta en Algèria. Paquitín ens conta que ell no volia servir ni anar a l’hort i per això va migrar. En Algèria era barber en una perruqueria d’homes i dones, va tindre molt d’èxit i va fer fortuna. Al començar la guerra d’independència d’Algèria (1954-1962) ell i la seua família es van traslladar a França. Ens explica que els van prometre que recuperarien les seues propietats i diners, però després no va ser així.

***

Simone i Régine cosines germanes de Paquitín per part de pare, filles de Pepe Martínez.

***

Batiste ‘Simó’ (Batiste Martínez Victoriosa), pare de Paquitín, en un estudi professional. Va molt mudat, amb uniforme militar que indica que estava fent el Servei Militar obligatori. L’uniforme que porta està present durant la dècada dels anys 20 i es canvia després de la guerra. Però, com que sabem que va nàixer l’any 1906 podem ajustar un poquet més la data i suposar que ell tindrà prop de 20 anys i, per tant, és aproximadament l’any 1926. Paquitín ens explica que tenia por i no va voler fer la guerra a Marroc, i que després la seua dona li deia que si haguera anat tindria una pagueta. De nou tenim un decorat molt cuidat amb taulellets molt asseats, un teló modernista amb detalls naturals i arquitectònics i una cadira a la moda del moment. Firma Colón, estudi de Castelló.

***

A la dreta Batiste ‘Simó’ Martínez, pare de Paquitín. Ens diu Paquitín que com son pare era més pobre duia boina. Al seu costat un home que no era exactament tio seu, però era pròxim a la família, pensa que li deien Pepe.

***

A la dreta Batiste ‘Simó’ Martínez, amb un xic que Paquitín no reconeix. Podrien estar en una platja, encara que en la foto no es veu amb molta claredat.

*

Nucli familiar de Paquitín (mare, pare, germà…)

Un retrat molt bonic de la boda dels pares de Paquitín, Paquita Ramón Safont i Batiste ‘Simó’ Martínez Victoriosa. Paquitín ens contava que la comunió i la boda de sa mare van ser en moments en què estava de dol i per això està vestida de negre. De la comunió no hi ha fotos, però de la boda tenim esta imatge preciosa amb un vestit impecable amb brodats i tot tipus de detalls modernistes com la coroneta. El fons es neutre i veiem també un exuberant ram de flors. Paquitín ens conta una anècdota divertida sobre esta foto: després de la boda volien anar a retratar-se, però la que li havia de dur la cola del vestit era una xiqueta de tres anys i no va voler anar. Esperant-la van passar els mesos i sa mare es va quedar embarassada, així que va haver de retratar-se estant ja d’alguns mesos.

***

Dos fotos molt boniques del germà major de Paquitín, Juanito Martínez Ramón, nascut en 1933, aproximadament amb un anyet (l’any 1934 possiblement). Són fotos d’estudi molt endreçades, en què el xiquet està sobre una tela que es repeteix en les dos imatges (en la segon afegint un coixí). El fons pareix diferent, però és possible que siga un fragment distint del mateix. Pareixen dos posats distints fets el mateix dia. És un fons modernista, amb un estil que encara estava present abans de la guerra. Estan firmades per la casa de fotografia Serra amb un gofrat molt elegant al cantó inferior esquerre. Possiblement siga l’estudi Serra de Vila-real del que hi ha més imatges en esta col·lecció.

***

En esta foto tenim un decorat de fotògraf portàtil, segurament d’alguna festa, fins i tot amb un burro de cartró. El xic amb bigot és un tio de Paquitín, Agustín (Agustino ‘Pota’ Martínez, tio de Paquitín). El xiquet rubiet és Juanito Martínez, el germà de Paquitín al que hem vist assoletes a les dos d’estudi anteriors.

***

A la dreta el pare de Paquitín i davant sobre el burro sa mare. El xiquet és el seu germà Juanito. Veiem de nou a Agustino ‘Pota’, ara ajupit, i al seu costat esquerre a la seua tia Nati (Natividad Ramón Safont, tia materna de Paquitín). La dona que està darrere dalt del burro és Paquita, en el mateix decorat portàtil amb el burro de cartró. Paquitín ens explica que els seus pares es van casar de dol, així que sa mare anava de negre.

***

Ací tenim a Paquitín (Popi) molt molt joveneta, amb uns dos anyets, aproximadament l’any 1946. Pareix una foto d’estudi, en una escena molt graciosa en què veiem a Paquitín posant amb molt d’estil.

***

Paquitín (Popi) un any o dos més tard. Ens explica que sa mare volia vestir-la de valenciana, però que els elements que porta eren de tot menys valencians. Així i tot, reconeixem l’habilitat de sa mare perquè el conjunt funciona molt bé i ens ha enganyat totalment.

*

Altres persones

Posem també esta foto d’una dona i tres xiquetes a les que Paquitín no havia reconegut, però que ha identificat el nostre amic Rafa Marco: Les xiquetes de blanc són Carmen i Matilde Molés Safont, mare i tia respectivament d’Antonio Marco, el principal artista de les Alqueries. Matilde es casaria anys després amb el “tio Sabater”. La dona major és sa mare, Carmen Safont, àvia d’Antonio, i la xiqueta de negre es deia Amélia, era una xiqueta de Borriana que es va criar Carmen com a mare dida o mare de pit, una pràctica molt habitual en aquells temps.

És una foto d’estudi molt bonica, feta segurament en la dècada de 1910. No és gens fàcil reconèixer unes xiquetes i una dona en una foto de fa més de cent anys. Una vegada identificades Paquitín evidentment sap qui són. Ens explica que eren cosines germanes de sa mare i que concretament era molt amiga de Matilde, que se volien molt.

***

Per últim tenim esta foto de la dona de Pitarch, impecablement vestida, amb un fulard de bisó o semblant. La seua roba indica que tenien possibles i pel pentinat i el fons neutre suposem que és una fotografia pressa aproximadament als anys 50.

*

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *