Autor Albert López i Monfort
Títol “Malnoms, una part del meu poble “
Edició Fòrum de recerca nº 2,1996-1997, Universitat Jaume I (enllaç permanent)
Preparació de la publicació Nelo Vilar i Laura Yustas (Etnopèdia)
Data d’entrada Dimecres 27 de maig de 2020

En este article, Malnoms. Una part del meu poble (1997),  Albert López i Monfort feia una revisió i classificació dels diferents malnoms del poble, del seu origen i significat. És un document que permet trobar informació sobre diversos malnoms en un únic lloc i que ens ajuda a conservar estos noms particulars que no apareixen en els registres oficials, però que eren bàsics per saber de qui es parlava.

En el llistat alfabètic hem posat els comentaris de l’autor sobre l’origen dels malnoms i exemples que estan agarrats literalment de l’article (apareixen en gris, en cursiva i entre parèntesi). En algun cas hem inclós aclariments que complementen el text i que no apareixen en ell [apareixen també en gris, però per a diferenciar-los estan entre corxetes i sense cursives].

Per últim, apareixen en blau (amb un enllaç) aquells malnoms que s’anomenen en entrevistes i altres publicacions. Hem trobat referències a malnoms en moltes entrevistes, però especialment en la de Mossen Salvador Ballester, en el seu llibre Racons i records del meu poble, també en altres com la de Don Octavio que ens explica que li feia por dir alguns malnoms quan va arribar al poble per si a algú li sabia mal; la de Blai de Perico (que també va ser informador en este article), la de Carlos Font de Mora (Carlitos, el practicant) la de Ramón López i Isabel Gascó, la de Pura Molés, la de Vicentica Bodí ‘la Crescència’, la d’Antonio Marco o la de Vicent Nebot ‘el Salao’.

Col·laboracions de l’article (Les Alqueries, 1997)

Alberto El Cabo, El Gamberro, El Cabet, Amparo la de la Mina, Cuvempo, Pepe el Civil, Lola La Garbanza, la Valencianeta, Carreguí, Ramón el Murciano, Blay de Perico, Matrac i el Senyoret.

Llistat alfabètic de malnoms

A-. Negus d’Abissínia, Alcalde (Paco l’Alcalde), Albal, Alguacil (Batiste l’Alguacil), l’Ample, Antotjo (d’antuig, antojo en castellà han fet antotjo), l’Aranya (conten d’ell que quan anava a l’hort sempre portava pa i xoriç per esmorzar i que era tan avar que anava tallant pa i en arribar al xoriç l’apartava i continuava menjant pa i així sempre tenia xoriç. Quan acabava tenia el mateix xoriç que al principi i el duia una altra vegada a l’endemà), Aram de Ferro [afegit per Juan Royo Fuster ‘Aram de Ferro’], Arrufats, la Artanenca [per exemple, ‘Adelina la Artanenca’], Atobó, l’Atrevit (perquè es casà amb una xica rica).

B-. Gostino el Baba, Banderetes, el tio Barba, el Barber [afegit per ‘Mauricio el Barber’, Racons i records], Barbera (Paco la Barbera), Baret [afegit, fa referència a que tenien una taberna, primer només es venia vi i després també hi havia menjar], Barraca [afegit per ‘Miquel Barraca’, anomenat per Carlitos Font de Mora], Quico la Barrera (guardabarrera),  Bartolet, la Basques, el Bassero [Mn. Salvador parla de Manuel Usó ‘el Basero’], Bergueso [afegit per ‘Pilar la de Bergueso’], Bernardos [Vicentica la Crescencia ens explica que a sa mare li deien ‘Vicenta la Bernarda’], les Bessones, Bomba [afegit per ‘Batiste Bomba’], Bordaora (Regina la Bordaora), les Borinotes [afegit per la família de les cosines de Mn. Salvador, ‘Carmen la Borinota’ apareix també en Racons i records], Borrasets (de Borràs), Blanc [afegit per ‘l’Àngel Blanc’], Blanco la Silveria, Pepe el Blanco, Boira, el Bollero, el Bomba, la Bona, Bordetes (de Bord), Borillos [per exemple, la família de Vicenta Rius Borillo, del pany dels Borillo], Borreguero, el Botiguer [per exemple ‘Pascual el Botiguer’], la Botiguera [afegim la versió femenina del malnom per ‘la tia Assuncioneta la Botiguera’, família de Pura Molés], Carme la Botilloseta, el Bouet, la Boueta [afegit per ‘Fina la Boueta’, després coneguda com ‘Fina la del Taller’], Bouetera (criador de toros), el Buitre, Burdeus (anomenat per Vicent Nebot ‘el Salao’), el Burret.

C-. Cabet (els fills del Cabo), el Cabo [Ramón López ens explica que és el malnom de la seua família], Nelo Cabota, el Cabrer [afegit pel pare de ‘Paquita la Polleta’, dona de Blai de Perico, al que s’anomena en l’entrevista], la Cabrera [‘Maruja la Cabrera’, també en l’entrevista a Blai de Perico], Manolo el Cabut, Cagaòsties, el Cagat (Joaquim de Cagat) [Mn. Salvador parla del ‘tio Joaquín del Cagat’ en Racons i records], Calaix (al·lusió a la riquesa), Calaixons [per exemple, malnom de Pascual Petit Pastor], el Calent [Pura Molés ens explica que era el malnom de son pare, però no sap l’origen], el Cali [afegit, pot ser diminutiu d’altres malnoms com Calaixons o de noms com Calimero], Cagones / Cagons [afegit, per exemple, ‘Regina la Cagona’], el Calo [Pura Molés recorda que tenia un forn al poble], Cames de Cordera [afegit], Cametes [afegit com a derivat per al fill de ‘Cames de Cordera’], Camilo, Camilet [afegit per ‘Rafa Camilet’], la Campanera [afegit per ‘la tia Rosa la Campanera’ que apareix en Racons i records…], Cànon, els Cantons, Capote (cognom del propietari de la finca, però es diu ‘Capote’ a tots aquells que han treballat allà, com a curiositat dir que Federico Trillo és Capote), Cara haca, Carabassots, Pepe Carpanta, la Carrilla [afegit per ‘Carmencita la Carrilla’, carnissera, anomenada per Pura Molés a la seua entrevista], la Cartagenera [afegit], Casemira [afegit per ‘Rosa la Casemira’, hi ha també les Cassimires, potser simplement com a variació d’escriptura], la Casinta [afegit], Cassimiros, el Carrillo [afegit per ‘Pascual el Carrillo’], Cassimires, Catatxan, la Catret, el tio Catxor (anomenat per Vicent Nebot ‘el Salao’), les Cavalletes, Ricardo les Cebes, el Chato [afegit], Cirilos, Civil, el Coeter, Pasqual de Colàs [Mn. Salvador parla del ‘tio Colàs’, algutzil, en Racons i records…], Colet, Colom, la Coloma, els Conillos, Coixo-piu, la Correntilla [afegit per ‘Amparo la Correntilla’], el Correntillo [afegit per ‘Ángel el Correntillo’],Crema-banderes (cremà als afores del poble totes les senyeres que hi havia penjades a les festes que no tenien la franja blava), la Crescència [afegit per Vicentica Bodí ‘la Crescència’, l’avi de son pare es deia Crescencio], el Guito (mal geni), el Curret.

D-. El Dimoni [afegit per ‘Vicente el Dimoni’, també anomenat ‘Vicent el Parret’, després de representar un sainet teatral].

E-. L’enterraora [afegit per ‘Remedios la Enterraora’], l’Escolà, l’Esgarrat, l’Eslidero, les Eslideres [afegim la versió femenina per les Eslideres, que tenien tenda de teles i de les que parla Pura Molés], el tio Espanta-lloques (anomenat per Vicent Nebot ‘el Salao’).

F-. La Fatxenda, el tio Faxenda [afegit perquè se’n parla a Racons i recordsde Mn. Salvador], Ferrer (Paco el Ferrer), els Ferrers, la Florentina, Fideuer, les Fierres (anomenat per Vicent Nebot ‘el Salao’), Filets [per exemple ‘Batiste Filets’ i ‘Batistet de Filets’, comerciants, que apareixen en la Col·lecció de fotos de Popi Martínez], Fuster (Pedro el Fuster).

G-. Gambas [afegit]La Garbanza, Gasparet, Jaume Gepa, Gilda, la Gitaneta [s’anomena al llibre Racons i recordsde Mn. Salvador], les Guapes [per exemple ‘Fraisqueta la Guapa’, eren tres germanes: Doloretes, Consuelo i Fraisqueta], Guitarrilla [Mn. Salvador parla d’Aurelieta, tia dels ‘Guitarrilles’, en Racons i records], els Guitos, les Guixes, Grillos [afegit per Enrique Asensio o ‘Grillos’, que apareix en Racons i records].

H-. Les Herreres, la Hortolana.

I-. Iturbi [afegit].

J-. Pasqual de Jimiete, Jacinta [afegit per ‘Vicentica la Jacinta’], Jacintos [afegit].

L-. Leondino, Pau de Llançola, Llesquetes, Lliberato, Llibertat [afegit tot i que no és  un malnom, però sí un bon exemple per mostrar que els noms que no estan repetits sovint són prou evidents com per no necessitar un malnom], la Llimes, Llop, El Llorón, Ximo- Lluïsa, el Llumero (Carreguí el Llumero), la Lorita.

M-. Els Malaguenyos, Manilla, Manils, Mansergas (Monsergas), Mantecao, la Manya, la Manzana, Marrà, Matalaper, Matapà, Matrac, Matxos, Maures [afegit per “Pascualeta la Maura”], Melero, Melisiano [per exemple, ‘Pascual el Melisano’, home de ‘Rosa la Casemira’], Menero, Meritos (del nom Emérito), Mestre (Don Antonio el Mestre), Mestra (Maruja la Mestra), la Millonària, Amparo la de la Mina, Miquel de Mino, la Mirona, Mironeta [afegit, per exemple ‘Maria la Mironeta’, filla d’Antonio Miró Huguet, després ‘Antonio el del Taller’], Miso [afegit], Mixa, la Modesta [per exemple ‘Lola la Modesta’], la Senyoreta del Molí Font, la Molinera (vivia al Molí de la Sèquia), Molvedrina, la Monja, Morella, les Morenes, Mosca, Moscarda, Murcianos (hem de dir que són d’Almeria, però al poble tot allò que estiga més enllà d’Alacant tant els fa que siga Almeria com Múrcia), de Musical [afegit per ‘Consuelo la de Musical’], el Mut de Villalba.

N-. Nadal, la Nadala, el Negre Nadal (dos cognoms), els Nelos [afegit l’exemple de ‘Pascual el Nelo’], el Nen [afegit], la Nulera, Nyeu.

O-. Obrer (Blai de l’Obrer), Don Octavio (Octavio era el metge del poble, i tenia el bon costum de donar la roba usada a Càritas. Un veí del poble anava a per roba a Càritas i per casualitat agafava la roba que el metge havia portat. Després se la ficava i com, a més a més, els dos duien bigoti el van anomenar Don Octavio), Enrique l’Oli (anomenat per Vicent Nebot ‘el Salao’), Olier (Ramon de l’Olier), Olis pesats, l’Orellut, el Oso.

P-. La Palmera, Panarra, Panxotín, el Parret [afegit, per exemple ‘Vicente el Parret’, també anomenat ‘Vicent el Dimoni’], el Parris (de Parreño), Pascualín [afegit], les Pates, el Patró, els de Pego, la Pescatera, la Pelo Largo, el Pescater (‘Freisco el Pescater’, fill de ‘Maria de les Portes Negres’), Pescatereta, la tia Pedaça [part de la família d’Antonio Marco], la Pereta (la filla de Pere), Perico [entrevista a Blai de Perico], la Perica (la filla de Perico), Perigalla [Mn. Salvador parla de ‘les Pirigalles’ en relació a ‘Rosa la Pirigalla’ i del tàndem inseparable que formava amb Isabel en Racons i records…], el Perolet, Perxa [afegit per ‘Vicent Perxa’], les Perxes, el tio Pesseta Roja (després de la Guerra Civil pagava amb pessetes de la República), el Petilo [o Pitilo, Mossen Salvador ens explica que el seu avi, ‘el tio Fraisquet de Pitilo’, era un poc botillós i quan s’enrotllava un ‘pitillo’ deia ‘pitilo’], el Petit, les Petites, els del Pi, el Pifaino, el Pintoret, el Pito, Pixa-Armaris, el Pixorro, el Platero, Poldo, la Polida, el Poll [Mn. Salvador parla deltio Vicent el Polla Racons i records…], la Polleta [afegit per ‘Paquita la Polleta’, dona de Blai de Perico, que parla un poquet en la seua entrevista], la Polsera (vivia a la partida de la Pols), les Portes Negres [per exemple, ‘Maria de les Portes Negres’ i ‘Joan de les Portes Negres’], Pota [per exemple ‘Agustino Pota’ i ‘Agustí de Pota’, pare i fills que apareixen en la Col·lecció de fotos de Popi Martínez, néta i neboda], Salva el del Pou [Mn. Salvador ens explica que a son pare li deien ‘Salvador del Pou’ i la seua germana major ‘Maria del Pou’, explica també l’origen], el Pouero (feia pous), Povila [afegit per la mare de Pura Molés], Punxó.

Q-. Quixal.

R-. La Rabosseta [en Racons i recordsMn. Salvador parla de ‘Sunsineta la Raboseta’], Santi Rata (tenia les dents grans), Pilar la Regenta, la Rejolera, (Aurelieta la Rejolera), la Resaora (Juan el de la Resaora) (resava als enterraments) [es parla de latia Freisqueta la Resaora’ a Racons i recordsde Mn. Salvador], Riuero, Roig de Camilo, Roig de Colet, Roig del Palmero [Mn. Salvador parla del ‘tio Vicente el Roget del Palmero’ en Racons i records], les Rosendes [de Rosendo, família de Mn. Salvador], el Rutllo / el Rullo, el Rutllet.

S-. Sabater, Sabatera [afegit], Ramonet el Sabudet (irònic), Salamanquina, el Salao, el Salat, els Saleros [afegit per la família de la mare de Mn. Salvador, anomenada en Racons i records del meu poble], el Sangre, el Sanguí, la Sanguina, Manolo el Seco, la Segorbina, les Silvéries, Silverio, Simó [per exemple ‘Batiste Simó Martínez’ i pare de Popi Martínez, a qui podem veure en la Col·lecció de fotos de la seua filla; el malnom apareix amb Simeón Martínez, pare de Batiste, a qui deien ‘Simó’], Simona [afegit], Maria la Sisena, la Sola [afegit], Batiste Son, el Sopo (sabem que a sa mare li deien la Sopa, però no sabem per què) [Isabel Gascó ens explica que ella és dels Sopos, encara que no sap el malnom de la seua família biològica], la Sordeta [per exemple ‘Vicenta la Sordeta’], el Sucrenyo, el tio Supongam, el Surdo.

T-. Del Taller [afegit per ‘Antonio el del Taller’, abans ‘Antonio Miró’, pel seu cognom, passat als fills com Mironets i Mironetes; ‘Fina la del Taller’, dona d’Antonio i abans ‘Fina la Boueta’], La Tanca [afegit per una part de la família d’Antonio Marco], Ca el Tancat, Trapalà, Pasqual el Tigre, Tirora [per exemple ‘Pepe Tirora’], la Tomaca [afegit, podeu veure un vídeo de Lola Meneu ‘la Tomaca’ en què explica a À punt com fer la seua coca en tomata], el Tomaco [Pura Molés recorda que tenia un forn al poble], Torratera (de Torrat), Torruto, Tort de Llesquetes, la Totxa (anomenat per Vicent Nebot ‘el Salao’), Trompeta, Tubo-escape.

U-. Ull de Sapo, Maria les Ulleretes, Urtain.

V-. El Vaquer (anomenat per Vicent Nebot ‘el Salao’), El tio Vaya-Vaya, el Ventero, Ventura, Pilar la Verana, Verano, Vilavelleros, Vinalesera, Ramonet de Vinyes, Vixen (anomenat per Vicent Nebot ‘el Salao’), Miquel de la Volta.

X-. Xampanto, la Xaranga, la Xilena, Ximo Lila (Lila és el nom de la finca), la Xurra, les Xurretes, Daniel el Xurro.

4 respostes
  1. Pedro
    Pedro says:

    Tengo una foto de Col·lecció fotogràfica de Paquitín Martínez Ramón (‘Popi’) en color restaurada y es unica , pero no se como puedo subirla a la web.

    Respon

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Autor Albert López i Monfort
Títol “Malnoms, una part del meu poble “
Edició Fòrum de recerca nº 2,1996-1997, Universitat Jaume I (enllaç permanent)
Preparació de la publicació Nelo Vilar i Laura Yustas (Etnopèdia)
Data d’entrada Dimecres 27 de maig de 2020

Índex de l’article:

1. Introducció
2. Sobre el concepte
3. Funcions i característiques fonamentals dels malnoms
4. Estudi formal
5. Classificació semàntica:
5.1. Malnoms descriptius
5.1.1. Ocupació professional
5.1.2. Altres dedicacions
5.1.3. Fets de parla habitual
5.1.4. Característiques físiques i psíquiques
5.1.5. El caràcter
5.1.6. La indumentària i altres complements
5.1.7. Circumstàncies de naixença i parentiu
5.2. Malnoms procedents de topònims:
5.2.1. Persones que van vindre d’altres poblacions
5.2.2. Persones que vingueren d’altres llocs
5.2.3 Renoms procedents de finques o altres propietats
5.3. Malnoms procedents de noms i cognoms:
5.3.1. De noms
5.3.2. De cognoms
5.4. Malnoms que identifiquen les persones amb vegetals o animals:
5.4.1. Comparacions amb plantes i vegetals
5.4.2. Comparacions amb animals
5.5. Malnoms onomatopeics:
5.5.1. D’animals
5.6. Malnoms derivats d’objectes inanimats:
5.6.1. Instruments musicals
5.6.2. Varis
6. Malnoms de significat desconegut
7. Curiositats
8. Conclusions